La llegenda diu que Atenes havia de pagar a Creta cada nou anys el tribut de set nois i set noies perquè el Minotaure els devorés, i que Teseu s’oferí com a víctima voluntàriament per matar el monstre. Ariadna, filla del rei de Creta i germanastra del Minotaure, prometé a Teseu d’ajudar-l’hi si Teseu es casava amb ella. Ell va acceptar i ella li va donar un cabdell de fil que li permetria eixir del laberint una vegada hagués mort el Minotaure.
Jo sóc de l’era de la impremta, he cursat estudis de filologia i no m’interessa llegir les intimitats que els exhibicionistes publiquen a Internet: ni per edat, ni per formació, ni per caràcter es podia dir que tenia fusta de blocaire. La idea d’escriure un bloc nasqué el dissabte 21 d’abril de 2007, en el marc de la VII Mostra del Llibre Anarquista, que tenia lloc a la plaça del Carme de València. Aquí atenia la parada de l’Associació Catalana d’Esperanto amb dos companys més joves, informàtics de professió; aquests foren els qui m’hi instigaren.
Tinc el vici de minar la conversa, a vegades, amb referències bibliogràfiques. Sens dubte, això és el que degué passar aquell dia, i els meus companys — més coneixedors que jo de les utilitats de les noves tecnologies — em van suggerir una possibilitat que no m’havia plantejat mai. Jo els remetia a les fonts, però ells s’estimaven més un resum. Algunes persones sembla que no tinguin necessitat de llegir; en canvi, a la resta ens pareix que no llegim mai prou — potser perquè com més llegim més ens adonem de la nostra ignorància.
Deixa un comentari