{"id":669,"date":"2013-12-17T14:47:06","date_gmt":"2013-12-17T14:47:06","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/?p=669"},"modified":"2014-01-03T20:45:41","modified_gmt":"2014-01-03T20:45:41","slug":"antecedents-el-segle-xvii-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/2013\/12\/17\/antecedents-el-segle-xvii-2\/","title":{"rendered":"Antecedents; el segle XVII"},"content":{"rendered":"
\"expulsion\"<\/a>
expulsi\u00f3 dels moriscs<\/figcaption><\/figure>\n

El segle XVII es caracteritza per sofrir un gran retroc\u00e9s en el arc Mediterrani, sent especialment dur en el Pa\u00eds Valenci\u00e0, que va sofrir un destacat perdua de poblaci\u00f3 per l\u2019expulsi\u00f3 dels morisc, el que suposa la transformaci\u00f3 de les estructures socials i econ\u00f2miques.<\/p>\n

L\u00b4 expulsi\u00f3 morisca va ser una d<\/b>ecisi\u00f3 fundamentalment pol\u00edtica<\/b>, a pesar dels factors econ\u00f2mics, culturals i ideol\u00f2gics. L\u00b4orde es va donar el 4 d\u00b4abril de 1609<\/b>, comen\u00e7ant pel Regne de Val\u00e8ncia perqu\u00e8 la noblesa valenciana era la m\u00e9s d\u00f2cil a la Corona. En total en el cas del Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/b> va ser al voltant de 125.000 i 13.000<\/b>\u00a0les baixes (sumant els morts i fugits als 117.464 embarcats). Parlem d\u00b4una eliminaci\u00f3 d\u00b4<\/b> un ter\u00e7 de la poblaci\u00f3 del regne<\/b> (estimada abans en 400.000 habitants), provocant conseq\u00fc\u00e8ncies immediates ja que la societat morisca estava formada per artesans, dominaven l\u00b4aigua i les arts, el que va significar el empobriment de moltes zones del regne. A m\u00e9s la societat morisca intel\u00b7lectual tamb\u00e9 va ser expulsada, per tant, tot el focus cultural va abandonar el territori. Aquest fet es perqu\u00e8 estem\u00a0parlant d\u00b4un grup social sempre vist amb recel; es dubtava de la seua car\u00e8ncia cristiana. Per tant, l\u00b4\u00a0expulsi\u00f3 \u00e9s un factor de pes en la recessi\u00f3 del segle XVII<\/b>.<\/p>\n

Altre grup social eren els nobles<\/b>, aquestos tenen d<\/b>ificultats en la primera meitat del segle XVII<\/b>, ja que es veuen afectats per l\u00b4expulsi\u00f3 perdent una part substanciosa de les seues rendes, per el que tenen que disposar de censals. El censal<\/b>\u00a0 va ser el principal mitj\u00e0 de\u00a0 vida de rendes de la poblaci\u00f3 urbana, <\/b>ja que el model de vida aristocr\u00e0tic del segle XVII suposava un elevat nivell de vida, per el que es necessitava molts diners en efectiu, venent-se a partir del regnat de Felip IV abundants t\u00edtols nobiliaris.\u00a0En aquest moment sols hi ha dos Grans de Espanya<\/b>: els ducs de Gandia i Segorbe. L\u2019estabilitat econ\u00f2mica no arribar\u00e0 \u00a0fins a final de segle<\/b>.<\/p>\n

El model de vida aristocr\u00e0tic estava en creixen\u00e7a. \u00a0Aquest grup social es diferenciava per certs\u00a0elements exclusius<\/b>\u00a0com algunes festes p\u00fabliques <\/b>o\u00a0les corregudes de bous<\/b>. Tenien els seus propis espectacles elitistes, com les com\u00e8dies<\/b>. Els nobles adoptaren el castell\u00e0, deixant el valenci\u00e0 per a llegua del poble, <\/b>era una forma\u00a0\u00a0de diferenciar el seu estatus p\u00fablic. A m\u00e9s, els actes socials es donen envolts en rigorosa etiqueta<\/b>, s\u00b4 assignen diferents espais a totes les persones, donant-se freq\u00fcents conflictes per temes de protocol entre les autoritats del regne (jurats, virrei, governador, just\u00edcies).<\/p>\n

Per altra banda, hi ha un ideal<\/b> social<\/b> del honor<\/b>: qualsevol greuge podia donar lloc a un enfrontament de clans, sobretot, si havia tamb\u00e9 per mig interessos econ\u00f2mics i pol\u00edtics.<\/p>\n

Al mateix temps, l\u00b4opini\u00f3 p\u00fablica<\/b> comen\u00e7a a cobrar for\u00e7a. Es creen tert\u00falies de sal\u00f3 o en les places de mercats i esgl\u00e9sies o<\/b> expressada en cartells<\/b>, encara que estaven prohibits. Tamb\u00e9 hi han\u00a0f<\/b>req\u00fcents cr\u00edtiques an\u00f2nimes,<\/b> incl\u00f2s \u00a0encontra el rei.<\/p>\n

Respecte l\u2019Esgl\u00e9sia,<\/strong>\u00a0els p\u00falpits<\/b> continuaren sent un mitj\u00e0 de difusi\u00f3 ideol\u00f2gica<\/b>. Buscaven l\u00b4impacte sensitiu en els fidels<\/b> m\u00e9s que aportar explicacions sobre el m\u00e9s enll\u00e0. Per\u00a0Val\u00e8ncia s\u00b4impregna una onada de corrents il\u00b7luministes o quietistes (Antonio Sobrino i Miguel de Molinos), \u00e9s una onada de misticisme<\/b>, sobretot femen\u00ed, hi ha nombroses beates. Apareixen tamb\u00e9, ciutats eclesials com Val\u00e8ncia, X\u00e0tiva i Oriola<\/b>. Per \u00faltim,\u00a0els actes de fe de la Inquisici\u00f3<\/b> tenen molta repercussi\u00f3, tracten d\u00b4 instruir al poble , de senyalar els l\u00edmits al quals poden apropar-se. Tenen un car\u00e0cter \u201cpedag\u00f2gic\u201d per a la poblaci\u00f3.<\/p>\n

Finalment, \u00a0es donen diferents disturbis populars puntuals (1663,1672,1689)<\/b> a causa de la fam i la pressi\u00f3 fiscal que tenien que suportar. \u00a0El p<\/b>unt m\u00e0xim<\/b>\u00a0ser\u00e0 la Segona Germania<\/b>.\u00a0<\/b><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El segle XVII es caracteritza per sofrir un gran retroc\u00e9s en el arc Mediterrani, sent especialment dur en el Pa\u00eds Valenci\u00e0, que va sofrir un destacat perdua de poblaci\u00f3 per l\u2019expulsi\u00f3 dels morisc, el que suposa la transformaci\u00f3 de les estructures socials i econ\u00f2miques. L\u00b4 expulsi\u00f3 morisca va ser una decisi\u00f3 fundamentalment pol\u00edtica, a pesar […]<\/p>\n","protected":false},"author":2007,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47683],"tags":[1820,51698],"class_list":["post-669","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-societat","tag-crisis","tag-s-xvii"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/669","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2007"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=669"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/669\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":731,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/669\/revisions\/731"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=669"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=669"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=669"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}