Comunicar-se amb els morts

L’escriptor Arthur Conan Doyle, que havia estat víctima d’una educació catòlica, però que es declarà agnòstic en arribar a l’edat adulta, sembla que des de jove s’interessà per l’espiritisme, que, inventat a mitjan segle XIX, feia forrolla entre la gent de casa bona; malgrat aquest interès, Doyle es mantingué escèptic durant força anys.

Havia començat la seva carrera literària durant l’anomenada època victoriana. Aquesta fou l’edat d’or per a la burgesia anglesa: l’imperi britànic s’estenia per tot el món i no hi havia cap altra potència que li pogués fer ombra, i els obrers, que tot just es començaven a organitzar, no tenien drets reconeguts. És l’època en què triomfa el positivisme: la ciència progressa imparable i sembla capaç d’explicar-ho tot. La vida té sentit.

La més famosa creació literària de Doyle, el detectiu Sherlock Holmes, és filla de l’eufòria d’aquell moment i representa la imatge literària del racionalisme científico-policíac que, amb l’anàlisi de dades objectives, procedeix inferint per inducció.

Contràriament al que puguem pensar, els mètodes d’investigació de Holmes no eren mera ficció literària: en la vida real, Doyle va demostrar la innocència de George Edalji i Oscar Slater, acusats de sengles crims que no havien comès.

Però diversos canvis en el context històric i en la situació familiar de Doyle varen fer que s’ensorrés aquell món ple de sentit en què la ciència ho podia explicar tot. L’any 1893 es diagnostica una tuberculosi a la seva primera muller i son pare mor a l’asil on feia anys que estava internat a causa de l’alcoholisme i la depressió crònica que patia. Aquell mateix any Conan Doyle s’adhereix a la Societat per a la Recerca Psíquica, que combinava mètodes científics i recerques ultramundanes més o menys com la parapsicologia d’avui en dia.

Al principi encara manté la ment lúcida: sotmès a experiències amb diversos hipnotitzadors, no és prou suggestible per a entrar en trànsit. Conservava encara part del seu escepticisme quan investigà, com a membre de la Societat, una casa encantada; però sembla que el perdé per complet quan hi fou trobat un cadàver enterrat a sota.

A la darreria del segle XIX una nova gran potència, els Estats Units de l’Amèrica del Nord, havia irromput en l’escena internacional apoderant-se de les colònies d’ultramar d’un altre imperi que fa segles que decau. La Primera Guerra Mundial acabà de canviar l’estat de coses i obrí una nova etapa històrica en què Anglaterra ja no havia de tenir el pes que havia tingut. El triomf de la revolució a Rússia fa que la burgesia europea se senti amenaçada per l’exigència de canvis socials. I per si no n’hi havia prou, Albert Einstein publica la teoria de la relativitat i liquida les seguretats que oferia la ciència.

Durant la guerra tenen lloc tres fets que interessen per a entendre el canvi que es produeix en Doyle: fa pública la seva adhesió a l’espiritisme, li maten el seu fill Kingsley al front i se li mor el seu germà Innes. Els canvis en el context històric i els embats de la vida pareixen determinants en la trajectòria de Doyle.

L’any 1929 Conan Doyle escriu a la vídua de l’escriptor Joseph Conrad, que havia mort cinc anys abans, per dir-li que el seu marit s’ha posat en contacte amb ell per demanar-li que li acabi una certa obra que havia deixat inconclusa. L’obra en qüestió ja era acabada, però altres ocultistes continuaren importunant la pobra dona durant bastant temps perquè es posés en contacte amb son marit. És magnífica la resposta que va donar, ja farta, a un d’ells:

Voldria que hom em deixés amb la meva creença original que aquells a qui estimem i havem perdut descansen en pau, sense que cap llei no els pertorbi i sense que hagin de patir per saber del dolor i el neguit dels qui encara som a la terra dels vius.