Tot i que a l’anterior entrada he afirmat que la filosofia moral de Kant te com a fi la reivindicaci\u00f3 de l’estat burg\u00e8s, crec que la relaci\u00f3 entre les idees d’un autor o fil\u00f2sof, el seu context i els interessos que defensen \u00e9s molt m\u00e9s complexa. Estic conven\u00e7ut de que els plantejaments de Kant acaben servint a la burgesia i al seu estat; per\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 d’aquesta certesa, tot s\u00f3n dubtes. En realitat, aquest tema no es pot solucionar a un bloc sencer, menys encara a una de les seues entrades, simplement plantejar\u00e9 una s\u00e8rie de dubtes i q\u00fcestions i aventurar\u00e9 hipot\u00e8tiques respostes, quan en tinga.<\/p>\n
En aquesta entrada em centrar\u00e9 en la primera q\u00fcesti\u00f3: la manera com es relaciona un creador d’ideologia amb el seu entorn. \u00bfFins a quin punt \u00e9s l’autor un element creador i fins a quin es limita nom\u00e9s a arreplegar i dotar de coher\u00e8ncia a una s\u00e8rie d’idees i plantejaments que ja estan flotant a l’imaginari col\u00b7lectiu d’una determinada classe social? Ni tan sols els m\u00e9s idealistes s\u00f3n actualment capa\u00e7os de negar la influ\u00e8ncia del context socioecon\u00f2mic a la mentalitat de les persones i no ser\u00e9 jo qui tracte de fer-ho. \u00c9s evident que les ideologies (enteses com a maneres d’entendre el m\u00f3n i no nom\u00e9s com a ideologies pol\u00edtiques) no s\u00f3n creacions individuals, on cada persona genera per s\u00ed mateixa un sistema mental de comprensi\u00f3 de la realitat, sin\u00f3 que s’elaboren col\u00b7lectivament, mitjan\u00e7ant la participaci\u00f3 de tots els membres d’un mateix grup o, m\u00e9s aviat, mitjan\u00e7ant la participaci\u00f3 successiva i jerarquitzada de diferents grups cada cop m\u00e9s amplis. Aquestos grups no s’organitzen de manera arbitr\u00e0ria ni aleat\u00f2ria sin\u00f3 que, una volta superats els m\u00e9s primaris (la fam\u00edlia, les persones amb relacions m\u00e9s properes, etc.), responen a l’afinitat econ\u00f2mica, \u00e9s a dir, a la classe social. Finalment, tot aquest conjunt de cercles cada cop m\u00e9s amples es veu envoltat pel m\u00e9s gran de tots: l’ideologia de la classe social dominant promoguda des de l’estat.<\/p>\n
Quin \u00e9s el paper, doncs, de l’individu creador? \u00c9s simplement una titella que, tirada pels fils dels diferents grups, es mou segons li toca? Crec que no. Crec que l’individu no \u00e9s nom\u00e9s el contingut de la seq\u00fc\u00e8ncia de cercles, sin\u00f3 que, podr\u00edem dir, ell mateix \u00e9s l’\u00fanic membre del seu primer grup ideol\u00f2gic, el m\u00e9s b\u00e0sic de tots. No es tracta, doncs, de negar el paper de la resta de grups a l’hora de formar la ideologia d’una persona sin\u00f3 que, junt a aix\u00f2, hi ha la pr\u00f2pia persona tamb\u00e9 amb una participaci\u00f3 activa en la formaci\u00f3 del seu pensament.<\/p>\n
No som, \u00f2bviament, cometes errants sense cap tipus de relaci\u00f3 entre nosaltres. Per\u00f2 tampoc no som, \u00e9s impossible, recipients buits esperant ser omplerts per altres recipients buits. Negar a l’individu la capacitat de crear ideologia suposa buscar el seu origen en algun \u00e9sser div\u00ed o creure que el pensament s’origina a s\u00ed mateix amb independ\u00e8ncia de les persones. \u00c9s a dir, suposa caure en l’idealisme.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Tot i que a l’anterior entrada he afirmat que la filosofia moral de Kant te com a fi la reivindicaci\u00f3 de l’estat burg\u00e8s, crec que la relaci\u00f3 entre les idees d’un autor o fil\u00f2sof, el seu context i els interessos que defensen \u00e9s molt m\u00e9s complexa. Estic conven\u00e7ut de que els plantejaments de Kant acaben […]<\/p>\n","protected":false},"author":1666,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-81","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/81","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1666"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=81"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/81\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":83,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/81\/revisions\/83"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=81"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=81"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=81"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}