{"id":81,"date":"2010-06-15T16:42:12","date_gmt":"2010-06-15T15:42:12","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/2010\/06\/15\/existeix-la-creacio-ideologica-individual\/"},"modified":"2010-06-15T18:17:37","modified_gmt":"2010-06-15T17:17:37","slug":"existeix-la-creacio-ideologica-individual","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/2010\/06\/15\/existeix-la-creacio-ideologica-individual\/","title":{"rendered":"Existeix la creaci\u00f3 ideol\u00f2gica individual?"},"content":{"rendered":"<p>Tot i que a l&#8217;anterior entrada he afirmat que la filosofia moral de Kant te com a fi la reivindicaci\u00f3 de l&#8217;estat burg\u00e8s, crec que la relaci\u00f3 entre les idees d&#8217;un autor o fil\u00f2sof, el seu context i els interessos que defensen \u00e9s molt m\u00e9s complexa. Estic conven\u00e7ut de que els plantejaments de Kant acaben servint a la burgesia i al seu estat; per\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 d&#8217;aquesta certesa, tot s\u00f3n dubtes. En realitat, aquest tema no es pot solucionar a un bloc sencer, menys encara a una de les seues entrades, simplement plantejar\u00e9 una s\u00e8rie de dubtes i q\u00fcestions i aventurar\u00e9 hipot\u00e8tiques respostes, quan en tinga.<\/p>\n<p>En aquesta entrada em centrar\u00e9 en la primera q\u00fcesti\u00f3: la manera com es relaciona un creador d&#8217;ideologia amb el seu entorn. \u00bfFins a quin punt \u00e9s l&#8217;autor un element creador i fins a quin es limita nom\u00e9s a arreplegar i dotar de coher\u00e8ncia a una s\u00e8rie d&#8217;idees i plantejaments que ja estan flotant a l&#8217;imaginari col\u00b7lectiu d&#8217;una determinada classe social? Ni tan sols els m\u00e9s idealistes s\u00f3n actualment capa\u00e7os de negar la influ\u00e8ncia del context socioecon\u00f2mic a la mentalitat de les persones i no ser\u00e9 jo qui tracte de fer-ho. \u00c9s evident que les ideologies (enteses com a maneres d&#8217;entendre el m\u00f3n i no nom\u00e9s com a ideologies pol\u00edtiques) no s\u00f3n creacions individuals, on cada persona genera per s\u00ed mateixa un sistema mental de comprensi\u00f3 de la realitat, sin\u00f3 que s&#8217;elaboren col\u00b7lectivament, mitjan\u00e7ant la participaci\u00f3 de tots els membres d&#8217;un mateix grup o, m\u00e9s aviat, mitjan\u00e7ant la participaci\u00f3 successiva i jerarquitzada de diferents grups cada cop m\u00e9s amplis. Aquestos grups no s&#8217;organitzen de manera arbitr\u00e0ria ni aleat\u00f2ria sin\u00f3 que, una volta superats els m\u00e9s primaris (la fam\u00edlia, les persones amb relacions m\u00e9s properes, etc.), responen a l&#8217;afinitat econ\u00f2mica, \u00e9s a dir, a la classe social. Finalment, tot aquest conjunt de cercles cada cop m\u00e9s amples es veu envoltat pel m\u00e9s gran de tots: l&#8217;ideologia de la classe social dominant promoguda des de l&#8217;estat.<\/p>\n<p>Quin \u00e9s el paper, doncs, de l&#8217;individu creador? \u00c9s simplement una titella que, tirada pels fils dels diferents grups, es mou segons li toca? Crec que no. Crec que l&#8217;individu no \u00e9s nom\u00e9s el contingut de la seq\u00fc\u00e8ncia de cercles, sin\u00f3 que, podr\u00edem dir, ell mateix \u00e9s l&#8217;\u00fanic membre del seu primer grup ideol\u00f2gic, el m\u00e9s b\u00e0sic de tots. No es tracta, doncs, de negar el paper de la resta de grups a l&#8217;hora de formar la ideologia d&#8217;una persona sin\u00f3 que, junt a aix\u00f2, hi ha la pr\u00f2pia persona tamb\u00e9 amb una participaci\u00f3 activa en la formaci\u00f3 del seu pensament.<\/p>\n<p>No som, \u00f2bviament, cometes errants sense cap tipus de relaci\u00f3 entre nosaltres. Per\u00f2 tampoc no som, \u00e9s impossible, recipients buits esperant ser omplerts per altres recipients buits. Negar a l&#8217;individu la capacitat de crear ideologia suposa buscar el seu origen en algun \u00e9sser div\u00ed o creure que el pensament s&#8217;origina a s\u00ed mateix amb independ\u00e8ncia de les persones. \u00c9s a dir, suposa caure en l&#8217;idealisme.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Tot i que a l&#8217;anterior entrada he afirmat que la filosofia moral de Kant te com a fi la reivindicaci\u00f3 de l&#8217;estat burg\u00e8s, crec que la relaci\u00f3 entre les idees d&#8217;un autor o fil\u00f2sof, el seu context i els interessos que defensen \u00e9s molt m\u00e9s complexa. Estic conven\u00e7ut de que els plantejaments de Kant acaben [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1666,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-81","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/81","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1666"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=81"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/81\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":83,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/81\/revisions\/83"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=81"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=81"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=81"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}