Tenia intenció d’haver inaugurat aquest bloc el 15 de desembre passat, però m’ho van impedir deures de pietat filial. Si hagués començat aquell dia a penjar anotacions a la xarxa haguera parlat d’algun d’aquells temes que m’obsedeixen: de civilització, de raó i d’irracionalitat, de materialisme i d’escepticisme, de Tales de Milet i de Michael Shermer. També haguera volgut haver fet aŀlusió al natalici de Zamenhof i incloure-hi algun enllaç a la pàgina que promovia el dia del bloc en esperanto per commemorar-lo.
Havia previst una data alegre per a començar aquestes anotacions, però no pogué ésser, i ara les començo en un dia de trista memòria: el diumenge 12 de febrer de 1939 l’aviació feixista va bombardejar Xàtiva.
L’any passat, el diumenge 18 de febrer, fou inaugurat a la plaça de l’Estació un monument en homenatge a les víctimes del bombardeig. A l’hora de dinar mon pare ens tornà a referir els fets tal com ell els va viure — o, més ben dit, tal com els recordava.
A ell el bombardeig el va sorprendre a la Papelera San Jorge, fàbrica de paper sítia fora de la ciutat, on s’havien refugiat tement que Xàtiva seria bombardejada, ja que la vespra havia estat bombardejat Manuel (Ribera Alta).
Després del bombardeig, mon pare va caminar des de la fàbrica cap a Xàtiva per veure què havia passat a casa: estaven preocupats per la salut d’un nadó de vuit dies. En aquesta versió, el nadó s’havia convertit en la meva germana a causa de la senilitat del narrador. En realitat, la criatura era neboda de mon pare i no pas filla: ell aleshores era un adolescent de tretze anys.
Des de la passareŀla que salva les vies, va veure les feines dels sanitaris a l’estació després de la matança. Dies després encara hi havia penjada molt alt en un edifici una casaca de soldat — amb un braç dins una de les mànegues.
Quan va arribar a casa trobà que l’atac no hi havia fet mal, i en pujar al pis de dalt trobà la seva nebodeta que dormia plàcidament.
***
Han fet falta 68 anys perquè el poble de Xàtiva gosi homenatjar les víctimes d’aquell bombardeig. Avui en dia encara deté el govern municipal el partit dels qui van guanyar la guerra.