{"id":699,"date":"2013-12-22T23:35:24","date_gmt":"2013-12-22T23:35:24","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/?p=699"},"modified":"2014-01-03T20:47:48","modified_gmt":"2014-01-03T20:47:48","slug":"uns-goigs-a-sant-feliu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/2013\/12\/22\/uns-goigs-a-sant-feliu\/","title":{"rendered":"Uns goigs a Sant Feliu"},"content":{"rendered":"
\"Sant<\/a>
Sant Feliu<\/figcaption><\/figure>\n

Una altra fita en el paisatge es l’esgl\u00e9sia de Sant Feliu<\/strong>, es troba just al centre de l’antiga Saetabis, com ja va apuntar al segle XVIII<\/strong> l’erudit F\u00e8lix Joaquim Mart\u00ednez<\/strong>, la ciutat romana es trobava al que anomenem la costa del castell, i les muralles l’envoltaven per Monsant, el portal de l’Atmetla, i Sant Josep. S’han trobat diverses inscripcions llatines per aquesta zona.<\/p>\n

La import\u00e0ncia d’aquesta esgl\u00e9sia tamb\u00e9 \u00e9s que fou seu bisbal<\/strong>, les llistes d’assitents als concilis de Toledo durant l’\u00e8poca visigoda<\/strong> ens informen de bisbes xativins, que tenien Sant Feliu com a esgl\u00e9sia principal. Per\u00f2 l’edifici d’aquesta esgl\u00e9sia en l’actualitat data del segle XIII<\/strong> en el context de la conquesta de Jaume I. En aquest cas hem de destacar a un il\u00b7lustre xativ\u00ed Villanueva, a qui analitzarem en l’apartat de societat, ell cita els documents en refer\u00e8ncia a l’actual edifici de Sant Feliu, el primer del 20 de gener de 1268.<\/p>\n

\"Retaule\"<\/a>Va existir una controv\u00e8rsia per a determinar l’aut\u00e8ntic patr\u00f3 de X\u00e0tiva<\/strong>, Sant Feliu de Girona, diaca i il\u00b7lustre m\u00e0rtir de Diocleciano, es coneix com \u00abel cabut\u00bb. Va comen\u00e7ar a sorgir la devoci\u00f3 a un altre Sant Feliu prevere enviat des de Li\u00f3 per Ireneo, per a evangelitzar el poble. Malgrat els resultats favorables a Sant Feliu de Girona, Sant Feliu de Li\u00f3 apareix en el retaule<\/strong> de l’esgl\u00e9sia, i en aquests goigs se l’anomena err\u00f2niament el patr\u00f3 de la ciutat.<\/p>\n

una vegada establert el context, vol\u00edem mostrar la not\u00edcia d’uns goigs de Sant Feliu<\/strong> que foren publicats al segle XVII o XVIII<\/strong>. Estan dedicats al sant Feliu de Li\u00f3<\/strong>, i per tant haurien de ser posteriors a 1643, que es la data en la que es col\u00b7loca aquesta imatge junt a Sant Feliu de Girona. El full on s\u00f3n impresos data del segle XVIII, ja que apareixen castellanismes com \u00abmagullar\u00bb, i grafies err\u00f2nies.<\/p>\n

\"Goigs<\/a>
Goigs Sant Feliu de Li\u00f3<\/figcaption><\/figure>\n

La narraci\u00f3 del martiri i la predicaci\u00f3 es basa en els falsos cronicons<\/strong> que va recollir Beuter, en la seua cr\u00f2nica del regne de Val\u00e8ncia (1546), i per Escolano, que publica les seues D\u00e9cadas<\/i> en 1611. Algunes foren rebutjades pel propi Nicol\u00e0s Antonio<\/strong>, en la seua Censura de las historias fabulosas<\/i>, 1742.<\/p>\n

Segons Escolano<\/strong>:<\/p>\n

\n

\u00abEntre la ciudad y el castillo nos ha quedado una cueva con el nombre de San Felix, a quien dieron aquel nombre por haber servido en tiempo de gentiles, de abrigo y posada secreta a los santos cl\u00e9rigos y m\u00e1rtires San F\u00e9lix y sus dos compa\u00f1eros Fortunato y Aqu\u00edloco. Como llegassen a X\u00e0tiva, y escondidos en una cueva del monte, a cuya falda est\u00e1 recostada la ciudad, baxaban de so capa a hazer presa en las almas de aquellos paganos. Descubriose luego el resplandor de su luz; y acusados ante el presidente Cornelio fueron llevados presos a Valencia, en el tiempo que ten\u00eda el imperio de Roma Septimio Severo… Metieronlos en duras c\u00e1rcerles, a\u00e7otaronlos incessablemente, y los echaron sobre las ruedas de molino que andaban en su arrebatado movimiento, hasta quebrantarles las piernas, y el presidente mand\u00f3 degollarlos a 23 de abril de 204.\u00bb<\/p>\n<\/blockquote>\n

Els goigs estan basats en aquestes descripcions, per tant no poden ser anteriors al 1611. Si m\u00e9s no el paper pareix senyalar al segle XVIII<\/strong>, aix\u00ed com els castellanismes. Alguns llatinismes i cultismes fan pensar que l’autor era clergue. Sobre el text, un gravat representa el sant amb una casulla, s\u00edmbol de la dignitat de prevere, enfront de sant Feliu de Girona que era diaca, una palma de martiri i un llibre, s\u00edmbol de l’evangelitzaci\u00f3 de la ciutat.<\/p>\n

La poesia religiosa<\/strong> catalana va tindre un paper en un moment on el castell\u00e0 estava en auge al territori valenci\u00e0, en el camp de la literatura.<\/p>\n

Com a curiositat hi ha uns goigs moderns dedicats a Sant Feliu de Girona, escrits per Dolors Conejero Hinojosa, en castell\u00e0.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una altra fita en el paisatge es l’esgl\u00e9sia de Sant Feliu, es troba just al centre de l’antiga Saetabis, com ja va apuntar al segle XVIII l’erudit F\u00e8lix Joaquim Mart\u00ednez, la ciutat romana es trobava al que anomenem la costa del castell, i les muralles l’envoltaven per Monsant, el portal de l’Atmetla, i Sant Josep. […]<\/p>\n","protected":false},"author":1932,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1907],"tags":[272090,272089,272088],"class_list":["post-699","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","tag-capital-cultural","tag-eclesiastic","tag-patrimoni"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/699","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1932"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=699"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/699\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":707,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/699\/revisions\/707"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=699"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=699"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=699"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}