Crec que encara falta una entrada imprescindible a aquest bloc dedicada a criticar la filosofia moral de Kant. De moment, nom\u00e9s m\u2019he limitat a descriure-la i classificar-la, per\u00f2 no he dit si la compartisc o no.<\/p>\n
B\u00e9, no ho faig. Considere que Kant crea un cercle perfectament coherent sobre com ha de ser l\u2019imperatiu moral per existir i, en aix\u00f2, estic totalment d\u2019accord amb ell. El problema \u00e9s que despr\u00e9s demostra la seua exist\u00e8ncia mitjan\u00e7ant una idea de llibertat no compartisc ni de lluny i, en abs\u00e8ncia d\u2019altres maneres de demostrar l\u2019imperatiu categ\u00f2ric m’he vist obligat a creure que no existeix. Raonar\u00e9 aquesta postura:<\/p>\n
Kant, en realitat, acaba el seu llibre pel que hauria d\u2019haver estat el comen\u00e7ament: per la divisi\u00f3 de la realitat en un m\u00f3n fenom\u00e8nic, on nom\u00e9s podem con\u00e8ixer les impressions sensitives que les coses ens produeixen per\u00f2 no les coses en s\u00ed, i un m\u00f3n no\u00fcm\u00e8nic, on estan les coses en s\u00ed, per\u00f2 al que no accedim pels sentits sin\u00f3 per la ra\u00f3. Crec que aquest comen\u00e7ament impossibilita que la seua teoria moral tinga validesa cient\u00edfica. Si b\u00e9 \u00e9s impossible demostrar que els nostres sentits no ens enganyen, no podem crear un segon m\u00f3n on les coses sigan com han de ser. No tenim m\u00e9s que els sentits i la ra\u00f3 no pot crear coneixements. Si els sentits ens enganyen, mai no sabrem com \u00e9s la realitat. Per\u00f2, com que no hi ha forma de saber-ho i com que no tenim altra cosa, per pura practicitat hem de suposar que no ens enganyen.<\/p>\n
En qualsevol cas, Kant cau en l\u2019idealisme i afirma que s\u00ed existeix eixe m\u00f3n i que la ra\u00f3 s\u00ed que ens permet accedir a ell. No content amb aix\u00f2, diu que eixe m\u00f3n no es regeix per les lleis naturals, sin\u00f3 per les lleis de la pr\u00f2pia ra\u00f3. L\u2019home, en tant que \u00e9s membre dels dos mons, pot triar seguir les lleis naturals o les lleis racionals.<\/p>\n
En fi, jo crec que la moral, les normes del comportament hum\u00e0, no s\u00f3n sin\u00f3 el resultat de la dial\u00e8ctica entre l\u2019instint i l\u2019aprenentatge, tots dos pertanyents al m\u00f3n material, el que Kant denomina fenom\u00e8nic. No ens debatem entre dues realitats, els humans actuem segons ens han ensenyat i segons ens diu l\u2019instint. I no es pot plantejar que l\u2019instint siga en realitat la moral racional, ni res d\u2019aix\u00f2: l\u2019instint \u00e9s el resultat de la selecci\u00f3 natural, de l\u2019evoluci\u00f3. Si a la majoria d\u2019\u00e9ssers humans no els agrada matar xiquets, \u00e9s perqu\u00e8 poques societats se conservarien amb persones d\u2019eixe tipus. La moral nom\u00e9s pot considerar-se objectiva en tant \u00e9s objectiva la realitat material que la genera, per\u00f2 mai podr\u00e0 ser aut\u00f2noma.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Crec que encara falta una entrada imprescindible a aquest bloc dedicada a criticar la filosofia moral de Kant. De moment, nom\u00e9s m\u2019he limitat a descriure-la i classificar-la, per\u00f2 no he dit si la compartisc o no. B\u00e9, no ho faig. Considere que Kant crea un cercle perfectament coherent sobre com ha de ser l\u2019imperatiu moral […]<\/p>\n","protected":false},"author":1666,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-95","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/95","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1666"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=95"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/95\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":97,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/95\/revisions\/97"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=95"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=95"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/immanuelkant\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=95"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}