{"id":751,"date":"2013-12-20T19:54:23","date_gmt":"2013-12-20T19:54:23","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/?p=751"},"modified":"2014-01-03T20:49:43","modified_gmt":"2014-01-03T20:49:43","slug":"xativa-la-ciutat-de-les-mil-fonts","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/2013\/12\/20\/xativa-la-ciutat-de-les-mil-fonts\/","title":{"rendered":"X\u00e0tiva, la ciutat de les mil fonts"},"content":{"rendered":"

X\u00e0tiva sempre ha sigut coneguda com la ciutat de les mil fonts. Durant tota la seua hist\u00f2ria s’han anat construint aquestes fonts, les quals s’han convertit en un emblema del patrimoni cultural de X\u00e0tiva. Durant el segle XVIII, com no podia ser menys, tamb\u00e9 es van dur a terme una s\u00e8rie de construccions, entre elles, noves fonts. Aquesta cultura de l’aigua ja havia sigut destaca durant l’ocupaci\u00f3 isl\u00e0mica, i en el posterior periode cristi\u00e0, en el que destaca la font de la trinitat.<\/p>\n

\"Font<\/a>
Font de la Trinitat<\/figcaption><\/figure>\n

En aquest apartat ens centrem en les que es van construir durant el segle XVIII. Comencem el nostre recorregut amb la font reial de Sant Francesc, la qual va ser reconstruida en 1764 seguint un estil barroc. L’encarregat de la seua construcci\u00f3 fou\u00a0Marcos Piqueres. Mescla la seua funcionalitat amb una decoraci\u00f3 religiosa, on podem veure la imatge de Sant Francesc, reconstruida, ja que la imatge original d’aquest sant va desapar\u00e8ixer al segle XIX. Tamb\u00e9 hem de destacar els dos escuts de la ciutat que apareixen en la copa de la font.<\/p>\n

La font de la trinitat<\/strong> \u00e9s la m\u00e9s antiga de la ciutat, construida en 1403, per\u00f2 la seua informaci\u00f3 va desapar\u00e8ixer en l’incendi. Si m\u00e9s no, va ser restaurada en el segle XVIII<\/strong>. Est\u00e0 en un punt estrat\u00e8gic en el cam\u00ed Reial,<\/strong> ja que aqu\u00ed es trobava el palau del Alarc\u00f3n, (jutjats actuals), i el convent de la Trinitat (Arxiu de la ciutat)<\/strong>, i a m\u00e9s deriva al carrer Moncada on estava tots els palauets.<\/p>\n

\"Font<\/a>
Font Reial d’Aldomar<\/figcaption><\/figure>\n

La font reial de Aldomar<\/strong>, es troba en la pla\u00e7a Alexandre VI, a la mateixa porta de la casa natal d’Alexandre VI, data de la primera meitat del segle XVIII,<\/strong> est\u00e0 feta amb marbre de Buixcarr\u00f3. Les dimensions de la bassa fan pensar que tamb\u00e9 va fer la funci\u00f3 d’ abeurador, ja que l’altura tamb\u00e9 permet l’acc\u00e9s als animals.<\/p>\n

La font dels 25 “xorros” dolls<\/strong>. Aquesta font \u00e9s la m\u00e9s afamada de X\u00e0tiva, crida molt l’atenci\u00f3 el fet de que tinga 25 dolls. Va ser constru\u00efda entre el 1788 i el 1804<\/strong>, \u00e9s d’estil neocl\u00e0ssic. En aquest cas es fan servir els materials de l’antic portal de Cocentaina. La funci\u00f3 d’aquesta font era substituir l’abeurador, que era una antiga pica isl\u00e0mica que avui podem veure en l’Almod\u00ed. De la font destaca el rostre que veiem entremig dels dolls, per la boca del qual s’orgeix l’aigua. Aix\u00ed mateix podem veure una placa que diu:<\/p>\n

\n

\u201cLa sed apag\u00f3 al labrador sediento.<\/p>\n

Con mis cristales S\u00e9tabis florece<\/p>\n

Crece el comercio, la labranza crece.<\/p>\n

Poblaci\u00f3n y cosechas acreciento\u201d.<\/p>\n

\"Font<\/a>
Font dels 25 dolls<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p><\/blockquote>\n

\"Font<\/a>
Font dels peixos<\/figcaption><\/figure>\n

Font dels peixos de l’Alameda<\/strong>, d’aquesta font s’hauria de destacar que en la crema li van robar totes les pedres, i en 1717 es va decidir refer-la. En el 1858 la van restaurar, i li van donar un estil m\u00e9s neocl\u00e0ssic. Aquesta font era veinal, \u00e9s a dir, la mantenien els ve\u00efns i servia per al consum hum\u00e0.<\/p>\n

La font reial del Lle\u00f3<\/strong>, \u00e9s un dels punts d’encontre de tota la gent jove de la ciutat. Aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e9 es troba en un lloc molt c\u00e8ntric, i a m\u00e9s al seu costat hi han bancs de marbres junts a la font que permiteixen esperar a la gent. Aquest punt de refer\u00e8ncia data del segle XVIII. En 1788<\/strong> es construeix el Portal del Lle\u00f3, i aquesta font que com podem veure du un lleonet al damunt. Per\u00f2 a aquesta font no sols la visitem en l’actualitat la gent jove, sobre tot a la fira d’Agost, sin\u00f3 que va ser testimoni de molts aconteciments, ja que al seu voltant es feien recepcions oficials de visites principesques i personatges il\u00b7lustres i representatius. Eixint-nos un poc del segle XVIII, s’hauria de fer refer\u00e8ncia a la placa commemorativa a Ferran VII<\/strong> que podem veure d’alt, feta de marbre negre.<\/p>\n

\"La<\/a>
La Font del Lle\u00f3<\/figcaption><\/figure>\n

Per acabar voldria ficar un dels poemes que podem veure al castell de X\u00e0tiva, fet per un poeta musulm\u00e0, ja que al castell tamb\u00e9 podem veure fonts d’\u00e8poca isl\u00e0mica de gran bellesa:<\/p>\n

\"23022013062\"<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

X\u00e0tiva sempre ha sigut coneguda com la ciutat de les mil fonts. Durant tota la seua hist\u00f2ria s’han anat construint aquestes fonts, les quals s’han convertit en un emblema del patrimoni cultural de X\u00e0tiva. Durant el segle XVIII, com no podia ser menys, tamb\u00e9 es van dur a terme una s\u00e8rie de construccions, entre elles, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1932,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1907],"tags":[272099,272088],"class_list":["post-751","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","tag-cultura-material","tag-patrimoni"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/751","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1932"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=751"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/751\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":771,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/751\/revisions\/771"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=751"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=751"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=751"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}