{"id":776,"date":"2013-12-23T21:40:38","date_gmt":"2013-12-23T21:40:38","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/?p=776"},"modified":"2014-01-08T21:34:37","modified_gmt":"2014-01-08T21:34:37","slug":"el-menjar-en-la-societat-moderna-a-xativa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/2013\/12\/23\/el-menjar-en-la-societat-moderna-a-xativa\/","title":{"rendered":"La gastronomia en la societat d’\u00e8poca moderna a X\u00e0tiva"},"content":{"rendered":"

Una part important de la societat s\u00f3n els seus h\u00e0bis alimentaris. A la Comarca de la Costera trobem una s\u00e9rie de plats t\u00edpics que es venen cuinant des d’\u00e8poca moderna, on l’ingredient fonamental \u00e9s l’arr\u00f2s. Si hem de parlar d’un plat estrella en les taules del territori valenci\u00e0 tots pensariem en la paella<\/strong>. Efectivament la paella va n\u00e0ixer com una forma de solemnitzar<\/strong> els gran aconteciments santorals<\/strong> al segle XVIII.<\/strong> El doctor Gregorio Mara\u00f1\u00f3n<\/strong>\u00a0(1887-1960) escriu:<\/p>\n

\n

\u00bb En todas las tierras valencianas reina, con rutilante y variada gloria, la paella. Maravillosa es la valenciana. Nadie puede poner reparos a su calidad, que se mantiene sin desmayos a trav\u00e9s de los siglos: desde los d\u00edas en que un embajador de Luis XIV<\/strong> (1638-1715), sabio en todas las artes culinarias, mor\u00eda, empero, a los tres d\u00edas de desembarcar, ah\u00edto de paella valenciana, hasta nuestros horas de hoy, en que uno de los grandes cirujanos de Am\u00e9rica me confi\u00f3 que por una paella como la que acababa de degustar en Valencia cambiar\u00eda todo el Museo del Prado.\u00bb<\/p>\n<\/blockquote>\n

\"Arr\u00f2s<\/a>
Arr\u00f2s al forn<\/figcaption><\/figure>\n

Hem de tenir present que s’ha de fer una distinci\u00f3<\/strong> entre la cuina de la burguesia<\/strong>\u00a0i gent m\u00e9s rica, i la de la poblaci\u00f3 m\u00e9s pobra<\/strong>, ja que no podien contar amb els mateixos ingredients. En este cas es dependia tamb\u00e9 de les terres properes que tenien, i que podien cultivar. Per exemple en la zona de la Font de la Figuera<\/strong> se solien cuinar olles i matances<\/strong>, perque tenien m\u00e9s ganaderia. Mentre que en X\u00e0tiva o en La Llosa de Ranes,<\/strong> predominava l’\u00fas de l’arr\u00f2s, i les verdures<\/strong>. Les terres de la comarca de la Costera<\/strong> presenten diferents variacions, per\u00f2 malgrat aix\u00f2, el producte m\u00e9s utilitzat era l’arr\u00f2s.<\/strong> Entre els diferents tipus d’arr\u00f2s destacava la \u00abcassola\u00bb d’arr\u00f2s al forn<\/strong>. Tamb\u00e9 hauriem de parlar del arr\u00f2s cald\u00f3s<\/strong>, arr\u00f2s en fesols i naps<\/strong>. Era un producte molt econ\u00f2mic i que permitia moltes possibilitats en la gent m\u00e9s humil, de fet gr\u00e0cies a la gran aflu\u00e8ncia d’arr\u00f2s durant el segle XVIII, podem veure varietats, com les que hem mencionat. Possiblement \u00e9s aqu\u00ed quan l’arr\u00f2s al forn es comen\u00e7aria a fer tal i com el coneguem.<\/p>\n

Aquests plats segueixen sent dels m\u00e9s populars en les cases xativines. A ells hauriem d’afegir alguns dol\u00e7os<\/strong> dels que ja se tenen noticia al segle XV<\/strong>, ja que foren descrits per Robert de Nola<\/strong> (mestre cuiner del segle XV). En l’actualitat es segueixen realitzant en aquesta localitat. Primerament mencionarem les taronges de X\u00e0tiva, de les quals Robert de Nola ens diu:<\/p>\n

\n

\u00abTomar\u00e1s queso fresco y los triturar\u00e1s en un mortero con huevos. Le a\u00f1adir\u00e1s harina.<\/p>\n

\"taronges<\/a>
taronges de X\u00e0tiva<\/figcaption><\/figure>\n

Cuando todo est\u00e9 bien mezclado, coger\u00e1s una cazuela que este limpia y le pondr\u00e1s una buena cantidad de grasa de cerdo o aceite que sea muy fino. Cuando la cazuela hierva haz de la mezcla pelotitas redondas y ves poni\u00e9ndolas de manera que las pelotas puedan nadar, y cuando tengan color de oro las sacar\u00e1s. Cuando ya est\u00e9 todo hecho lo colocar\u00e1s en platos y por encima pondr\u00e1s miel, az\u00facar y canela molida.\u00bb<\/p>\n<\/blockquote>\n

\"arnad\u00ed\"<\/a>
arnad\u00ed<\/figcaption><\/figure>\n

En quant a l’Arnad\u00ed<\/strong>, \u00e9s d’origen isl\u00e0mic, se pot fer de boniato, o de carabassa. \u00c9s originari de X\u00e0tiva, encara que ara ha traspassat les fronteres i el podem trobar en altres llocs i fet de formes diferents. Se solia fer en Setmana Santa, el Dijous Sant. Un fet curi\u00f3s \u00e9s que ara se celebra el concurs nacional d’Arnad\u00ed, que ha popularitzat Llanera de Ranes.<\/p>\n

Per a finalitzar hauriem de parlar d’un altre dol\u00e7 isl\u00e0mic, l’almoix\u00e0vena<\/strong>, se sol fer els dijousos, per aix\u00f2 en els cartells dels forns podem llegir dijous: monx\u00e0venes. Se fa en farina, ous, llard de porc, sucre, oli i aigua.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una part important de la societat s\u00f3n els seus h\u00e0bis alimentaris. A la Comarca de la Costera trobem una s\u00e9rie de plats t\u00edpics que es venen cuinant des d’\u00e8poca moderna, on l’ingredient fonamental \u00e9s l’arr\u00f2s. Si hem de parlar d’un plat estrella en les taules del territori valenci\u00e0 tots pensariem en la paella. Efectivament la […]<\/p>\n","protected":false},"author":1932,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47683],"tags":[1653,272101],"class_list":["post-776","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-societat","tag-gastronomia","tag-habits-alimentaris"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/776","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1932"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=776"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/776\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":830,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/776\/revisions\/830"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=776"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=776"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=776"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}