{"id":51,"date":"2010-05-04T18:38:42","date_gmt":"2010-05-04T17:38:42","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/?p=51"},"modified":"2010-05-07T20:09:45","modified_gmt":"2010-05-07T19:09:45","slug":"lautonomia-de-la-voluntat-i-el-regne-dels-fins","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/2010\/05\/04\/lautonomia-de-la-voluntat-i-el-regne-dels-fins\/","title":{"rendered":"El regne dels fins i la tercera formulaci\u00f3 de l’imperatiu categ\u00f2ric"},"content":{"rendered":"

A l\u2019anterior entrada vam concloure que els \u00e9ssers racionals eren fins en s\u00ed mateixos. Aquest principi \u00e9s objectiu, universal, i ha de limitar tots els fins subjectius que un \u00e9sser racional qualsevol tinga. Per tant, com hem vist abans, tenim ja dos principis pel fonament de la legislaci\u00f3 moral: El primer, referent a la regla d\u2019aquesta legislaci\u00f3, ens diu que ha de ser universal i objectiva. El segon, referent al fi d\u2019aquesta legislaci\u00f3, ens diu que el subjecte de tots els fins \u00e9s l\u2019\u00e9sser racional com a fi en s\u00ed mateix. D\u2019aquestos principis, Kant n\u2019extrau el tercer: si els \u00e9ssers racionals s\u00f3n un fi en s\u00ed mateixos i la legislaci\u00f3 moral \u00e9s universal, la voluntat de tot \u00e9sser racional \u00e9s una voluntat universalment legisladora<\/em>.<\/p>\n

La voluntat, per tant, no est\u00e0 sotmesa a la llei universal, sin\u00f3 que \u00e9s l\u2019autora aut\u00f2noma d\u2019eixa llei<\/strong>; \u00e9s a dir, es legisla a s\u00ed mateixa i, al mateix cop, legisla per tots els \u00e9ssers racionals. \u00c9s aquest un requisit imprescindible per l\u2019exist\u00e8ncia de l\u2019imperatiu categ\u00f2ric, ja que si la llei no sorgeix de la pr\u00f2pia voluntat de l\u2019\u00e9sser racional, sin\u00f3 que es tracta d\u2019una llei que s\u2019imposa des de fora, \u00e9s necessari algun tipus d\u2019inter\u00e8s, recompensa o coacci\u00f3. I aix\u00f2 fa impossible trobar el fonament del deure, perqu\u00e8 no hi trobem deure<\/em>, sin\u00f3 simplement inter\u00e8s<\/em>. I, sense deure, nom\u00e9s que poden existir imperatius condicionats, mai categ\u00f2rics.<\/p>\n

A continuaci\u00f3, Kant parla del concepte m\u00e9s fosc que m\u2019he trobat fins ara: el regne dels fins<\/strong><\/em>. Un regne<\/em> \u00e9s una uni\u00f3 entre diferents \u00e9ssers racionals mitjan\u00e7ant lleis comunes. Per\u00f2 com que les lleis estan determinades pels fins, si prescindim dels fins privats dels \u00e9ssers racionals, pot pensar-se un tot que continga tots els fins enlla\u00e7ats sistem\u00e0ticament per l\u2019imperatiu categ\u00f2ric, \u00e9s a dir, la llei moral que els fa tractar-se com a fi i mai com a mitj\u00e0. Eixe conjunt de fins enlla\u00e7ats per una llei objectiva i comuna \u00e9s el regne dels fins. A aquest regne, cadasc\u00fa dels \u00e9ssers racionals hi participa com a legislador de la llei universal que sotmet a tots els seus membres per igual.<\/p>\n

Els \u00e9ssers racionals poden ser membres legisladors del regne dels fins en tant s\u00f3n fins en s\u00ed mateixos, i ho s\u00f3n en tant estiguen dotats de moralitat. Eixa moralitat i la humanitat que la cont\u00e9 s\u00f3n l\u2019\u00fanica cosa amb dignitat, front a les altres coses, que tenen valor i, per tant, poden ser intercanviades. Dit d\u2019un altra manera: la capacitat de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 de ser membre legislador del regne dels fins, \u00e9s a dir, de produir les seues pr\u00f2pies lleis i per tant de tindre una moralitat aut\u00f2noma, \u00e9s el fonament de la seua dignitat.<\/strong><\/p>\n

Per terminar aquesta entrada, enunciar\u00e9 la tercera formulaci\u00f3 de l\u2019imperatiu categ\u00f2ric: Obra com si mitjan\u00e7ant les teues m\u00e0ximes, fores sempre un membre legislador en un regne universal dels fins. <\/em><\/p>\n

Salut.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A l\u2019anterior entrada vam concloure que els \u00e9ssers racionals eren fins en s\u00ed mateixos. Aquest principi \u00e9s objectiu, universal, i ha de limitar tots els fins subjectius que un \u00e9sser racional qualsevol tinga. Per tant, com hem vist abans, tenim ja dos principis pel fonament de la legislaci\u00f3 moral: El primer, referent a la regla […]<\/p>\n","protected":false},"author":1666,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-51","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/51","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1666"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=51"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/51\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":59,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/51\/revisions\/59"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=51"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=51"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=51"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}