{"id":772,"date":"2013-12-18T20:54:34","date_gmt":"2013-12-18T20:54:34","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/?p=772"},"modified":"2014-01-06T20:18:46","modified_gmt":"2014-01-06T20:18:46","slug":"joaquin-lorenzo-villanueva-y-astengo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/2013\/12\/18\/joaquin-lorenzo-villanueva-y-astengo\/","title":{"rendered":"Els germans Villanueva y Astengo"},"content":{"rendered":"
\"Joaqu\u00edn<\/a>
Joaqu\u00edn Lorenzo Villanueva<\/figcaption><\/figure>\n

Si hem de parlar d’un personatge xativ\u00ed, il\u00b7lustre, al segle XVIII, \u00e9s sens dubte Joaqu\u00edn Lorenzo Villanueva y Astengo<\/strong>. I qui \u00e9s aquest? B\u00e9 va n\u00e0ixer en agost del 1757,<\/strong> per tant viu en els dos segles, XVIII i XIX. Quan va accedir a la Universitat de Val\u00e8ncia va entrar en contacte amb Juan Bautista Mu\u00f1oz<\/strong>, qui el va introduir en la nova filosofia<\/strong>, el amor al erasmisme cristi\u00e0, i el rebuig a l’escol\u00e0stica. Tamb\u00e9 va accedir al cercle de la cort, on va trobar el recolzament de Felipe Beltr\u00e1n, entrant tamb\u00e9 en el grup de jansenistes i regalistes<\/strong>.<\/p>\n

De totes formes tampoc podem oblidar-nos del seu germ\u00e0,\"books\"<\/a> Jaume Villanueva<\/strong>, qui des del convent dels Dom\u00e9nec a Val\u00e8ncia va fer una gran llaor literaria. La seua obra,\u00a0Viatge literari de les esgl\u00e9sies d’Espanya<\/strong>,\u00a0<\/em>escrita en 24 vol\u00famens ha passat a ser considerada una de les obres m\u00e9s importants de la historiografia il\u00b7lustrada espanyola.<\/p>\n

Tornant a Joaqu\u00edn L. Villanueva, qui tot i ser amic de Jovellanos<\/strong>, no va sofrir la persecuci\u00f3, per les seues relacions amb el Sant Ofici<\/strong>. Si que va sofrir den\u00fancies per la seua actitud regalista i antijesuita.<\/p>\n

Per\u00f2 l’etapa que ens interessa es la de la seua est\u00e0ncia en la cort, 1780-1808<\/strong>, quan realitza una gran llaor liter\u00e0ria<\/strong>. Els temes que tracta s\u00f3n religiosos, i de teologia pol\u00edtica; seguint els par\u00e0metres dels religiosos il\u00b7lustrats. En aquesta part si hem de destacar alguna de les seues obres, seria el Catecisme de l’Estat<\/i> en 1793<\/strong>. D’una altra banda en el 1798 contesta al bisbe Gregorie que havia escrit una condemna contra la monarquia absoluta i la inquisici\u00f3.<\/p>\n

Hem d’entendre a aquest personatge com una persona al servei del poder<\/strong>, ja que defensava les prerrogatives reials<\/strong>, i les institucions de l’Antic R\u00e8gim<\/strong>. Paral\u00b7lelament va practicar una religi\u00f3 molt profunda<\/strong>, rigorista.<\/p>\n

Despr\u00e9s del 2 de maig de 1808<\/strong>, fuig a Madrid<\/strong> on el nombren per la Junta Central, membre de la comissi\u00f3 que devia estudiar els assumptes eclesi\u00e0stics en les Corts que es reunirien en Cadis a partir del 1810. En aquestes Corts resulta escollit el mateix any, 1810, com a Diputat per Val\u00e8ncia<\/strong>. Aqu\u00ed comen\u00e7a el seu per\u00edode pol\u00edtic m\u00e9s actiu, i la seua carrera com a lliberal.<\/strong> Per tant es produeix un canvi en la seua mentalitat<\/strong> que alguns han associat amb la seua faceta religiosa, i a la seua moral.<\/p>\n

El retrat que presentem es va publicar en el Seminario Pintoresco Espa\u00f1ol<\/em>, l’any\u00a0 1848.<\/strong> \u00c9s l’\u00fanica imatge que es conserva. Alguns pensen que est\u00e0 basat en un retrat al oli, que dataria de les Corts de Cadis. Enric Jard\u00ed el descriu:<\/p>\n

\n

\u00abSe’l representa nom\u00e9s de mig cos en amunt, vestit d’eclesi\u00e0stic, i exhibeix dues condecoracions, dif\u00edcilment identificables. El seu rostre es arrodonit, amb uns llavis molsuts i encerclat ‘una cabellera blanca que clareja el cim de la testa, que deixa un ample front al descobert. Els ulls s\u00f3n foscos, de mirada viva, sota unes celles negres que li completen una expressi\u00f3 lleugerament ferrenya.\u00bb (PUIGBLANCH, Antoni. Els precedents de la Renaixen\u00e7a<\/i>, Barcelona, Aedos, 1960.)<\/p>\n<\/blockquote>\n

No hi ha que oblidar, que com hem dit a altres entrades, el propi Villanueva participa en la recuperaci\u00f3 del nom de X\u00e0tiva per a la ciutat el\u00a0\u00a028 de setembre de 1820.<\/p>\n

Est\u00e0 enterrat en Irlanda, on va morir en 1837, a l’edat de 79 anys. \u00a0El seu epitafi<\/strong> va ser escrit per ell, abans de morir i diu aix\u00ed:<\/p>\n

\n
\u00abDEO OPTIMO MAXIMO<\/address>\n
Expectant in hoc tumulo<\/address>\n
novissima tubae clangorem<\/address>\n
mortales exuoiae<\/address>\n
Joachinus Laurentius Villanueva<\/address>\n
Hispani, prebisteri,<\/address>\n
Religionis et Patriae vindicis<\/address>\n
canonica libertatis assertoris<\/address>\n
de Ibernia optime meriti<\/address>\n
\u00a0<\/address>\n
Precibus cum piis<\/address>\n
Defunctum prosequere,<\/address>\n
lector optime,<\/address>\n
mortem ut sibi<\/address>\n
vitae felicioris januam inveniat<\/address>\n
Requiescat In Pace<\/address>\n
Al D\u00e9u molt bo i molt gran<\/address>\n
esperant en aquest t\u00famul<\/address>\n
el so de les nov\u00edssimes trompetes<\/address>\n
lliuradores dels mortals,<\/address>\n
Joaquim Lorenzo Villanueva,<\/address>\n
sacerdot espanyol,<\/address>\n
vindicador de la Religi\u00f3 i la Patria,<\/address>\n
defensor de la llibertat can\u00f2nica,<\/address>\n
al millor servici d’Irlanda.<\/address>\n
Acompanya amb pies plegaries, lector,<\/address>\n
al difunt a fi de que trobe per a s\u00ed<\/address>\n
en la mort el cam\u00ed d’una vida m\u00e9s feli\u00e7<\/address>\n
Descansa en Pau!<\/address>\n

\n<\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Si hem de parlar d’un personatge xativ\u00ed, il\u00b7lustre, al segle XVIII, \u00e9s sens dubte Joaqu\u00edn Lorenzo Villanueva y Astengo. I qui \u00e9s aquest? B\u00e9 va n\u00e0ixer en agost del 1757, per tant viu en els dos segles, XVIII i XIX. Quan va accedir a la Universitat de Val\u00e8ncia va entrar en contacte amb Juan Bautista […]<\/p>\n","protected":false},"author":1932,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47683],"tags":[106845,272089,272103,272047,272091],"class_list":["post-772","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-societat","tag-corts","tag-eclesiastic","tag-germans","tag-habitants","tag-illustre"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/772","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1932"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=772"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/772\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":894,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/772\/revisions\/894"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=772"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=772"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=772"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}