Com hem vist a les darreres entrades, la filosofia moral de Kant pret\u00e9n demostrar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una moral objectiva i absoluta que resideix en tots nosaltres com a conseq\u00fc\u00e8ncia necess\u00e0ria d\u2019estar dotats d\u2019una ra\u00f3 aut\u00f2noma regida per unes lleis diferents a les naturals, \u00e9s a dir, per estar dotats de llibertat. Quines s\u00f3n les implicacions socials d\u2019aquesta afirmaci\u00f3? Crec que en podem destacar dues, i crec que totes dues apunten cap al mateix lloc.<\/p>\n
Primer de tot, Kant afirma que la llei moral est\u00e0 repartida equitativament entre tots els \u00e9ssers racionals. \u00c9s a dir, planteja una \u00e8tica que no reconeix m\u00e9s distinci\u00f3 que la existent entre els \u00e9ssers racionals i els irracionals, trencant qualsevol tipus de superioritat moral d\u2019uns humans sobre els altres. Ni l\u2019ordre social ni el nivell cultural, la ra\u00e7a, el g\u00e8nere, la religi\u00f3 o qualsevol altra difer\u00e8ncia intrahumana atorguen, per se, m\u00e9s autoritat moral a una persona que a la resta. Nom\u00e9s la s\u00edntesi de la dial\u00e8ctica establerta entre la ra\u00f3 i la natura, entre el m\u00f3n intel\u2022ligible i el m\u00f3n sensible, diferent a cada \u00e9sser racional, distingeix el valor moral dels individus. Per\u00f2, en principi, tots tenen la possibilitat de ser membres legisladors del regne dels fins o, dit d\u2019una altra manera, tots poden definir moralment el seu comportament sense cap imposici\u00f3 externa. Aix\u00f2 dinamita les concepcions autorit\u00e0ries de la moral i, dut fins les seues \u00faltimes conseq\u00fc\u00e8ncies, la mateixa ra\u00f3 d\u2019\u00e9sser de l\u2019Estat.<\/p>\n
Per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019ha de destacar un altre punt: l\u2019\u00e8mfasi que fa el fil\u00f2sof en la llibertat com a requisit imprescindible per l\u2019exist\u00e8ncia de la moral. A Kant, la llibertat no \u00e9s un concepte eteri vagament definit, ni tampoc no \u00e9s la capacitat dels humans a satisfer els seus desitjos i impulsos, sin\u00f3 que \u00e9s la possibilitat dels \u00e9ssers dotats de ra\u00f3 de desobeir les lleis de la natura i obeir-ne les racionals. \u00c9s a dir, lluny de ser quelcom perill\u00f3s o susceptible de ser limitat perqu\u00e8 la conviv\u00e8ncia siga possible, la llibertat \u00e9s justament la facultat humana que permet actuar conforme a les lleis morals. Aquest punt distancia Kant de la majoria de fil\u00f2sofs i te\u00f2rics de l\u2019origen de l\u2019estat, que el presenten com una necess\u00e0ria limitaci\u00f3 de la llibertat per mantenir un comportament \u00e8tic.<\/p>\n
Cap a on apunten aquestes dues idees? Crec que ens encaminen, inevitablement, a la destrucci\u00f3 de l\u2019estat contemporani a Kant. Aix\u00f2 \u00e9s, la destrucci\u00f3 de l\u2019estat absolutista i autoritari. Per substituir-lo per qu\u00e8? Per un estat que no limite la llibertat de les persones, que autoritze a cadasc\u00fa ser amo de s\u00ed mateix i relacionar-se amb la resta de persones guiat per la llibertat i no per imposicions estatals. Per un estat, en definitiva, liberal-burg\u00e8s. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Com hem vist a les darreres entrades, la filosofia moral de Kant pret\u00e9n demostrar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una moral objectiva i absoluta que resideix en tots nosaltres com a conseq\u00fc\u00e8ncia necess\u00e0ria d\u2019estar dotats d\u2019una ra\u00f3 aut\u00f2noma regida per unes lleis diferents a les naturals, \u00e9s a dir, per estar dotats de llibertat. Quines s\u00f3n les implicacions socials […]<\/p>\n","protected":false},"author":1666,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-77","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/77","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1666"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=77"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/77\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":80,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/77\/revisions\/80"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=77"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=77"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=77"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}