{"id":743,"date":"2013-12-19T18:46:58","date_gmt":"2013-12-19T18:46:58","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/?p=743"},"modified":"2014-01-03T20:45:11","modified_gmt":"2014-01-03T20:45:11","slug":"col%c2%b7legiata-projecte-de-catedral","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/2013\/12\/19\/col%c2%b7legiata-projecte-de-catedral\/","title":{"rendered":"Els projectes de reforma per a la futura Catedral"},"content":{"rendered":"
\"Projecte<\/a>
Projecte de fa\u00e7ana de Jaume P\u00e9rez<\/figcaption><\/figure>\n

La Seu com ja hem dit diverses vegades \u00e9s un dels edificis, sin\u00f3 el m\u00e9s junt al castell, m\u00e9s emblem\u00e0tic<\/strong> de la ciutat. Va estar a punt de ser catedral<\/strong> al segle XVIII. Aquest edifici que s’al\u00e7a sobre una mesquita, sofreix diferents transformacions<\/strong> al llarg de tota l’\u00e8poca moderna, nosaltres degut al nostre espai cronol\u00f2gic ens centrarem en mostrar algunes aspectes del segle XVIII. Deguem posar sobre av\u00eds que la profunda informaci\u00f3 ens fa seleccionar alguns aspectes, \u00e9s impossible comentar en una sola entrada totes les innovacions.<\/p>\n

Durant els anys 1685-1705<\/strong> l’autor de la f\u00e0brica de la Seu \u00e9s moss\u00e8n Juan Blay Aparisi i Polop<\/strong>, algunes fonts diuen que era professor de matem\u00e0tiques i regent de l’obra. \u00c9s en aquest moment quan s’engrossien els pilars en la intersecci\u00f3 de la cap\u00e7alera amb el creuer, per a sostenir una gran c\u00fapula sobre tambor o cos de llums sobre un creuer d’allargats bra\u00e7os. Esta c\u00fapula degu\u00e9 de ser la que despr\u00e9s afloraria dissenyada en el projecte de Fra Alberto Pina en 1760<\/strong>, i en el de Jaume P\u00e9rez<\/strong> per a la fa\u00e7ana del any 1778, realitzat a partir d’un altre de Ortiz, quan encara no estava constru\u00efda la c\u00fapula.<\/p>\n

Un altre element interessant \u00e9s la culminaci\u00f3 del parament de la sala capitular i la sagristia<\/strong> en l’any 1700, on Aparisi va proposar un \u00a0artifici, utilitzant els seus coneixements geom\u00e8trics, amb una tra\u00e7a obliqua obliga a una cantonada i artificial visi\u00f3 ortogonal des dels peus de la fa\u00e7ana.<\/p>\n

Si avancem una mica en el temps immediatament pensem en el context de la guerra. Per\u00f2 contr\u00e0riament al que es puga pensar, aquest edifici no va sofrir quasi el incendi. Per\u00f2 les obres no es varen reprendre fins al 1728, quan es va caure part del sostre. Aix\u00f2 provoca un compendi de q\u00fcestions estructurals, compositives, i constructives de procedir arquitect\u00f2nics. Que no \u00e9s m\u00e9s que un proc\u00e9s pel que estan passant moltes altres obres de l’\u00e8poca.<\/p>\n

El nou encarregat seria el prevere Moss\u00e8n Casimiro Medina Urios<\/strong>, xativ\u00ed. Per a les reparacions es va acudir als obrers religiosos de sant Onofre. Despr\u00e9s entre 1730-1732<\/strong> es reprenen els mecanismes burocr\u00e0tics per aconseguir finan\u00e7ament i poder continuar l’obra. No sabien si tancar el ja fet, el presbiteri, i el creuer, o si prosseguir en les naus. Es va acudir a un expert, el novator Juan Bautista Corach\u00e1n,<\/strong> qui va intervenir en les decisions sobre la reconstrucci\u00f3 de la ciutat, junt amb el matem\u00e0tic Tom\u00e1s Vicente Tosca.<\/p>\n

Les obres que va indicar Corach\u00e1n, foren dutes a terme pel mestre major de les Reals obres de Sa Majestat, Jos\u00e9 Sierra. Orden\u00e0 el tancament del presbiteri<\/strong>. en el 1734 se li va encarregar la part del cor i dos atris.<\/p>\n

Fou en aquest moment quan es va fer la decoraci\u00f3 barroca del casc de la volta del presbiteri, el propi Jos\u00e9 Sierra ens diu:<\/p>\n

\n

“En el estado de luzir y adornar la capilla mayor y su claustro”<\/p>\n<\/blockquote>\n

\"Perfil<\/a>
Perfil del projecte d’Alberto Pina 1760<\/figcaption><\/figure>\n

En 1745<\/strong> es va encarregar pintar les petxines a Jos\u00e9 Vergara. Malgrat que la c\u00fapula encara no s’havia tancat. Un any m\u00e9s tard es feia notar la necessitat d’actuar en les naus, per asegurar lo recent constru\u00eft, sobre tot en la part en la que colinda la nau central en el creuer.<\/p>\n

El seg\u00fcent arquitecte que anem a nombrar \u00e9s Fra Jos\u00e9 Alberto Pina<\/strong> (1693-1772). A ell se li van encarregar totes les obres civils, militars, religioses, o p\u00fabliques, en els anys centrals del segle XVIII a X\u00e0tiva. Per\u00f2 el seu prestigi el va aconseguir en la seua intervenci\u00f3 en la Seu, de la que es duia fent c\u00e0rrec des del 1738 seguint el dissenyat per Corach\u00e1n. Van ser uns anys clau, per qu\u00e8 \u00e9s en 1760<\/strong> quan demana la catedralitat. Va fer un esquema de tres naus, amb capelles laterals.<\/p>\n

\"Planta<\/a>
Planta de Fra Alberto Pina, 1760<\/figcaption><\/figure>\n

A ell se li deuen part dels exteriors arcbotants que contraresten l’empenta de la volta de la nau. Per algunes capelles va utilitzar voltes va\u00eddes artesonades de secci\u00f3 rectangular, tornant a les maneres del set-cents, ja que era un moment on totes les construccions es feien en els revestiments decorats en guix.<\/p>\n

Despr\u00e9s del terratr\u00e8mol de 1748 Pina va fer diversos informes on explica els danys dels diferents edificis. Pina ja enunciava el cas de la col\u00b7legiata, la qual s’havia construit en alguns moments amb una f\u00e0brica r\u00e0pida.<\/strong> Explicava la pres\u00e8ncia d’esquerdes en els pilars, arcs, voltes del creuer, petxines, i en les voltes del transepte, des d’abans del terratr\u00e8mol.\u00a0 Deia com la col\u00b7locaci\u00f3 del guix era dif\u00edcil, ja que causava inflaments grans i desplomaments i esquerdes.<\/p>\n

El terratr\u00e8mol<\/strong> per la seua banda va fer caure dos de les creus en la fa\u00e7ana nord\u00a0 sud, ocasionant ruptures en el sostre, i va acr\u00e9ixer les esquerdes.<\/p>\n

Pina va continuar despr\u00e9s del terratr\u00e8mol, i en 1750 va dissenyar el retaule major<\/strong>, que continua amb certes modificacions, ja que va ser parcialment destru\u00eft en la Guerra Civil.<\/p>\n

A ell li va tocar presentar un projecte complet amb la planta i perfil, per a fer de X\u00e0tiva el cap visible de la nova di\u00f2cesis. En els informes es deia:<\/p>\n

\n

“La fabrica de la iglesia nueva es magn\u00edfica, toda de piedra labrada al estilo d\u00f3rico, yy sus dimensiones exceden a las de la catedral de Valencia.”<\/p>\n

\"Altar<\/a>
Altar major, Seu<\/figcaption><\/figure><\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Seu com ja hem dit diverses vegades \u00e9s un dels edificis, sin\u00f3 el m\u00e9s junt al castell, m\u00e9s emblem\u00e0tic de la ciutat. Va estar a punt de ser catedral al segle XVIII. Aquest edifici que s’al\u00e7a sobre una mesquita, sofreix diferents transformacions al llarg de tota l’\u00e8poca moderna, nosaltres degut al nostre espai cronol\u00f2gic […]<\/p>\n","protected":false},"author":1932,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1907],"tags":[127,272036,272088,272023,272043],"class_list":["post-743","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","tag-catedral","tag-collegiata","tag-patrimoni","tag-reformes","tag-terratremol"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/743","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1932"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=743"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/743\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":831,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/743\/revisions\/831"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=743"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=743"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=743"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}