{"id":938,"date":"2014-01-11T10:16:16","date_gmt":"2014-01-11T10:16:16","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/?p=938"},"modified":"2015-12-30T17:41:56","modified_gmt":"2015-12-30T17:41:56","slug":"una-societat-castellanitzada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/2014\/01\/11\/una-societat-castellanitzada\/","title":{"rendered":"Una societat ja castellanitzada al XVIII"},"content":{"rendered":"

Contr\u00e0riament al que s’ha pensat des de diferents sectors, la castellanitzaci\u00f3 no es va produir al segle XVIII.<\/strong> Aquest progr\u00e9s del castell\u00e0 a les terres valencianes comen\u00e7a al segle XVI<\/strong>, fomentat sobre tot \u00a0a finals del XV arran del matrimoni dels Reis Cat\u00f2lics.<\/strong> Per\u00f2 anem a comen\u00e7ar pel principi a fi d’entendre aquest proc\u00e9s.<\/p>\n

Al segle XV<\/strong>, el llat\u00ed era la llengua de la cultura, i el valenci\u00e0 tenia un gran desenvolupament en aquest \u00e0mbit. De fet els llibres escrits en castell\u00e0 eren molt escassos<\/strong>, al final del segle sols un 5%<\/strong> dels llibres estaven en castell\u00e0. Per\u00f2 al segle XVI<\/strong>, tot canvia, els llibres en castell\u00e0 passen a ser el 41%<\/strong>. Mentre que les publicacions en valenci\u00e0 passen del 47,5 al 26%, i en llat\u00ed del 47,5 al 33%. El canvi ling\u00fc\u00edstic era ja un fet abans de les Germanies.<\/p>\n

A principi del segle XVI ens trob\u00e0vem amb un panorama ling\u00fc\u00edstic plural, l’aragon\u00e8s havia patit un gran retroc\u00e9s, \u00a0i el mateix li passava al valenci\u00e0. Hem d’entendre que amb el matrimoni dels RRCC, el castell\u00e0 es posa de moda<\/strong> en les altes esferes del poder. Amb la consolidaci\u00f3 de la monarquia hisp\u00e0nica<\/strong>, el castell\u00e0, la llengua dels Trascamara, i ara dels Austries, es va imposar com a llengua de la cort, del Estat, i com a la llengua pol\u00edtica.<\/strong> Per tant s’havia de parlar, i escriure, per a poder comunicar-se amb els \u00f2rgans del Estat, i amb la classe social que els sustentava. Aix\u00ed sorgeix el biling\u00fcisme de l’aristocr\u00e0cia aut\u00f2ctona<\/strong>.<\/p>\n

Es considera com un signe d’eleg\u00e0ncia i de refinament<\/strong>. Un impuls pel prestigi, i com a forma de distinci\u00f3 social, per la seua condici\u00f3 de llengua cortesana, arribant a ser considerat com un signe d’educaci\u00f3, i de “civilitzaci\u00f3”. El que fa que es comence a utilitzar per poetes, \u00a0dramaturgs, historiadors, etc.<\/strong> Es produeix un primer biling\u00fcisme que esdevindr\u00e0 en una castellanitzaci\u00f3.<\/strong> En aquest proc\u00e9s tamb\u00e9 va tindre import\u00e0ncia l’aflu\u00e8ncia de predicadors castellans, universitaris i mestres de parla castellana.<\/strong><\/p>\n

\"Joan<\/a>
Joan de Timoneda<\/figcaption><\/figure>\n

Els llibres en valenci\u00e0 passen a ser un 14%<\/strong>, eren b\u00e0sicament de dret. A m\u00e9s, a m\u00e9s, els llibres en castell\u00e0 es podien exportar a les Indies. Trobem per tant escritors valencians que escriuen en castell\u00e0<\/strong> com:<\/p>\n