{"id":1,"date":"2010-03-04T11:08:21","date_gmt":"2010-03-04T11:08:21","guid":{"rendered":""},"modified":"2010-03-14T18:19:54","modified_gmt":"2010-03-14T17:19:54","slug":"primercapitol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/2010\/03\/04\/primercapitol\/","title":{"rendered":"El primer cap\u00edtol de &#8220;La Fonamentaci\u00f3 de la Metaf\u00edsica dels Costums&#8221;"},"content":{"rendered":"<p>B\u00e9, ja he llegit el primer cap\u00edtol de la<em> Fonamentaci\u00f3 de la Metaf\u00edsica dels Costums<\/em> i, tot i que encara no he acabat el llibre, crec que \u00e9s m\u00e9s c\u00f2mode fer un post per cap\u00edtol, que no ressumir tota l&#8217;obra al mateix post.<\/p>\n<p>L&#8217;objectiu del llibre \u00e9s estudiar la moral, per\u00f2 no en la seua aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica ni en les lleis morals de les societats, sin\u00f3 com a realitat objectiva i universital amb exist\u00e8ncia pr\u00f2pia al marge de la realitat emp\u00edrica. \u00c9s a dir, <strong>tracta d&#8217;estudiar el conjunt de lleis morals que tots els \u00e9ssers racionals compartim i tenim al nostre interior.<\/strong><\/p>\n<p>El raonament que fa, molt ressumidament, \u00e9s el seg\u00fcent: La natura ens ha dotat de capacitats amb un objectiu clar, al qual s&#8217;adapten de forma perfecta. Quin \u00e9s l&#8217;objectiu de la ra\u00f3? No \u00e9s la felicitat, objectiu dels instints, ja que de vegades la ra\u00f3 ens pot dur a la infelicitat. <strong>L&#8217;objectiu de la ra\u00f3 es informar-nos de les lleis morals universals i fer-nos actuar de manera conforme a aquestes.<\/strong> Quins s\u00f3n els actes que s&#8217;adeq\u00fcen a les lleis morals? S\u00f3n els actes que es fan amb bona voluntat, fidelment al sentit de deure que ens proporciona la ra\u00f3, amb independ\u00e8ncia del seu resultat. Aix\u00ed, el que defineix un acte com a moral \u00e9s el principi que el regeix, no el tipus d&#8217;acte en s\u00ed. Hi pot haver un acte conforme al deure que no haja sigut fet per fidelitat al deure. Per exemple, si una persona diu la veritat per evitar perdre la confian\u00e7a d&#8217;una altra, dir la veritat no \u00e9s un acte moral. Si, en canvi, diu la veritat per fidelitat al seu deure, s\u00ed que ho \u00e9s. En definitiva, <strong>els actes s\u00f3n morals quan s\u00f3n un objectiu en s\u00ed mateixos.<\/strong><\/p>\n<p>A continuaci\u00f3, Kant opina que, per que els actes siguen morals, cal que la <em>voluntat<\/em> de l&#8217;\u00e9sser racional, regida pel deure de ser fidel a la llei moral, s&#8217;impose a la <em>inclinaci\u00f3<\/em>, regida per la recerca de la felicitat i bassada en l&#8217;efecte de l&#8217;acte i no en el seu principi. Als humans s&#8217;estableix, per tant, una <strong>dial\u00e8ctica natural entre les inclinacions per la felicitat i la ra\u00f3, que els imposa el deure.<\/strong><\/p>\n<p>Per\u00f2, com defineix la llei moral? Per la seua universalitat. <strong>Una m\u00e0xima es considerar\u00e0 llei moral nom\u00e9s si pot aplicar-se a tots els \u00e9ssers racionals i tenir un resultat dessitjable<\/strong>. Una cosa pareguda a <em>no faces all\u00f2 que no vulgues que et facen<\/em>.<\/p>\n<p>Aix\u00ed \u00e9s com arribem al final del primer cap\u00edtol i a definir, segons Kant, el principi del coneixement moral de la ra\u00f3 comuna, \u00e9s a dir, la manera en que l&#8217;home com\u00fa jutja la moralitat dels actes, tot i que siga de forma inconscient.<\/p>\n<p>Qu\u00e8 opineu, hipot\u00e8tics -fins i tot potser ut\u00f2pics- lectors, de tot aix\u00f2?<\/p>\n<p>Salut.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>B\u00e9, ja he llegit el primer cap\u00edtol de la Fonamentaci\u00f3 de la Metaf\u00edsica dels Costums i, tot i que encara no he acabat el llibre, crec que \u00e9s m\u00e9s c\u00f2mode fer un post per cap\u00edtol, que no ressumir tota l&#8217;obra al mateix post. L&#8217;objectiu del llibre \u00e9s estudiar la moral, per\u00f2 no en la seua [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1666,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1666"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":15,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1\/revisions\/15"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}