{"id":784,"date":"2013-12-19T23:13:13","date_gmt":"2013-12-19T23:13:13","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/?p=784"},"modified":"2014-01-03T20:38:00","modified_gmt":"2014-01-03T20:38:00","slug":"la-societat-front-al-terratremol-de-1748","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/2013\/12\/19\/la-societat-front-al-terratremol-de-1748\/","title":{"rendered":"La societat xativina front al terratr\u00e8mol de 1748"},"content":{"rendered":"

En aquest per\u00edode no va ser possible prevenir el que anava a passar, aix\u00f2 provoc\u00e0 una gran sorpresa en tota la poblaci\u00f3. Al contrari que el que passa amb una epid\u00e8mia, o una inundaci\u00f3, s\u00f3n coses que s’esperen, i es prevenen. Per tant la gent sentia un p\u00e0nic generalitzat, que provocava el desig de fugir al camp, i aix\u00f2 provocava una paralitzaci\u00f3 de la vida econ\u00f2mica urbana.<\/p>\n

Les autoritats van tindre un paper important, no sols a nivell de detectar els desperfectes, sin\u00f3 alhora de tranquilitzar a la gent<\/strong>. Es proposaven vies per a la reconstrucci\u00f3, i tractaren que fos de la forma m\u00e9s r\u00e0pida possible.<\/p>\n

Per\u00f2 el gran sisme del segle es va produir a Lisboa el 1755. Apart de tots els danys, aix\u00f2 va\u00a0 generar tota una literatura sobre el tema, on es mesclava contingut cient\u00edfic, en una religiositat apocal\u00edptica<\/strong>, combinat en els sermons dels predicadors o dels p\u00e0rrocs de cada poble. Per a frenar el que tot aix\u00f2 suposava en la psicologia d’aquesta gent s’utilitzaven, imatges sagrades, processons, rogatives, o incl\u00f2s vocacions a sants com Felip Neri.<\/p>\n

En el cas de la vila de Sant Felip, el cronista Perales<\/strong> ens diu que per a mar\u00e7, els habitants ja consideraven que havia passat el perill, i de fet van tornar a les seues cases. Per\u00f2 en els moments de m\u00e9s p\u00e0nic, la ciutat havia quedat deserta.<\/p>\n

\n

\u00abLos habitantes de X\u00e0tiva huyeron de la ciudad porque pensaban que la tierra no estaba fija en su centro.\u00bb J.B. Perales.<\/p>\n<\/blockquote>\n

\"Process\u00f3<\/a>
Process\u00f3 de gr\u00e0cies a nostra senyora de San Lorenzo, per la salut de la reina Margarita d’Austria<\/figcaption><\/figure>\n

Aquest tipus de comportaments, encara que l’entenem dins del p\u00e0nic del moment, \u00e9s dif\u00edcil d’entendre si pensen en que ja hi ha un cert nivell cient\u00edfic. A m\u00e9s, si llegim el testimoni d’algunes ciutats, accepten aquest \u00abmal\u00bb com el menys mal, per exemple el cas de que en alguns llocs al desplomar-se edificis es salvaren persones, o figures de sants, ho interpretaren com una acci\u00f3 divina<\/strong>. En llocs com Alcoi, on es va sentir el terratr\u00e8mol amb poca intensitat tamb\u00e9 ho vincularen amb la divina provid\u00e8ncia.<\/strong><\/p>\n

Aquestes actituds seguien estant present dins de les classes populars<\/strong>, aix\u00ed com l’\u00fas d’imatges i rogatives<\/strong> per aplacar la ira de D\u00e9u. De fet a X\u00e0tiva<\/strong> trobem un text de Pedro Vald\u00e9s al duc de Cayl\u00fas<\/strong>.<\/p>\n

\n
\"verge<\/a>
verge de la Seu<\/figcaption><\/figure>\n

\u00abSe refuerza la piedad en continuas rogativas: est\u00e1 expuesto el Sant\u00edsimo en todas las iglesias y especialmente noche d\u00eda en la colegial. Ayer se hizo una general rogativa, habiendo sacado a esta soberana y milagrosa imagen\u00a0 de Nuestra Se\u00f1ora de la Seo, al san Cristo de la iglesia del Carmen, y crea VE que es misericordia especial\u00edsima de Dios, seg\u00fan lo que he visto y se ve, no haberse arruinado la ciudad, lo que nos hace confiar que nos libertar\u00e1 del todo de este infortunio.\u00bb<\/p>\n<\/blockquote>\n

Les rogatives es van prolongar fins al 2 d’abril, per\u00f2 nous tremolors provocaren la ruina total del convent de les Clarisses. Es van traslladar les monges a Val\u00e8ncia, i no tornaren fins a novembre quan ja havien reedificat el convent.<\/p>\n

Un dels grans problemes de fons era el desconeixement des del punt de vista cient\u00edfic dels fen\u00f2mens tel\u00b7l\u00farics. Continuava en la consci\u00e8ncia popular la tesi aristot\u00e8lica<\/strong>, de que hi havien vents que habitaven dins la terra, i al intentar eixir, la sacudien. Durant l’edat mitjana<\/strong> es va utilitzar l’argument de que D\u00e9u com a guardi\u00e0 del m\u00f3n<\/strong> podia utilitzar el seu poder per a mostrar el seu descontent. En la segona meitat del XVII<\/strong> dins de les teories organicistes<\/strong> on el foc era un element de l’estructura de la terra, que s’interpretava com un organisme viu com el ser hum\u00e0<\/strong>. Estes idees penetraren en Espanya, i seguien vigents en el segle XVIII quan va passar el terratr\u00e8mol, com es pot comprovar en un tractat de Torres Villaroel<\/strong> que va escriure just despr\u00e9s d’aquest terratr\u00e8mol seguint estes teories. Aix\u00f2 explica les dificultats cient\u00edfiques<\/strong> per a explicar aquests esdeveniments, el que provoca tamb\u00e9 les actituds populars, que optaren per encomanar-se a D\u00e9u i als Sants<\/strong>, tenint tamb\u00e9 present la influ\u00e8ncia de l’Esgl\u00e9sia en el segle XVIII.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En aquest per\u00edode no va ser possible prevenir el que anava a passar, aix\u00f2 provoc\u00e0 una gran sorpresa en tota la poblaci\u00f3. Al contrari que el que passa amb una epid\u00e8mia, o una inundaci\u00f3, s\u00f3n coses que s’esperen, i es prevenen. Per tant la gent sentia un p\u00e0nic generalitzat, que provocava el desig de fugir […]<\/p>\n","protected":false},"author":1932,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47683],"tags":[272006,272093,272043],"class_list":["post-784","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-societat","tag-castig","tag-catastrofe","tag-terratremol"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/784","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1932"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=784"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/784\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":791,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/784\/revisions\/791"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=784"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=784"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=784"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}