{"id":23,"date":"2010-04-01T18:27:09","date_gmt":"2010-04-01T17:27:09","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/?page_id=23"},"modified":"2010-04-01T20:26:14","modified_gmt":"2010-04-01T19:26:14","slug":"el-context-de-kant-la-il%c2%b7lustracio","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/el-context-de-kant-la-il%c2%b7lustracio\/","title":{"rendered":"El context de Kant: La Il\u00b7lustraci\u00f3"},"content":{"rendered":"<p>Considere que, en lloc de descriure la vida de Kant, \u00e9s m\u00e9s interessant i productiu explicar quin va ser el context social que va viure. Al cap i a la fi, la seua vida no va ser sin\u00f3 la materialitzaci\u00f3 parcial d\u2019eixe context en una persona.<\/p>\n<p>Els anys que va viure el fil\u00f2sof (1724-1804) coincideixen amb el per\u00edode de major auge de la Il\u00b7lustraci\u00f3. Podr\u00edem definir-la com un moviment ideol\u00f2gic, pol\u00edtic, cultural i filos\u00f2fic que sorgeix a Fran\u00e7a a principis del XVIII i s\u2019est\u00e9n per la resta d\u2019Europa al llarg d\u2019aquest segle fins extingir-se a comen\u00e7aments del XIX. El propi Kant es refereix a ella de la seg\u00fcent manera: \u00abLa Il\u00b7lustraci\u00f3 significa el moviment de l\u2019home en eixir d\u2019una puerilitat mental de la que ell mateix n\u2019\u00e9s culpable. La puerilitat \u00e9s la incapacitat d\u2019utilitzar la pr\u00f2pia ra\u00f3 sense la guia d\u2019una altra persona. Aquesta puerilitat \u00e9s culpable quan la seua causa no \u00e9s la mancan\u00e7a d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia, sin\u00f3 la falta de decisi\u00f3 o de valor per a pensar sense l\u2019ajuda d\u2019altres. <em>Sapere aude<\/em> \u00e9s, doncs, el lema de la Il\u00b7lustraci\u00f3.\u00bb Aix\u00ed, en coher\u00e8ncia amb les paraules del fil\u00f2sof, podria dir-se que la Il\u00b7lustraci\u00f3 \u00e9s, essencialment, un moviment que busca, o aix\u00f2 creu, l\u2019emancipaci\u00f3 mental de la humanitat per a assolir tamb\u00e9 la f\u00edsica. Per tant, no \u00e9s, com s\u2019ha dit en moltes ocasions, un fenomen \u00fanicament intel\u00b7lectual, sin\u00f3 que t\u00e9 una profunda vessat pol\u00edtica.<\/p>\n<p>Podria dir-se que aquest moviment emancipador \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia, o continuaci\u00f3 l\u00f2gica, de la Revoluci\u00f3 Cient\u00edfica del segle XVII, la figura m\u00e9s destacada de la qual \u00e9s Isaac Newton. Per\u00f2 aix\u00f2 no faria sin\u00f3 duplicar la pregunta: quina \u00e9s\u00a0 la causa de la Revoluci\u00f3 Cient\u00edfica? Jo crec que estem parlant d\u2019un mateix proc\u00e9s que s\u2019inicia abans a Anglaterra i despr\u00e9s passa a l\u2019Europa Continental, la causa del qual ha de ser un element material, social, no ideol\u00f2gic. I no pot ser altre que la burgesia i la seua determinaci\u00f3 d\u2019ocupar l\u2019estat com a classe social dominant per a posar fi a la formaci\u00f3 social de l\u2019Antic R\u00e8gim i substituir-la pel mode de producci\u00f3 capitalista. Eixa \u00e9s l\u2019emancipaci\u00f3 de que parlen.<\/p>\n<p>Com arribar a aquesta emancipaci\u00f3? Els il\u00b7lustrats plantegen, com podem veure a la cita de Kant, que la difusi\u00f3 dels coneixements i l\u2019obe\u00efment a la ra\u00f3 s\u00f3n els dos factors que poden permetre un nou ordre social. I crec que, al cap i a la fi, l\u2019objectiu de la Fonamentaci\u00f3 de la Metaf\u00edsica dels Costums \u00e9s demostrar que l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 pot viur\u00e9 sotm\u00e8s nom\u00e9s a les lleis de la ra\u00f3. Aix\u00ed, manifesta la innecessarietat de les lleis externes i la capacitat de l\u2019home per viure en llibertat. Manifesta, en definitiva, la innecessarietat de l\u2019estat de l\u2019Antic R\u00e8gim i obri la porta a un nou tipus d\u2019estat: el burg\u00e9s.<\/p>\n<p>Crec que podr\u00edem afirmar, tot i que potser \u00e9s massa arriscat, que els il\u00b7lustrats s\u00f3n a l\u2019estat burg\u00e9s el mateix que els marxistes a l\u2019estat obrer.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">\n<p style=\"text-align: center\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"top aligncenter\" src=\"http:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/8\/8e\/ENC_1-NA5_600px.jpeg\" alt=\"\" width=\"176\" height=\"262\" \/><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Considere que, en lloc de descriure la vida de Kant, \u00e9s m\u00e9s interessant i productiu explicar quin va ser el context social que va viure. Al cap i a la fi, la seua vida no va ser sin\u00f3 la materialitzaci\u00f3 parcial d\u2019eixe context en una persona. Els anys que va viure el fil\u00f2sof (1724-1804) coincideixen [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1666,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-23","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/23","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1666"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23"}],"version-history":[{"count":21,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/23\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":45,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/23\/revisions\/45"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}