He parlat, a l\u2019\u00faltima entrada, de la relaci\u00f3 que l\u2019autor d\u2019ideologia t\u00e9 amb el seu context a l\u2019hora de produir pensament. Ara tractar\u00e9 el tema de la relaci\u00f3 inversa: la relaci\u00f3 del pensament creat per un fil\u00f2sof amb el seu entorn.<\/p>\n
La q\u00fcesti\u00f3 central es si pot o no un pensador modificar un sistema de pensament col\u00b7lectiu. Pareix, en primera inst\u00e0ncia, que s\u00ed. Si pregunteu si Jesucrist, Marx, Mahoma o Adam Smith han modificat el pensament de gran col\u00b7lectius humans, la gran majoria de la gent respondr\u00e0 que s\u00ed. Per\u00f2, \u00e9s aix\u00f2 cert? Jo crec que no. Hi ha, a la teoria de la literatura, nombrosos assaigs sobre la mort de l\u2019autor (suggestiu t\u00edtol d\u2019un article de Roland Barthes que no he llegit). Amb tota la precauci\u00f3 que requereix parlar d\u2019un tema del que no s\u2019ent\u00e9n ni papa, tractar\u00e9 d\u2019explicar un poc aquesta idea. El que ve a dir \u00e9s que l\u2019autor, si b\u00e9 abans estava present a la creaci\u00f3 liter\u00e0ria, des dels anys seixanta i setanta (amb precedents) ha sigut despla\u00e7at pel text en s\u00ed i pel lector.<\/p>\n
Aquest plantejament, si b\u00e9 es coherent amb la mania destructora que hem decidit denominar amb l\u2019eufemisme de postmodernisme i que, en realitat, hauria de denominar-se antimodernisme o, potser, frivolitisme, no \u00e9s del tot in\u00fatil, si es neteja un poc. Primer de tot, no crec que hi haja cap punt d\u2019inflexi\u00f3 als anys 60-70. El moment quan un se n\u2019adona d\u2019una cosa no ha de ser el moment quan eixa cosa es produeix (si no volem caure en un tr\u00e0gic solipsisme). Llevades les fronteres cronol\u00f2giques, crec que se n\u2019haurien de llevar tamb\u00e9 les tem\u00e0tiques fins abastar tot tipus de creaci\u00f3 ideol\u00f2gica. Un cop fet aix\u00f2, crec que ja podem traure algun profit de la idea.<\/p>\n
No \u00e9s, doncs, que els autors hagen mort, \u00e9s que sempre ho han estat. O, en realitat, no \u00e9s que no siguen autors, \u00e9s que no s\u00f3n els \u00fanics. Qui llig la B\u00edblia i diu que Jesucrist era un comunista o un hippie no est\u00e0 escoltant la idea que l\u2019autor (D\u00e9u? ) volia transmetre. Est\u00e0 esdevenint ell mateix autor i creant una idea nova. I el mateix passa amb qualsevol altra creaci\u00f3. Quan les idees triomfen, quan molta gent diu seguir el pensament d\u2019un autor, realment no estan fent altra cosa que seguir-se a s\u00ed mateixos. S\u00f3n ells qui creen la idea que atribueixen generosament a l\u2019altre. I la creen condicionats pel sistema de cercles que he descrit abans, on la import\u00e0ncia dels factors socials i econ\u00f2mics \u00e9s clau.<\/p>\n
Dit d\u2019una altra manera, com a conclusi\u00f3: el marxisme no \u00e9s el pensament de Marx, sin\u00f3 el pensament dels marxistes, adequat a la defensa dels seus interessos de classe. I, per tant, Marx no pot ni podr\u00e0 canviar la Hist\u00f2ria; per\u00f2 els marxistes s\u00ed.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
He parlat, a l\u2019\u00faltima entrada, de la relaci\u00f3 que l\u2019autor d\u2019ideologia t\u00e9 amb el seu context a l\u2019hora de produir pensament. Ara tractar\u00e9 el tema de la relaci\u00f3 inversa: la relaci\u00f3 del pensament creat per un fil\u00f2sof amb el seu entorn. La q\u00fcesti\u00f3 central es si pot o no un pensador modificar un sistema de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1666,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-84","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/84","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1666"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=84"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/84\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":86,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/84\/revisions\/86"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=84"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=84"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=84"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}