La setmana passada els mitjans dits de comunicació contribuïren a divulgar la ciència esbombant un parell de notícies. Els titulars eren aquests: la sacarina engreixa més que el sucre i uns científics han trobat la manera de viatjar en el temps.
Si som persones formades i informades, que estem al corrent de les investigacions més recents, molt probablement quan llegim un titular com aquests passarem per alt l’article que encapçala, o quan el sentim a la ràdio o a la televisió ens afanyarem a canviar d’emissora o de canal. Però com que, amb tot i que tenim una certa formació, la nostra cultura no és tan vasta que puguem menysprear l’ocasió de saber coses noves i en el fons som persones curioses, i com que no podem seguir les novetats que es produeixen en tots els camps que ens interessarien i que, com passa en la ciència, fan progressos de dia en dia, perdem el temps conformant-nos amb les farinetes que ens en proporcionen les diverses modalitats de premsa.
Així, si hem tingut prou paciència per seguir la notícia, descobrirem al capdavall que la sacarina — que no té calories — no és que engreixi, sinó que aquells qui en prenen habitualment solen apaivagar la demanda de calories del seu cos atipant-se de menges riques en les calories de què manca la sacarina, mentre que qui pren sucre no fa gruar el seu cos per les calories i no cau en aquest mecanisme compensatori.
En resum, quan coneixem la notícia sencera ens adonem que el titular que ens havia enganxat era mentida.
L’altra notícia científica anunciava que uns científics havien fet un descobriment que permetria, en un futur molt pròxim, de viatjar en el temps. Quan ens n’informem més bé resulta que els experiments es fan amb partícules subatòmiques. Les lleis de la física que afecten el món de les partícules són unes altres que les que regeixen el món que coneixem. Per a certes partícules, canviar el sentit de la seva trajectòria en el temps equival exactament a canviar de polaritat. Per exemple, si un electró té polaritat negativa i la seva trajectòria en el temps és del passat al futur — per entendre’ns — la seva contrapartida de polaritat positiva, el positró, tindrà una trajectòria temporal del futur al passat. Ara, això només val per a les partícules però no pas per a la matèria composta per atòms.
Ultra el flagell del periodisme “científic”, n’hi ha un altre representat per la moda divulgadora de la ciència que han adoptat certs programes d’entreteniment en televisió, que fan d’experiments de física o de reaccions químiques números de circ per a moblar el tedi del telespectador.
Divulgar la ciència no hauria d’ésser falsejar els descobriments científics ni reduir-los a números de circ per tal d’augmentar l’audiència. Dissortadament, el model de societat en què vivim força els científics a anunciar amb bombo i platerets les seves recerques amb antelació — simplificant, mistificant — amb l’esperança d’aconseguir fons per a patrocinar-les.
Divulgar la ciència vol dir difondre entre la gent el raonament científic, ensenyant-la a fer sempre una anàlisi crítica de la realitat — incloent-hi les asseveracions del divulgador.