La importancia de este autor llega a la actualidad, puesto que es uno de los autores estudiados en filosof\u00eda en Bachiller y del cual, miles de alumnos tienen que examinarse de \u00e9l en Selectividad. En este apartado se aportan algunos comentarios de textos ya realizados para que cualquier estudiante pueda estudiarlos y pueda comprender mejor la realizaci\u00f3n de un comentario de texto filos\u00f3fico. Del mismo modo, se introducen algunos comentarios en lengua catalana para facilitar mejor la tarea.<\/p>\n
El costum, doncs, \u00e9s el gran guia de la vida humana. Nom\u00e9s aquest principi fa \u00fatil la nostra experi\u00e8ncia i ens permet esperar, per a l’esdevenidor, una successi\u00f3 de fets semblants als que han aparegut en el passat. Sense la influ\u00e8ncia del costum, no sabr\u00edem res de les q\u00fcestions de fet, tret del que \u00e9s immediatament present en la mem\u00f2ria i els sentits. Tampoc no sabr\u00edem com ajustar els mitjans als fins, ni com fer \u00fas de les nostres capacitats naturals per produir un efecte determinat. Seria la fi immediata de tota acci\u00f3 i de la part principal de les nostres especulacions.<\/strong><\/span><\/p>\n Hume, Investigaci\u00f3 sobre l’enteniment hum\u00e0 1.- Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]<\/strong><\/p>\n En aquest text, el fil\u00f2sof empirista David Hume (1711-1776) posa de relleu la import\u00e0ncia del costum en la nostra vida. \u00c9s l’h\u00e0bit o el costum, segons Hume, el que ens permet establir una relaci\u00f3 de necessitat entre experi\u00e8ncies separades en el temps. Els nostres actes passats restarien del tot deslligats dels presents si no fos per les estructures psicol\u00f2giques i especialment per la mem\u00f2ria, que els vincula i, d’aquesta manera, ens allibera de viure en un present continu, on nom\u00e9s tindr\u00edem la possibilitat de con\u00e8ixer all\u00f2 que els sentits ens mostren en aquell moment. Aquesta constant vinculaci\u00f3 d’experi\u00e8ncies que opera la mem\u00f2ria acaba donant lloc a un h\u00e0bit o costum: com que estem acostumats, habituats, a constatar que a uns mateixos fets els hi segueixen fets semblants, podem gestionar les nostres accions presents comptant que produiran efectes similars als que han produ\u00eft en el passat.<\/p>\n 2.- A quina \u00e8poca de la hist\u00f2ria de la filosofia pertany aquest text? Relacioneu-lo amb alguna caracter\u00edstica pr\u00f2pia del pensament d’aquesta \u00e8poca. [3 punts] <\/strong><\/p>\n David Hume \u00e9s un fil\u00f2sof escoc\u00e8s del segle XVIII que pertany al corrent de la filosofia empirista, els principals representants de la qual s\u00f3n l’angl\u00e8s John Locke (1632-1704), i l’irland\u00e8s George Berkeley (1685-1753). L’empirisme \u00e9s un corrent filos\u00f2fic que reivindica la primacia de l’experi\u00e8ncia sensible com a fonament de la ra\u00f3. Per a un empirista la veritat \u00e9s un concepte emp\u00edric o s’origina en l’experi\u00e8ncia. Un empirista considera inaceptable la tesi cartesiana i dels seus seguidors racionalistes (Spinoza, Leibniz…) segons la qual la ra\u00f3 \u00e9s el fonament del coneixement i l’experi\u00e8ncia sensible no fa sin\u00f3 desvetllar les nostres idees, que portem, com incorporades, des de sempre, de manera innata.<\/p>\n Aquesta proclamaci\u00f3 de les evid\u00e8ncies sensibles com a \u00fanic criteri de coneixement de la veritat porta l’empirista a negar qualsevol rellev\u00e0ncia epistemol\u00f2gica (de coneixement) als nostres continguts de consci\u00e8ncia (all\u00f2 que pensem) si no troben un correlat (un eco), en l’experi\u00e8ncia: el criteri de veritat en l’empirisme s’anomena “principi de la c\u00f2pia”: un concepte nom\u00e9s \u00e9s cert si podem assenyalar de quina impressi\u00f3 prov\u00e9. Tot coneixement significatiu \u00e9s sempre individual, singular i concret. Per a l’empirisme, fora de l’\u00e0mbit estricte de la matem\u00e0tica i de la l\u00f2gica, \u00e9s a dir del que s’anomenen “relacions d’idees”, ni tan sols no resulta comprensible la noci\u00f3 de coneixement universal i necessari. Si un coneixement fos realment universal hauria d’estar relacionat amb una experi\u00e8ncia tamb\u00e9 universal i aix\u00f2 \u00e9s emp\u00edricament inviable. Perqu\u00e8 un coneixement fos necessari n’haur\u00edem hagut de fer experi\u00e8ncia abans que tingu\u00e9s lloc.<\/p>\n Si abans que una cosa passi podem dir que passar\u00e0 necess\u00e0riament, \u00e9s perqu\u00e8 ja ha passat anteriorment; aix\u00ed, per exemple, nom\u00e9s podem dir que aquesta aigua que posem a bullir bullir\u00e0 necess\u00e0riament quan arribi a 100 graus perqu\u00e8 ja abans l’hem posat a 100 graus i hem vist que bullia. L’\u00fanic que podem afirmar \u00e9s que experi\u00e8ncies similars que han tingut lloc en el passat han donat aquest resultat i, per aix\u00f2, ara comptem que aix\u00f2 es donar\u00e0 novament. Per\u00f2 per poder fer aquesta connexi\u00f3 ens cal, justament, vincular les dues experi\u00e8ncies, la passada i la present. Aquesta vinculaci\u00f3, que \u00e9s operada pels mecanismes psicol\u00f2gics i, particularment, per la mem\u00f2ria, acaba generant un costum; ens acabem habituant a la concatenaci\u00f3 de determinats fets i aquest h\u00e0bit adquirit \u00e9s el que ens permet viure confiant que les nostres accions no es veuran sorpreses per efectes imprevistos.<\/p>\n 3.- Expliqueu el concepte de costum que es despr\u00e8n d’aquest text. [3 punts]<\/strong><\/p>\n L’h\u00e0bit \u00e9s l’afecci\u00f3 del de l’esperit que el porta a estendre a casos semblants all\u00f2 que ha observat en experi\u00e8ncies anteriors i que determina, per tant a inferir una situaci\u00f3 futura. Als textos de Hume, “h\u00e0bit” i “costum” s\u00f3n generalment mots sin\u00f2nims, tot i que d’una manera m\u00e9s t\u00e8cnica, el costum tendeix a ser l’operaci\u00f3 de la ment i l’h\u00e0bit n’\u00e9s el resultat. Malgrat que Hume, en aquest text, no esmenta directament el terme “creen\u00e7a” (belief), l’explicaci\u00f3 que d\u00f3na de la noci\u00f3 de costum ens condueix directament a la creen\u00e7a. Podr\u00edem dir que el costum \u00e9s, per a Hume, la condici\u00f3 de possibilitat de les nostres creences. Parlem de creences i no pas de certeses o de coneixement perqu\u00e8, sobre tot all\u00f2 que t\u00e9 relaci\u00f3 amb les nostres experi\u00e8ncies futures, no en podem tenir altra cosa que creences.<\/p>\n Creiem que el cop que ara donem a aquesta bola de billar la far\u00e0 moure i far\u00e0 moure, tamb\u00e9, totes les altres boles que la nostra bola toqui (aquest \u00e9s l’exemple proposat pel mateix Hume i que ha acabat exemplificant millor la seva cr\u00edtica al concepte de causalitat). Ho creiem perqu\u00e8 cada vegada que hem realitzat una acci\u00f3 semblant, hem observat que produ\u00efa aquest mateix efecte i hem acabat acostumant-nos a esperar, novament, el mateix efecte a la mateixa acci\u00f3. Ara b\u00e9, que l’efecte sigui novament l’esperat no ens confirma pas que hi hagi cap llei universal i necess\u00e0ria que ens hagi de portar a pensar que aix\u00f2 s’hagi de donar sempre aix\u00ed. Una de les afirmacions b\u00e0siques de Hume \u00e9s precisament aquesta: que el contrari de qualsevol “q\u00fcesti\u00f3 de fet” (matter of fact) sempre \u00e9s possible. Fins al mateix moment que passi no podrem estar segurs que efectivament passar\u00e0. Mentrestant, podem sobreviure amb la creen\u00e7a, que \u00e9s fruit del costum.<\/p>\n Tot plegat es podria reflectir amb una f\u00f3rmula com aquesta:<\/p>\n fets passats + costum = creen\u00e7a dels fets futurs.<\/p>\n Expressar-ho aix\u00ed ens permet adonar-nos que, per a Hume, el costum fonamenta el nostre concepte de causalitat, \u00e9s l’\u00fanic pont que ens permet transitar dels fets passats (ja experimentats) als fets futurs (que encara hem d’experimentar). La creen\u00e7a ens permet transitar amb confian\u00e7a entre el passat i el futur. Si no fos pel costum, viur\u00edem esclavitzats pel present i cada vegada que realitz\u00e9ssim una acci\u00f3 (encara que n’hagu\u00e9ssim fet de similars moltes altres vegades) n’esperar\u00edem qualsevol efecte (podr\u00edem pensar, per exemple, que quan empenyerem la bola de billar es trencar\u00e0, es posar\u00e0 a volar o es queixar\u00e0 perqu\u00e8 li hem fet mal).<\/p>\n Quan Hume afirma que: “el costum, doncs, \u00e9s el gran guia de la vida humana” ens est\u00e0 dient que vivim en un m\u00f3n fet de provisionalitat, per\u00f2 tamb\u00e9 que nom\u00e9s a trav\u00e9s de l\u00a1h\u00e0bit o el costum podem evitar les conseq\u00fc\u00e8ncies de l’escepticisme radical. Un escepticisme que, tanmateix, resulta sempre possible quan s’adopta un concepte empirista del coneixement. Mentre Descartes buscava una veritat “clara i distinta” que li permet\u00e9s superar el dubte, Hume considera que un moderat escepticisme ens ajuda a situar-nos millor en el coneixement. Cal especialment malfiar-nos de les abstraccions i de les grans paraules que no volen dir res, perqu\u00e8 el m\u00f3n real que sempre \u00e9s concret. Nom\u00e9s per la for\u00e7a del costum ens podem mantenir en un escepticisme moderat i evitar un escepticisme radical que ens obligaria a guardar silenci sobre qualsevol cosa i a recon\u00e8ixer que mai no sabem res. Hume en aquest text ens diu que podem con\u00e8ixer, per\u00f2 mai no d’una manera absoluta, total i irreversible. Les q\u00fcestions de fet les coneixem pel costum per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que aquest coneixement sigui perfecte o que no pugui transformar-se al llarg del temps.<\/p>\n 4.- Quina vig\u00e8ncia creieu que pot tenir avui el contingut d’aquest text? [2 punts] <\/strong><\/p>\n L’empirisme i el racionalisme s\u00f3n, ambd\u00f3s, plantejaments epistemol\u00f2gics que fan de mal acceptar sense matisos. Si f\u00e9ssim cas a un racionalista podr\u00edem acabar dubtant met\u00f2dicament de tot all\u00f2 que passa al nostre voltant i que constitueix el nostre h\u00e0bitat d’experi\u00e8ncia, el medi on es desenvolupa la major part de la nostra vida. No treu a res dubtar universalment de fets que s\u00f3n immediats (el meu nom, la meva edat, etc.). Un plantejament com el de Descartes, basat en les idees innates, tampoc no queda gens clar que aporti m\u00e9s solucions que problemes, al menys en la mesura que no sembla que conceptes que per a Descartes s\u00f3n innats (“D\u00e9u” o “m\u00f3n”, per exemple) siguin compatibles amb la primera de les seves regles met\u00f2diques, que era l’evid\u00e8ncia.<\/p>\n Si, en canvi, fem cas de l’empirista, segurament la vida pr\u00e0ctica ens ser\u00e0 m\u00e9s senzilla per\u00f2 correm el risc d’acceptar de manera poc cr\u00edtica el car\u00e0cter absolut, decisiu, de les nostres experi\u00e8ncies. Aquesta \u00e9s la cr\u00edtica que el fil\u00f2sof de la ci\u00e8ncia Imre Lakatos feia a l’empirisme, quan afirmava que aquesta doctrina filos\u00f2fica recolza sobre el “dogma de la immaculada percepci\u00f3”. \u00c9s evident que les nostres percepcions no s\u00f3n sempre (\u00bfho s\u00f3n mai?) immaculades, neutres, plenament fiables. Molt sovint les nostres impressions no s\u00f3n neutres, sin\u00f3 que estan condicionades per les emocions, els afectes, les experi\u00e8ncies passades etc., i per aix\u00f2 l’empirisme corre el risc de caure en una certa ingenu\u00eftat epistemol\u00f2gica en definir la primacia del principi de la c\u00f2pia.<\/p>\n Aix\u00f2 no obstant, tant un enfocament com l’altre posen de relleu aspectes molt interessants de la nostra manera de con\u00e8ixer. El racionalisme ens ensenya a prevenir-nos de l’experi\u00e8ncia sensible i els seus enganys; l’empirisme ens recorda que la nostra confian\u00e7a en tot all\u00f2 que ens sembla que passar\u00e0 de manera necess\u00e0ria potser \u00e9s excessiva.<\/p>\n En aquest context de confrontaci\u00f3 te\u00f2rica, la noci\u00f3 de costum humeana \u00e9s com una \u00e0ncora per a la percepci\u00f3. Per\u00f2 d\u00f3na la sensaci\u00f3 de ser una \u00e0ncora poc consistent. Estem habituats fins a tal punt a confiar que el tr\u00e0nsit passat-present es donar\u00e0 que, intu\u00eftivament, fa de mal acceptar que aix\u00f2 nom\u00e9s passi per casualitat i no pas perqu\u00e8 hi ha un veritable nexe de causalitat darrere. Dit d’una altra manera, si veritablement \u00e9s concebible que la bola de billar es trenqui, o es posi a volar o a cridar, com \u00e9s que, fins ara, no ho ha fet mai? \u00bfRealment, no tenim motius racionals per pensar que darrere d’una tal regularitat hi ha una llei universal i necess\u00e0ria?<\/p>\n Segurament, els dos plantejaments, l’empirista i el racionalista, s\u00f3n conciliables si no extremen, ni l’un ni l’altre, els seus punts de vista. Podr\u00edem acceptar, per tant, la validesa de les lleis universals i no perdre de vista, alhora, la seva fragilitat, els l\u00edmits del seu car\u00e0cter necessari, la import\u00e0ncia de sumar l’experi\u00e8ncia a aquestes lleis per tal que el coneixement esdevingui complet. Popper va recollir, al cap de 200 anys, aquesta profunda intu\u00efci\u00f3 humeana quan va afirmar que “tota teoria \u00e9s sempre una hip\u00f2tesi”: milers d’experiments e favor d’una teoria no la demostren absolutament mentre que, en canvi, un sol experiment en contra la falsa. Totes les hip\u00f2tesis cient\u00edfiques tenen una validesa -limitada- fins que l’experi\u00e8ncia no les posa en crisi. El text ens explica, doncs, que he hem de confiar en el costum per\u00f2 no fer-ho mai d’una manera cega. Nom\u00e9s aix\u00ed, fent-nos conscients de la limitaci\u00f3 dels nostres h\u00e0bits o costums, podrem orientar la nostra vida d’una manera adient. Saber que tot coneixement t\u00e9 un caire de provisionalitat, perqu\u00e8 el contrari de qualsevol q\u00fcesti\u00f3 de fet sempre \u00e9s possible, ens ajuda a viure atents a la realitat i al concret i a allunyar els prejudicis.<\/p>\n “Quan veig una bola de billar que es mou cap a una altra, la meva ment es veu immediatament portada per l’h\u00e0bit al seu efecte habitual, i s’anticipa a la vista concebent el moviment de la segona bola. No hi ha res en aquests objectes, considerats abstractament i de forma independent de l’experi\u00e8ncia, que em condueixi a treure una conclusi\u00f3 com aquella; i fins i tot despr\u00e9s d’haver tingut experi\u00e8ncia de molts efectes repetits d’aquesta classe, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte ser\u00e0 conforme a l’experi\u00e8ncia passada. Els poders pels quals actuen els cossos ens s\u00f3n completament desconeguts. Nom\u00e9s percebem les seves qualitats sensibles: i quina ra\u00f3 tenim per pensar que els mateixos poders estaran sempre conjuntats amb les mateixes qualitats sensibles?”<\/strong><\/p>\n HUME, David. Resum del Tractat sobre la naturalesa humana. Barcelona: La Busca Edicions, 2005, p. 19.<\/p>\n 1. Fes un breu resum del text (entre 40 i 80 paraules). Recorda atenir-te al que s’hi diu i no en facis valoracions personals. [2 punts.]<\/strong><\/p>\n Per a l’empirisme resulta impossible tenir experi\u00e8ncia d’una cosa que encara no ha succe\u00eft. L’exemple de les boles de billar mostra que no es pot establir una relaci\u00f3 entre dos fets successius en termes de causa i efecte. La causalitat \u00e9s un producte del tot injustificat de la nostra ment, que actua guiada pel costum.<\/p>\n 2. En el text, Hume utilitza el billar d’exemple per il\u2022lustrar un dels punts clau de la seva teoria del coneixement. En el mateix sentit, proposa un altre exemple. Sigues breu (no m\u00e9s de 30 paraules). [1 punt.] <\/strong><\/p>\n Pensar que sempre que hi ha n\u00favols foscos necess\u00e0riament plour\u00e0 \u00e9s un producte de l’h\u00e0bit. Per\u00f2 que aix\u00f2 passi sovint no justifica creure que hagi de succeir sempre.<\/p>\n 3. Basant-te en el text, explica la import\u00e0ncia del m\u00e8tode inductiu en Hume. [2 punts.]<\/strong><\/p>\n Hi ha dos m\u00e8todes de coneixement fonamentals en ci\u00e8ncia: deducci\u00f3 i inducci\u00f3. En la deducci\u00f3 a partir d’un principi general o una llei cient\u00edfica ja demostrada passem a explicar un cas concret (si l’aigua bull a cent graus, l’aigua que bull ara a la cuina en concret est\u00e0 a cent graus – per posar un exemple). En canvi el m\u00e8tode inductiu compara fets concrets (experi\u00e8ncies), observa el que tenen en com\u00fa i, per comparaci\u00f3 elabora una llei general. Si m’acosto repetidament a la llar de foc i sempre noto l’escalfor, deu ser perqu\u00e8 el foc t\u00e9 poder calor\u00edfic. Aix\u00f2 seria un exemple molt senzill d’inducci\u00f3.<\/p>\n El m\u00e8tode inductiu es basa en l’experi\u00e8ncia i l’observaci\u00f3 repetida d’una s\u00e8rie m\u00e9s o menys extensa de fets concrets en qu\u00e8 es manifesta un principi general que es repeteix. A difer\u00e8ncia de la deducci\u00f3, la inducci\u00f3 no permet oferir cap veritat indubtable o necess\u00e0ria. Dit d’una altra manera: cap experi\u00e8ncia passada no ens autoritza a creuar la l\u00ednia entre el que hem observat i el que encara no ha estat observat. No hi ha evid\u00e8ncia de coses no observades: com a molt hi haur\u00e0 creen\u00e7a (belief) per\u00f2 no saber. Ning\u00fa no pot estar segur que entre una infinita quantitat de casos possibles sempre i inevitablement es doni exactament el mateix comportament dels fets. La inducci\u00f3 \u00e9s probable (t\u00e9 moltes experi\u00e8ncies al darrera que la recolzen), per\u00f2 no \u00e9s inevitablement certa. Ser\u00e0 prudent agafar un paraig\u00fces quan veiem n\u00favols molt foscos, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que hagui de ploure inexorablement.<\/p>\n El billar ofereix un bon exemple de les limitacions del pensament inductiu: creure que el moviment d’una bola que topa contra una altra la far\u00e0 moure sempre, en tots els casos, \u00e9s un error que ens condueix a predir un fet sense tenir prou motius per fer-ho. La certesa nom\u00e9s prov\u00e9 de l’experi\u00e8ncia i, aquesta sempre \u00e9s l’experi\u00e8ncia d’un fet concret ocorregut en el passat, mai no podem estar certs de res futur. Els moviments de les dues boles, doncs, s\u00f3n dos fets separats, independents l’un de l’altre que l’enteniment relaciona per ser habitualment consecutius; la repetida observaci\u00f3 d’aquesta consecuci\u00f3 porta la ment a generalitzar, establint una relaci\u00f3 de causa i efecte inexistent en realitat. Del futur en podem tenir un coneixement probable (una creen\u00e7a), per\u00f2 no cap certesa.<\/p>\n Hume mant\u00e9 com a principi b\u00e0sic de la seva teoria del coneixement el \u2018principi de la c\u00f2pia’, segons el qual totes les idees certes provenen d’impressions sensibles i nom\u00e9s \u00e9s veritat aquella idea que prov\u00e9 d’una impressi\u00f3 sensible concreta. Cada fet observat – \u00e9s a dir, cada experi\u00e8ncia – genera una impressi\u00f3 en l’enteniment, que la mem\u00f2ria converteix en idees. Les idees sobre aquests fets, posades en relaci\u00f3, l’una amb l’altra, per la imaginaci\u00f3 poden donar pas a una idea complexa sense cap mena de referent real que de fet s’hi correspongui. Per aix\u00f2 es diu que Hume \u00e9s psicologista. \u00c9s la ment el que ens fa creure (imaginar) que el fet simple de colpejar una bola en rep\u00f2s amb una altra en moviment causa el moviment de la segona bola. En cas que es produeixin aquests dos fets, nom\u00e9s podrem observar el comportament, per separat, de cada bola, i en cap cas tindrem experi\u00e8ncia de la relaci\u00f3 entre una causa i el seu suposat efecte. L’exemple del billar ser\u00e0 extensiu, segons Hume i els empiristes, a tot l’\u00e0mbit del coneixement.<\/p>\n 4. Relaciona la teoria del coneixement de Hume amb altres teories epistemol\u00f2giques. [3 punts.] <\/strong><\/p>\n Hume \u00e9s esc\u00e8ptic; aix\u00f2 vol dir que no creu en la possibilitat d’elaborar conceptes de valor universal sobre fets que estan constantment canviant i transformant-se (per exemple el \u2018jo’, o identitat personal, el m\u00f3n f\u00edsic…). Considera, en canvi, els sentits com a \u00fanica font possible per al coneixement. Abans que ell, molts altres fil\u00f2sofs van vincular el coneixement a l’experi\u00e8ncia, a les dades obtingudes a posteriori. \u00c9s el cas, per exemple, d’Arist\u00f2til que -contra el seu mestre, Plat\u00f3- defensava l’experi\u00e8ncia sensible com a lloc d’origen de les idees. Per a Arist\u00f2til, per exemple, nom\u00e9s podem parlar del concepte \u2018home’ si abans coneixem homes concrets (Ramon, Agust\u00ed…), en aquest sentit el podem acostar al empiristes, mentre que Plat\u00f3 est\u00e0 molt m\u00e9s proper a la tradici\u00f3 racionalista cartesiana. Per\u00f2 Arist\u00f2til era \u2018naturalista’ (creia que a cada cosa naturalment li correspon un concepte), mentre que Hume \u00e9s un esc\u00e8ptic (considera que mai no podrem arribar a con\u00e8ixer perfectament les coses, que sempre estarem limitats pel nostres sentits corporals i pel nostre enteniment que finalment \u00e9s imperfecte -tot i que perfectible).<\/p>\n Per\u00f2 l’oposici\u00f3 fonamental en teoria del coneixement a l’edat moderna \u00e9s la que es d\u00f3na entre Descartes (racionalisme) i Hume (empirisme). Les idees que els cartesians consideren innates i \u2018clares i distintes’ (\u00e9s a dir indubtables i sempre certes) – com la de D\u00e9u, del jo o de la subst\u00e0ncia – no tenen, per a Hume, cap base real en l’experi\u00e8ncia sensible; i en la mesura que no compleixen amb el \u2018principi de la c\u00f2pia’ seran, doncs, considerades idees buides o sense contingut.<\/p>\n Hume, per\u00f2, no \u00e9s estrictament un inductivista. A difer\u00e8ncia d’altres empiristes (com Locke) i de predecessors de l’empirisme (com Bacon de Verulam) que eren inductivistes, Hume sap que una inducci\u00f3 al cap i a la fi no deixa de ser una creen\u00e7a que es basa en la mem\u00f2ria i segons la qual si una cosa ja ha passat, tendir\u00e0 a repetir-se. Per\u00f2 una inducci\u00f3 no deixa de ser una suposici\u00f3. Que una cosa hagi passat molts cops en el passat no vol dir que continu\u00ef succeint en el futur i que una cosa no hagi passat mai no vol dir tampoc que no pugui comen\u00e7ar a succeir dem\u00e0 (o d’aqu\u00ed a dos minuts).<\/p>\n La pr\u00e0ctica de l’inductivisme no \u00e9s irracional perqu\u00e8 la naturalesa humana est\u00e0 feta de tal manera que quan una cosa es repeteix sovint tenim una expectativa que all\u00f2 tornar\u00e0 a succeir en el futur. Per\u00f2 l’inductivisme \u00e9s simplement una \u2018suposici\u00f3’; l’\u00fanic m\u00e8tode que li queda a Hume per fonamentar la ci\u00e8ncia \u00e9s la creen\u00e7a (belief) en la continu\u00eftat i en la coher\u00e8ncia de les percepcions; per\u00f2 d’aquesta continu\u00eftat no en podem tenir cap garantia. El seu escepticisme s’orientar\u00e0 contra el dogmatisme dels racionalistes segons els quals podem tenir idees clares i distintes.<\/p>\n Per als racionalistes quan trobem una idea innata que \u00e9s una evid\u00e8ncia per ella mateixa (el \u2018cogito’, per exemple), podem deduir-ne altres veritats amb valor universal. Mentre Descartes creu que les idees innates s\u00f3n autoevidents (intu\u00efcions immediates de la ment), Hume \u00e9s molt esc\u00e8ptic respecte als continguts mentals que anomenem idees. Per a Hume qualsevol idea, tot i que derivi d’una impressi\u00f3, \u00e9s sempre una percepci\u00f3 m\u00e9s d\u00e8bil que cap impressi\u00f3, aquesta s\u00ed, directament relacionada amb un objecte d’experi\u00e8ncia. El pensament, ens dir\u00e0 Hume, no \u00e9s de fiar: debilita les percepcions (en transformar, a trav\u00e9s de la mem\u00f2ria, les impressions en idees) i pot generar idees falses (la imaginaci\u00f3, que relaciona idees simples entre elles, pot elaborar idees complexes que no s’adiguin a fets observables), com les de D\u00e9u, subst\u00e0ncia, m\u00f3n i jo. O, com ens diu en el text, pot engendrar la il\u2022lusi\u00f3 de creure que un fet pugui causar-ne un altre.<\/p>\n 5. Creus que hi t\u00e9 res a veure la llibertat amb la capacitat predictiva de la ci\u00e8ncia? Raona la resposta. [2 punts.]<\/strong><\/p>\n Si alguna cosa \u00e9s segura per a un esc\u00e8ptic \u00e9s que la veritat absoluta no la pot tenir ning\u00fa. Com a molt tenim aproximacions a la veritat. si el contrari de qualsevol q\u00fcesti\u00f3 de fet sempre \u00e9s possible, llavors aix\u00f2 t\u00e9 tamb\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies socials i pol\u00edtiques. Si ning\u00fa no pot posseir la veritat absoluta aix\u00f2 obliga a la toler\u00e0ncia envers totes les idees provables.<\/p>\n De fet, podr\u00edem preveure el futur nom\u00e9s si hi hagu\u00e9s un futur causalment preestablert, per\u00f2 aquest no \u00e9s el cas. L’exemple de les boles de billar ens ha mostrat que la causalitat \u00e9s una ficci\u00f3 de la ment i, per tant, el futur est\u00e0 obert. A partir d’aqu\u00ed ens podem fer una idea del lloc en qu\u00e8 queda la llibertat en les teories cient\u00edfiques. Mil experi\u00e8ncies a favor d’una teoria no la demostren i, en canvi, una sola experi\u00e8ncia en contra la posa o en crisi o m\u00e9s t\u00e8cnicament \u2018la falsa’, per dir-ho en el vocabulari del fil\u00f2sof del segle passat Karl Popper. La investigaci\u00f3 cient\u00edfica consisteix a formular hip\u00f2tesis i esperar que l’experi\u00e8ncia les refuti. Mentre aix\u00f2 no succeeixi es pot prendre la hip\u00f2tesi com a llei provisional, ens dir\u00e0 Popper, per\u00f2 no com a certesa absoluta.<\/p>\n La ci\u00e8ncia t\u00e9 una capacitat predictiva molt gran per\u00f2 limitada; no hi ha cap \u2018coneixement absolut’ o cap teoria de la qual pogu\u00e9ssim estar segurs absolutament. Cal sotmetre sempre a prova totes les hip\u00f2tesis Cada nova hip\u00f2tesi \u00e9s una nova variable, i els termes amb qu\u00e8 tractem a cadascuna, no s\u00f3n extrapolables. D’aqu\u00ed la necessitat de la llibertat en la investigaci\u00f3 cient\u00edfica.<\/p>\n David HUME. “Sect. V: Of the obligation of promises”. A Treatise of Human Nature<\/p>\n 1. Fes un breu resum del text (entre 40 i 80 paraules), exposant-hi les idees principals. [2 punts.]<\/strong><\/p>\n Els sentiments i les inclinacions humanes determinen que considerem morals o immorals les accions. L’acci\u00f3 que ens produeix bons sentiments tendim a considerar-la com a bona i ni la voluntat no pot variar els nostres sentiments. Pretendre modificar a voluntat els sentiments \u00e9s tant com voler modificar l’ordre celeste.<\/p>\n 2. Respon breument les seg\u00fcents q\u00fcestions (m\u00e0xim 30 paraules cadascuna): <\/strong><\/p>\n 2.1 Com es relacionen, en el text, “moral”, “sentiments” i “promesa”? Sigues breu. [0,5 punts.]<\/strong><\/p>\n Si la \u2018moral’ es fonamenta en els \u2018sentiments’ i aquests no depenen de la voluntat, tampoc la \u2018promesa’ (el comprom\u00eds) no tindr\u00e0 cabuda en l’ordre moral de Hume.<\/p>\n 2.2 Com definiries relacionant-les, segons l’\u00fas que en fa Hume, “obligaci\u00f3” i “virtut”? [0,5 punts.] <\/strong><\/p>\n Una \u2018obligaci\u00f3’, en sentit emotivista, pressuposa una exig\u00e8ncia penosa o desagradable generada per una acci\u00f3 o “qualitat de la ment”; per\u00f2 quan un acte \u00e9s plaent, portar-lo a la pr\u00e0ctica ens sembla una \u2018virtut’.<\/p>\n 3. Qu\u00e8 vol dir Hume quan diu que “tota la moralitat dep\u00e8n dels sentiments”? Justifica la resposta. [2 punts.] <\/strong><\/p>\n Aquesta frase, que obre el text, resumeix la idea de moralitat de Hume. Segons Hume nom\u00e9s hi ha dos tipus de proposicions que tenen sentit. S\u00f3n les \u2018relacions d’idees’ [\u2018relations of ideas’] i les \u2018q\u00fcestions de fet’ [\u2018matters of fact’]. Relacions d’idees s\u00f3n les que s’estableixen entre proposicions de les matem\u00e0tiques i \u00e9s obvi que en l’\u00e8tica no existeixen. Per\u00f2 en \u00e8tica tampoc no hi ha \u2018q\u00fcestions de fet’: l’\u00e8tica parla del b\u00e9 i del mal, del just i de l’injust. I aix\u00f2 no s\u00f3n q\u00fcestions de fet sin\u00f3 problemes de \u2018valors’ en qu\u00e8, a m\u00e9s hi poden haver opinions molt contrastades.<\/p>\n Per tant si l’\u00e8tica no dep\u00e8n ni de les matem\u00e0tiques ni dels fets, nom\u00e9s ens resta una possibilitat: els conceptes \u00e8tics depenen de les emocions o dels sentiments. Els fonaments de la moral no pertanyen a la l\u00f2gica sin\u00f3 a un altre nivell: el dels sentiments. Amb aix\u00f2 no es vol dir que la moral sigui del irracional; simplement el que s’indica \u00e9s que no hi ha cap criteri objectiu i universal per jutjar si un acte \u00e9s bo o \u00e9s dolent. Per un raonament inductiu podem considerar que si hi ha algun \u2018sentiment social’ [\u2018social feeling’] molt majoritari a favor d’un acte, llavors aquest acte podria ser moral per\u00f2 fins i tot d’aix\u00f2 mai no en podem estar gaire segurs perqu\u00e8 les emocions s\u00f3n \u00e0mbits molt contradictoris i manipulables. Com a empirista, Hume es limita a constatar que els individus actuen, per\u00f2 l’experi\u00e8ncia mateixa indica que les accions que suposadament es presenten com a \u2018morals’ no tenen necess\u00e0riament perqu\u00e8 ser ni racionals ni lloables. Una gran multitud podria demanar que es fessin actes (el linxament, la violaci\u00f3 de drets de les minories, l’extermini dels practicants de determinats costums sexuals o religiosos) que repugnen el sentiment moral d’altres persones.<\/p>\n Per Hume, a m\u00e9s, la causalitat no \u00e9s concepte que tingui un fonament real. El que podem observar emp\u00edricament \u00e9s que hi ha una relaci\u00f3 de successi\u00f3 entre un fenomen \u2018A’ i un altre fenomen \u2018B’; per\u00f2 res no ens autoritza a considerar que \u2018A’ sigui causa de \u2018B’. Observant l’acci\u00f3 social \u00e9s f\u00e0cil observar que hi ha un buit entre la ra\u00f3 (la l\u00f2gica) i l’acci\u00f3 (guiada pels sentiments). Els judicis morals no se segueixen dels fets o com es diu en el vocabulari moral, constitueix una \u2018fal\u2022l\u00e0cia naturalista’ derivar un \u2018haver de ser’ a partir d’un \u2018ser’.<\/p>\n Quan Hume diu que \u2018tota la moralitat dep\u00e8n dels sentiments’, ens est\u00e0 explicant que la moral no \u00e9s l\u00f2gica. La ra\u00f3 sola – sense les emocions – no ens conduiria a l’acci\u00f3 i les accions mai no s\u00f3n necess\u00e0riament racionals. A m\u00e9s, les idees abstractes, per a Hume, s\u00f3n buides, sense contingut per no tenir un corresponent real; \u00e9s clar que, aix\u00ed, qualsevol submissi\u00f3 a un ideal moral seria absurda per a ell.<\/p>\n No podem aspirar a cap universalisme moral. Una bona acci\u00f3 ser\u00e0 la que ens aporta un sentiment de plaer i, en canvi, una mala acci\u00f3 la que ens reporta dolor. Es legisla (en l’ordre moral, i tamb\u00e9 en el pol\u00edtic) en funci\u00f3 d’aquest sentiment, provant d’evitar, per obligaci\u00f3, el dolor. Els sentiments s\u00f3n, per tant, els fonaments de la moral, com les impressions ho s\u00f3n per a la ci\u00e8ncia.<\/p>\n 4. Relaciona el “sentiment moral” en Hume amb altres autors que coneguis. Cal que justifiquis la teva resposta. [3 punts.] <\/strong><\/p>\n La seva teoria moral emotivista cal posar-la en relaci\u00f3 amb l’utilitarisme de Mill. Com Mill, Hume \u00e9s profundament indeterminista i creu en la llibertat humana per a triar. Per\u00f2 hi ha una difer\u00e8ncia fonamental. Mentre per a Hume totes les accions morals valen igual – i no hi ha cap criteri capa\u00e7 de dir si una acci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s o menys moral que una altra -, en canvi per a l’utilitarisme s\u00ed que hi ha un criteri per valorar les diferents preses de posici\u00f3 morals. Els utilitaristes defensen que la moral es regeix pel criteri del \u2018m\u00e0xim b\u00e9 per al m\u00e0xim nombre’: \u00e9s a dir un sentiment moral que faci el b\u00e9 a m\u00e9s gent durant m\u00e9s temps tindr\u00e0 un valor moral superior: \u00e9s millor, per exemple, ajudar un hospital amb donacions volunt\u00e0ries que dedicar els diners exclusivament a petits plaers. Per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que els petits plaers personals siguin dolents: nom\u00e9s significa que no s\u00f3n tan bons perqu\u00e8 no augment la felicitat de tanta gent com es podria fer en l’altre cas.<\/p>\n L’\u00e8tica de Mill \u00e9s conseq\u00fcencialista: un acte \u00e9s tant m\u00e9s bo com millors conseq\u00fc\u00e8ncies t\u00e9. Per aix\u00f2 l’utilitarisme no podria entendre’s sense el comprom\u00eds de l’individu per fer \u2018el m\u00e0xim b\u00e9’ i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, sense voluntat ni llibertat, i precisament res d’aix\u00f2 conforma la moral de Hume que \u00e9s purament subjectivista. 5. Fes una valoraci\u00f3 personal del text, relacionant-lo amb la postura pol\u00edtica de Hume. [2 punts.] <\/strong><\/p>\n \u00c9s interessant la manera com Hume ent\u00e9n les promeses perqu\u00e8 les considera un comprom\u00eds in\u00fatil i absurd. Prometem coses perqu\u00e8 sentimentalment quelcom ens afecta per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que quan els nostres sentiments i emocions canvien, les promeses que hem fet anteriorment no ens puguin arribar a semblar insconsistents i absurdes. Recordem que segons la teoria del coneixement de Hume, el jo (o \u2018identitat personal’) \u00e9s \u2018un feix d’impressions i sensacions’ i, per tant, quan aquestes impressions i sensacions canvien, el nostre jo es modifica amb elles i els nostres sentiments tamb\u00e9 ho fan.<\/p>\n Hume \u00e9s liberal per coher\u00e8ncia amb la seva posici\u00f3 empirista: si l’experi\u00e8ncia \u00e9s la base del coneixement i si l’experi\u00e8ncia ens mostra un m\u00f3n en canvi\u00ef i transformaci\u00f3 constant, llavors el m\u00e9s assenyat \u00e9s fer una opci\u00f3 pol\u00edtica oberta a la llibertat. El liberalisme convencionalista. Les tesis convencionalistes – que es van originar en la sof\u00edstica a Gr\u00e8cia – estan del tot enfrontades al que en filosofia pol\u00edtica s’anomena \u2018iusnaturalisme’ segons el qual hi ha principis morals universals i a priori. Per a Hume, en canvi, cap sentiment morals i cap idea pol\u00edtica no \u00e9s universal i, encara menys, \u2018natural’: tot en l’home dep\u00e8n de l’experi\u00e8ncia i, per tant, res no pot ser \u2018innat’, ni \u2018natural’, malgrat que el costum repetit ens vulgui fer creure el contrari.<\/p>\n Observem, per exemple, l’explotaci\u00f3 laboral dels infants. Hi ha alg\u00fa a qui satisfaci la imatge d’un nen treballant en una mina, per exemple? Hume ens diria que l’explotaci\u00f3 ens produeix un sentiment de vergonya i que, per tant, no pot ser bona. Per\u00f2 aix\u00f2 no significa tampoc que comparativament no pugui ser millor el treball infantil que la fam o que altres tipus d’explotaci\u00f3. No \u00e9s natural ni que els nens treballin, ni que no ho facin: dependr\u00e0 de l’experi\u00e8ncia concreta, de la situaci\u00f3 de l’economia, de l’evoluci\u00f3 de les mentalitats, etc.<\/p>\n La decisi\u00f3 pol\u00edtica (com la moral) est\u00e0 determinada per l’experi\u00e8ncia dels fets (els sentiments, h\u00e0bits i costums). Quan la situaci\u00f3 emp\u00edrica canvia, les idees canvien tamb\u00e9. El bon govern liberal est\u00e0 basat en el vot de la majoria dels ciutadans que representa o expressa els sentiments i les emocions sobre les quals hi ha un acord m\u00e9s ampli. Estrictament parlant, \u2018prometre’ ser\u00e0 absurd en mat\u00e8ria pol\u00edtica: una promesa ser\u00e0 sempre buida; si es promet quelcom que est\u00e0 d’acord amb el que s’infereix de l’experi\u00e8ncia i amb els sentiments majoritaris, (\u00e9s a dir, d’acord amb l’ordre establert pels costums, els h\u00e0bits i els sentiments que els ciutadans ja tenen assumits), la promesa ser\u00e0 redundant, absurda i in\u00fatil, perqu\u00e8 ser\u00e0 innecess\u00e0ria. Si, en canvi, la promesa atempta contra aquest ordre, la seva absurditat ser\u00e0 encara m\u00e9s maj\u00fascula, perqu\u00e8 ser\u00e0 impossible complir-la. La superioritat del liberalisme sobre altres opcions est\u00e0 en el fet d’atenir-se a la situaci\u00f3 de fet i no idealitzar o prometre el que no es pot complir.<\/p>\n “O\u00edr una voz articulada y una conversaci\u00f3n racional en la oscuridad, nos asegura la presencia de alguien. \u00bfPor qu\u00e9? Porque \u00e9stas son efectos de origen y textura humanos, y estrechamente conectados con ella. Si analizamos todos los dem\u00e1s razonamientos de esta \u00edndole, encontraremos que est\u00e1n fundados en la relaci\u00f3n causa-efecto, y que esta relaci\u00f3n es pr\u00f3xima o remota, directa o colateral. El calor y la luz son efectos colaterales del fuego y uno de los efectos puede acertadamente inferirse del otro. 1. Explica el significado de las siguientes expresiones del texto: “relaci\u00f3n causa-efecto”, “cuestiones de hecho”, “experiencia”. “As\u00ed, las fronteras y oficios de la raz\u00f3n y del gusto pueden fijarse con facilidad. La primera procura el conocimiento de la verdad y de la falsedad; \u00e9ste da el sentimiento de belleza y deformidad, de vicio y de virtud. La una descubre los objetos tal y como est\u00e1n realmente en la naturaleza, sin adici\u00f3n ni disminuci\u00f3n. El otro tiene una facultad productora y embelleciendo y ti\u00f1endo todos los objetos naturales con los colores que toma del sentimiento interno, origina, en cierto modo, una nueva creaci\u00f3n. La raz\u00f3n, fr\u00eda e independiente, no es motivo de acci\u00f3n y dirige s\u00f3lo el impulso recibido del apetito o inclinaci\u00f3n, mostr\u00e1ndonos los medios de lograr felicidad y evitar la miseria. El gusto, en cuanto que da placer o dolor y, por tanto, constituye la felicidad o la miseria, se convierte en motivo de acci\u00f3n y es el primer resorte o impulso para el deseo y la volici\u00f3n. De circunstancias o relaciones, conocidas o supuestas, la primera nos lleva al descubrimiento de lo oculto y desconocido. Despu\u00e9s que todas las circunstancias y relaciones est\u00e1n ante nosotros, el \u00faltimo nos hace experimentar, por el conjunto, un nuevo sentimiento de censura o aprobaci\u00f3n. El canon de aqu\u00e9lla, fundado en la naturaleza de las cosas, es eterno e inflexible, incluso por la voluntad del Ser Supremo; el de \u00e9ste, nacido de la estructura y constituci\u00f3n eterna de los animales, se deriva \u00faltimamente de esa Suprema Voluntad que otorg\u00f3 a cada ser su naturaleza peculiar y dispuso las varias clases y \u00f3rdenes de existencia.”<\/strong><\/span><\/p>\n D. Hume, Investigaci\u00f3n sobre los principios de la moral<\/em>, Ap\u00e9ndice I. Sobre el sentimiento moral. Ed. Aguilar, Buenos Aires<\/p>\n 1. Explica el significado de los siguientes t\u00e9rminos del texto: “gusto”, “virtud”, “sentimiento”. La importancia de este autor llega a la actualidad, puesto que es uno de los autores estudiados en filosof\u00eda en Bachiller y del cual, miles de alumnos tienen que examinarse de \u00e9l en Selectividad. En este apartado se aportan algunos comentarios de textos ya realizados para que cualquier estudiante pueda estudiarlos y pueda comprender mejor […]<\/p>\n","protected":false},"author":1144,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-66","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categora"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/hume\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/66","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/hume\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/hume\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/hume\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1144"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/hume\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=66"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/hume\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/66\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":97,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/hume\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/66\/revisions\/97"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/hume\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=66"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/hume\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=66"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/hume\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=66"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nS\u00c8RIE 4 (Tribunal ordinari. Setembre 2001)<\/strong><\/p>\n
\n“Tota la moralitat dep\u00e8n dels nostres sentiments; quan una acci\u00f3, o una qualitat de la ment, ens agrada en certa manera, diem que \u00e9s virtuosa; i quan, al seu torn, la seva neglig\u00e8ncia o el seu incompliment ens disgusta, diem que hi ha obligaci\u00f3 de realitzar-la. Un canvi d’obligaci\u00f3 suposa un canvi de sentiment; l’aparici\u00f3 d’una nova obligaci\u00f3 suposa el ressorgiment d’un nou sentiment. Per\u00f2 \u00e9s cert que de forma natural no podem canviar els nostres propis sentiments m\u00e9s del que [podem canviar] els moviments dels cels; ni tampoc per pura apet\u00e8ncia de la nostra voluntat, \u00e9s a dir, per una promesa, no podem convertir una acci\u00f3 en agradable o desagradable, en moral o immoral; amb o sense promesa, una acci\u00f3 pot haver produ\u00eft impressions contr\u00e0ries, o haver estat qualificada de formes ben diferents.”<\/strong><\/p>\n
\nHume es pot comparar tamb\u00e9 amb l’\u00e8tica hedonista d’Epicur en la mesura que opta pel plaer com a b\u00e9 moral. Augmentar el plaer i disminuir el dolor \u00e9s per a ambd\u00f3s la via a la felicitat.<\/p>\n
\nAs\u00ed pues, si quisi\u00e9ramos llegar a una conclusi\u00f3n satisfactoria en cuanto a la naturaleza de aquella evidencia que nos asegura de las cuestiones de hecho, nos hemos de preguntar c\u00f3mo llegamos al conocimiento de la causa y del efecto.
\nMe permitir\u00e9 afirmar, como proposici\u00f3n general que no admite excepci\u00f3n, que el conocimiento de esta relaci\u00f3n en ning\u00fan caso se alcanza por razonamientos a priori, sino que surge enteramente de la experiencia, cuando encontramos que objetos particulares cualesquiera est\u00e1n constantemente unidos entre s\u00ed.”
\n<\/strong><\/span>
\nD. Hume, Investigaci\u00f3n sobre el conocimiento humano<\/em>, Secci\u00f3n IV, Parte I. Ed. F.C.E. Madrid<\/p>\n
\n2. Explica las cr\u00edticas humeanas a la concepci\u00f3n tradicional de la causalidad.
\n3. Relaciona el contenido del texto con la cuesti\u00f3n general del conocimiento en Hume.<\/strong><\/p>\n
\n2. Explica c\u00f3mo se relaciona la frase del texto “la raz\u00f3n, fr\u00eda e independiente, no es motivo de acci\u00f3n y dirige s\u00f3lo el impulso recibido del apetito o inclinaci\u00f3n” con la \u00e9tica humeana.<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"