{"id":46,"date":"2010-04-04T19:41:56","date_gmt":"2010-04-04T18:41:56","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/?p=46"},"modified":"2010-05-08T10:40:55","modified_gmt":"2010-05-08T09:40:55","slug":"els-fins-i-la-segona-formulacio-de-limperatiu-categoric","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/2010\/04\/04\/els-fins-i-la-segona-formulacio-de-limperatiu-categoric\/","title":{"rendered":"Els fins i la segona formulaci\u00f3 de l&#8217;imperatiu categ\u00f2ric"},"content":{"rendered":"<p>En aquesta entrada tractar\u00e9 com arriba Kant a la segona formulaci\u00f3 mitjan\u00e7ant el concepte de <em>fi<\/em>.<\/p>\n<p>Primer de tot, Kant defineix la <em>voluntat <\/em>com a la facultat d&#8217;obligar-se a un mateix a obrar d&#8217;acord a unes lleis. Aquesta facultat nom\u00e9s existeix als \u00e9ssers racionals. <strong>El fonament de la voluntat, all\u00f2 que la impulsa, rep el nom de <em>fi<\/em><\/strong>. Els fins poden ser objectius o subjectius. Els fins objectius s\u00f3n els que no depenen de la realitat material, sin\u00f3 que s&#8217;originen directament a la ra\u00f3 i s\u00f3n, per tant, extensibles a tots els \u00e9ssers racionals. Aquest tipus de fins \u00e9s el que impulsa els imperatius categ\u00f2rics. Els fins subjectius, en canvi, s&#8217;origina a la realitat material i nom\u00e9s pot generar imperatius hipot\u00e8tics.<\/p>\n<p>Kant distingeix, a continuaci\u00f3, entre els <em>fins <\/em>i els <em>mitjans<\/em>. Aquestos s\u00f3n simplement el fonament de la possibilitat de l&#8217;acci\u00f3 l&#8217;efecte de la qual \u00e9s el fi. \u00c9s a dir, i com ja tots intu\u00efm, un mitj\u00e0 \u00e9s all\u00f2 que fa possible l&#8217;acci\u00f3 que permet la consecuci\u00f3 del fi. Per exemple, si el fi es tenir un cotxe, l&#8217;acci\u00f3 que ho permet es la compra del cotxe i el fonament de la possibilitat d&#8217;aquesta acci\u00f3 s\u00f3n els diners. Els diners serien, doncs, un mitj\u00e0 per tenir un cotxe. Pot par\u00e8ixer rid\u00edcul haver d&#8217;explicar aix\u00ed una cosa que tots ja sabem, per\u00f2 no s\u00f3c jo qui ha descrit d&#8217;una manera tan recargolada els conceptes&#8230;<\/p>\n<p>Si s\u00f3n els fins objectius els que generen imperatius categ\u00f2rics, cal l&#8217;exist\u00e8ncia de, com a m\u00ednim, un fi objectiu perqu\u00e8 la filosofia moral de Kant tinga sentit. D&#8217;on ho trau? El fil\u00f2sof afirma que <strong>s\u00f3n els propis \u00e9ssers dotats de ra\u00f3 qui s\u00f3n un fi en s\u00ed mateix<\/strong>, \u00e9s a dir, objectiu. No justifica aquesta afirmaci\u00f3, com a m\u00ednim de moment, de cap de les maneres; per\u00f2 li serveix per arribar a la segona formulaci\u00f3 de l&#8217;imperatiu categ\u00f2ric: <em>Obra de manera que utilitzes la humanitat, tant en la teua persona com en la persona de qualsevol altre, sempre com a fi en s\u00ed mateix i mai com a mitj\u00e0. <\/em><\/p>\n<p>Aix\u00ed, hem arribat ja a tenir dos principis que regeixen la moral racional. El primer \u00e9s que ha de ser universal, i dona com a resultat la primera formulaci\u00f3. El segon \u00e9s que necessita d&#8217;un fi objectiu i que eixe fi s\u00f3n els mateixos \u00e9ssers racionals.<\/p>\n<p>A la propera entrada desenvoluparem, amb Kant, el tercer principi de la moral.<\/p>\n<p>Salut.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>En aquesta entrada tractar\u00e9 com arriba Kant a la segona formulaci\u00f3 mitjan\u00e7ant el concepte de fi. Primer de tot, Kant defineix la voluntat com a la facultat d&#8217;obligar-se a un mateix a obrar d&#8217;acord a unes lleis. Aquesta facultat nom\u00e9s existeix als \u00e9ssers racionals. El fonament de la voluntat, all\u00f2 que la impulsa, rep el [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1666,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-46","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1666"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=46"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":61,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46\/revisions\/61"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=46"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=46"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=46"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}