{"id":689,"date":"2013-12-22T22:31:55","date_gmt":"2013-12-22T22:31:55","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/?p=689"},"modified":"2015-11-27T21:09:34","modified_gmt":"2015-11-27T21:09:34","slug":"lermita-de-sant-josep","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/2013\/12\/22\/lermita-de-sant-josep\/","title":{"rendered":"L’ermita de Sant Josep"},"content":{"rendered":"
\"L'ermita<\/a>
L’ermita de Sant Josep (Antonio Alba)<\/figcaption><\/figure>\n

El segle XVIII en X\u00e0tiva com hem dit \u00e9s un moment de reforma i renovaci\u00f3<\/strong> en tots els sentits. A nivell cultural i de patrimoni, trobem reformes en edificis tan emblem\u00e0tics com l’ermita de Sant Josep. L’esgl\u00e9sia t\u00e9 una situaci\u00f3 privilegiada, just enmig de la medina i la ciutat cristiana, i junt al primer cintur\u00f3 de la muralla. A m\u00e9s, a m\u00e9s esta situada en el mirador de El Bellveret<\/strong>, des del qual es divisa tota X\u00e0tiva.<\/p>\n

Des del segle XV existia una ermita dedicada a Santa B\u00e1rbara<\/strong>, la patrona del gremi d’obrers de X\u00e0tiva, i Sant Josep<\/strong> dels fusters. Les escultures d’aquests que presidien l’altar foren cremades junt amb l’orgue durant la Guerra Civil Espanyola, dataven del segle XVI.<\/p>\n

D’aquella sols ens queda<\/strong> els arcs ogivals del vest\u00edbul, el vest\u00edbul, i el sostre de la vella torre, el cor alt on trobem unes voltes g\u00f2tiques de creueria amb florons i m\u00e8nsules angulars que recolzen les nervadures.<\/p>\n

Per\u00f2 l’esgl\u00e9sia tal i com la coneguem respon sobre tot als segles XVIII i XIX<\/strong>. Al segle XVIII s’encarrega la construcci\u00f3 al arquitecte xativ\u00ed Fra Vicent Cuenca i Pardo (1765-1845). \u00c9s tracta d’un edifici ample, espai\u00f3s, i d’estil cl\u00e0ssic.<\/p>\n

La seva planta \u00e9s de creu llatina<\/strong>, amb una torre campanar,c\u00fapula, i creuer, una extensa sacristia, i una casa d’ermintany. Mantenint les estructures anteriors, del segle XVI fonamentalment com hem dit.<\/p>\n

\"Sant<\/a>
Sant Josep i Santa B\u00e0rbara<\/figcaption><\/figure>\n

El retaule major<\/strong> es d’estil Corinti, es composa de dos columnes i dues pilastres amb bases de marbre de Buixcarr\u00f3. En el centre te una forn\u00edcula on est\u00e0 la imatge de Sant Josep. Totes les voltes, c\u00fapula, cornises, segueixen el mateix estil amb gira-sols, estrelles en la c\u00fapula, petites ratlles, dibuixos sim\u00e8trics. El color que destaca \u00e9s un verd clar, elegant, junt amb el color blanc s\u00edmbol de la puresa.<\/p>\n

En el creuer trobem dos retaules m\u00e9s, dedicats a la Sagrada fam\u00edlia, i a Sant Antoni Abad. \u00c9s important dir que compta amb una col\u00b7lecci\u00f3 epigr\u00e0fica<\/strong> amb inscripcions funer\u00e0ries i commemoratives, que inclo\u00efen les parets i el sol de l’ermita, totes elles de Buixcarr\u00f3<\/strong>.<\/p>\n

En la fa\u00e7ana destaca la decoraci\u00f3 de les portes de fusta<\/strong>, treballades pels membres del gremi de fusters<\/strong>, amb motius com son la destral, \u00a0la serra, el comp\u00e0s,<\/strong> que es reparteixen per les depend\u00e8ncies de l’Ermita. Junt amb eixos motius, trobem els atributs dels sants, la vara florida amb un lliri<\/strong> (Sant Josep, s\u00edmbol de castedat i puresa) i la torre<\/strong> (Santa B\u00e1rbara, qui va ser tancada en una torre pel seu pare abans de sofrir el martiri).<\/p>\n

La porta de l’Algema:<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n

\"Porta<\/a>
Porta de l’Algema<\/figcaption><\/figure>\n

En la part de l’esgl\u00e9sia primitiva hi ha una porta, per on la llegenda diu que va entrar el propi Jaume I<\/strong> en la conquesta. Per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s probable que entr\u00e9s pel portal de l’Atmetla. Aquesta porta, la de l’Algema donava a un palau que actualment est\u00e0 ocupat per l’Hotel de Montsant. El Palau de l’Algema era l’\u00e0ntic ajuntament de la ciutat \u00e0rab, que en el llibre del Repartiment se li d\u00f3na a Jacques San\u00e7:<\/p>\n

\n

“Jachesio Sancii: in diebus suis DOMOS NOSTRAS, quae sunt in Alegfna Xativae, quae fuerunt de Abenhalaza ita quas teneat condirectas. IV nonas Madii.”<\/p>\n<\/blockquote>\n

\/A Jacques San\u00e7, durant la seua vida, les cases nostres, que est\u00e0n en l’Algefna de X\u00e0tiva, que eren de Abenhalaza (Abu-l-hasan), de tal manera que tinga l’usdefruit, 4 de maig de 1248.\/<\/p>\n

Aquest edifici \u00e9s clarament una fita en el paisatge, \u00e9s tracta d’un dels edificis m\u00e9s representatius de X\u00e0tiva, junt amb els castells, la col\u00b7legiata, o la pr\u00f2pia esgl\u00e9sia de Sant Feliu, entre molts altres destacables. De fet molts pintors xativins l’han utilitzat com a model en els seus quadres. Tamb\u00e9 t\u00e9 m\u00e9s elements, com la creu que presideix l’entrada, i data del segle XVI.<\/p>\n

\"Sant<\/a>
Sant Josep vista des de la Seu<\/figcaption><\/figure>\n

Les imatges d’aquesta entrada s\u00f3n de la p\u00e0gina: http:\/\/seudexativa.org\/<\/a>\u00a0 \u00a0 La informaci\u00f3 prov\u00e9 d’aquesta p\u00e0gina i del llibre d’Agust\u00ed Ventura i Conejero, El Castell de X\u00e0tiva<\/em>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El segle XVIII en X\u00e0tiva com hem dit \u00e9s un moment de reforma i renovaci\u00f3 en tots els sentits. A nivell cultural i de patrimoni, trobem reformes en edificis tan emblem\u00e0tics com l’ermita de Sant Josep. L’esgl\u00e9sia t\u00e9 una situaci\u00f3 privilegiada, just enmig de la medina i la ciutat cristiana, i junt al primer cintur\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":1932,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1907],"tags":[272089,272098,272088],"class_list":["post-689","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","tag-eclesiastic","tag-falsos-cronicons","tag-patrimoni"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/689","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1932"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=689"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/689\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1037,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/689\/revisions\/1037"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=689"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=689"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=689"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}