{"id":792,"date":"2013-12-21T00:30:41","date_gmt":"2013-12-21T00:30:41","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/?p=792"},"modified":"2014-01-03T20:48:19","modified_gmt":"2014-01-03T20:48:19","slug":"loligarquia-urbana-els-cebrian-i-els-cerda","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/2013\/12\/21\/loligarquia-urbana-els-cebrian-i-els-cerda\/","title":{"rendered":"L&#8217;oligarquia urbana, els Cebri\u00e1n, i els Cerd\u00e1"},"content":{"rendered":"<figure id=\"attachment_793\" aria-describedby=\"caption-attachment-793\" style=\"width: 300px\" class=\"wp-caption alignleft\"><a href=\"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/files\/2013\/12\/corretgeria.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-medium wp-image-793\" alt=\"carrer Corretgeria\" src=\"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/files\/2013\/12\/corretgeria-300x159.jpg\" width=\"300\" height=\"159\" srcset=\"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/files\/2013\/12\/corretgeria-300x159.jpg 300w, https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/files\/2013\/12\/corretgeria-1024x545.jpg 1024w, https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/files\/2013\/12\/corretgeria.jpg 1371w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-793\" class=\"wp-caption-text\">carrer Corretgeria<\/figcaption><\/figure>\n<p style=\"text-align: justify\">La informaci\u00f3 sobre les personalitats que conformaven l&#8217;oligarquia xativina, \u00e9s m\u00e9s b\u00e9 escassa. Si m\u00e9s no, podem dir que la majoria eren<strong> hisendats<\/strong> que podien viure de les rentes. La situaci\u00f3 a principi del XVIII de bancarrota impedia incl\u00f2s pagar els salaris.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Aquesta gent que hem anat veient en els apartats de l&#8217;administraci\u00f3, provenia de les <strong>classes acomodades,<\/strong> tenien una bona <strong>distribuci\u00f3 dels seus negocis<\/strong>, en propietats r\u00fastiques, urbanes, censos, ramats, industries, i els seus bens mobles. Hi han alguns que <strong>abandonen el comer\u00e7<\/strong>, per a invertir les guanys en la <strong>terra i en les propietats, o en els censos<\/strong>. S\u00f3n rendistes i hisendats. Si fem un an\u00e0lisi de la fam\u00edlia de Jos\u00e9 Cebri\u00e1n, podem con\u00e8ixer com eren. Alguns com els <strong>Cebri\u00e1n, Peris, Ru\u00edz de Alarc\u00f3n, Cerd\u00e1, Ximeno, Alonso o Ferris.<\/strong> A partir del XVIII qualsevol operaci\u00f3 d&#8217;arrendar o cedir en emfiteusis devia comptar amb l&#8217;autoritzaci\u00f3 regia, que tamb\u00e9 es podia aconseguir amb c\u00e8dules.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Els<strong> Cebri\u00e1n<\/strong> eren una de les fam\u00edlies acomodades de la ciutat, diversos familiars ocuparen c\u00e0rrecs institucionals, com ja varem dir en l&#8217;administraci\u00f3. En aquesta fam\u00edlia contaven amb els requisits per accedir al poder: noblesa, privilegis, i posici\u00f3 econ\u00f2mica.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">les seues propietats r\u00fastiques ascendien a 140 fanecades de terres, d&#8217;horta i de sec\u00e0, distribu\u00efdes en diferents partides, tamb\u00e9 tenien en la ciutat de Val\u00e8ncia. Els seus bens immobles eren una casa amb jard\u00ed on vivia la fam\u00edlia, en la casa del buen ayre, abans Perpi\u00f1\u00e1, i abans a una casa mitjana de la mateixa casa. Despr\u00e9s de la guerra sumaren un solar de casa en el mateix carrer.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">En quant als censos, un total de 3.000 lliures sobre el com\u00fa de la ciutat. Els Cebri\u00e1n tenien el major part de bens vinculats, alguns eren de lliure disposici\u00f3, que gastaven per a diversificar els ingressos.<\/p>\n<figure id=\"attachment_824\" aria-describedby=\"caption-attachment-824\" style=\"width: 387px\" class=\"wp-caption alignright\"><a href=\"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/files\/2013\/12\/posesion.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-824  \" alt=\"Posesi\u00f3n del Consejo de S. Miguel de S. Felipe (1814) Vicente L\u00f3pez\" src=\"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/files\/2013\/12\/posesion.jpg\" width=\"387\" height=\"278\" srcset=\"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/files\/2013\/12\/posesion.jpg 605w, https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/files\/2013\/12\/posesion-300x215.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 387px) 100vw, 387px\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-824\" class=\"wp-caption-text\">Posesi\u00f3n del Consejo de S. Miguel de S. Felipe (1814) Vicente L\u00f3pez<\/figcaption><\/figure>\n<p style=\"text-align: justify\">En la d\u00e8cada dels 70 fins als 90, Francisco Cebri\u00e1n, junt amb el c\u00e0rrec d&#8217;alferes major, mantenia el mateix nucli b\u00e0sic del patrimoni. Havia si m\u00e9s no, afegit la fonda del Sol, el principal dels seus ingressos. El ingressos nets de les rentes, dedu\u00efts ells c\u00e0rrecs en concepte de pagaments per censos, cartes de gracia, al Reial Patrimoni, etc. li reportaven unes 572 lliures. Vivia en el <strong>carrer Corretgeria<\/strong>, amb una gran reputaci\u00f3 i posici\u00f3 central en la ciutat.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Els Cebri\u00e1n es van valdre del <strong>Hereu<\/strong> per a sostenir un patrimoni s\u00f2lid i cohesionat. En 1732, a Francisco Cebri\u00e1n y Roca se li va concedir l&#8217;autoritzaci\u00f3 per a fundar Hereu (mayorazgo) sobre els seus bens. En 1774, Francisco Cebri\u00e1n y Berenguer de Morales, sol\u00b7licita al monarca per a poder prendre un cens redimible sobre els seus bens de Hereu, va fer una subrogaci\u00f3. El monarca va accedir-hi.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Un altre cas s\u00f3n <strong>els Cerd\u00e1.<\/strong> Lu\u00eds Cerd\u00e1 y Rotl\u00e1, tenia el seus ingressos molt diversificats, terres, la majoria arrendades i dedicades al arr\u00f2s, sec\u00e0, i hortes. Vivia en e<strong>l carrer de Roca<\/strong>, i tenia tres cases en el Portal dels Banys, altres dos e n San Agust\u00edn, i una en el raval de San Joan. A m\u00e9s, era un dels <strong>creditors censalistes del ajuntament<\/strong>, i d&#8217;altres censos que li devia <strong>algun membre de la col\u00b7legiata<\/strong>. Els seus ingressos provenien del Mol\u00ed que tenia en la partida de la Almunia, cedit en arrendament, era titular del <strong>senyoriu de l&#8217;Almunia<\/strong>, que estava prop a Sant Felip. Solament estes rentes ja li produ\u00efen 800 lliures.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">La majoria del seu patrimoni era vinculat, tamb\u00e9 tenia de lliure disposici\u00f3. Havia heretat de Gaspar Portadora, amb els que feia negocis. \u00a0A finals dels 40, va vendre censos, i propietats r\u00fastiques, aix\u00ed com terres en les partides de l&#8217;Almunia, lo que li va suposar m\u00e9s de 1.000 lliures.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Per a finalitzar aquest apartat hem de dir que <strong>no tots els regidors eren igual de rics<\/strong> i acomodats, algunes passaven dificultats alhora de mantindre el ritme de vida, que moltes vegades <strong>sobrepassava les seues possibilitats<\/strong>. Est\u00e0 clar que aquestes pen\u00faries no se poden comparar amb el que passava un jornaler. Estem davant d&#8217;una <strong>economia desigual<\/strong>. Un d&#8217;aquests fou <strong>D. Jos\u00e9 Ferrer,<\/strong> que era advocat, i els seus ingressos \u00e9s redu\u00efen a la seua professi\u00f3, i malgrat aix\u00f2 tractava d&#8217;emular el tren de vida dels anteriors que hem vist. Disposava de 60 fanecades, per\u00f2 no tenia propietats, de fet sa <strong>casa li l&#8217;havien donat pels bens confiscats<\/strong> als austriacistes. Ell la va reformar, tot i estar <strong>arru\u00efnat,<\/strong> i el seu anterior propietari la va tractar de recuperar, ja que era descendent d&#8217;una fam\u00edlia d&#8217;advocats. Per\u00f2 el cas el va guanyar Ferrer. Tot i aix\u00f2 havia de pagar 1 lliura i 7 sous com a pensi\u00f3 al Reial Patrimoni, i tenia l&#8217;obligaci\u00f3 de pagar 11 lliures a un projecte d&#8217;Hospital, que al final no es va fer.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Hi havien casos molt diversos de regidors, alguns curiosos, com el que <strong>no pertanyien a la petita noblesa<\/strong>, sin\u00f3 que eren <strong>llauradors enriquits<\/strong>, com era <strong>Tom\u00e1s Sancho<\/strong> (regidor de gr\u00e0cia), i en la columna de no nobles figurava junt amb un advocat i dos comerciants. Es va convertir en un hisendat terratinent, podent <strong>emular la vida dels nobles.\u00a0<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La informaci\u00f3 sobre les personalitats que conformaven l&#8217;oligarquia xativina, \u00e9s m\u00e9s b\u00e9 escassa. Si m\u00e9s no, podem dir que la majoria eren hisendats que podien viure de les rentes. La situaci\u00f3 a principi del XVIII de bancarrota impedia incl\u00f2s pagar els salaris. Aquesta gent que hem anat veient en els apartats de l&#8217;administraci\u00f3, provenia de [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1932,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47683],"tags":[102057,272095,5034,272056],"class_list":["post-792","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-societat","tag-cebrian","tag-cerda","tag-oligarquia","tag-regidors"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/792","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1932"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=792"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/792\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":825,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/792\/revisions\/825"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=792"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=792"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=792"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}