{"id":108,"date":"2010-02-25T03:44:48","date_gmt":"2010-02-25T02:44:48","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/?p=108"},"modified":"2010-02-26T19:03:10","modified_gmt":"2010-02-26T18:03:10","slug":"deu-la-ciencia-i-el-seminarista-astrofisic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/2010\/02\/25\/deu-la-ciencia-i-el-seminarista-astrofisic\/","title":{"rendered":"D\u00e9u, la ci\u00e8ncia i el seminarista astrof\u00edsic"},"content":{"rendered":"

El 20 de juliol de 1969, Neil Armstrong<\/a>, comandant de l\u2019Apollo 11<\/em><\/a>, es va aturar en el darrer escal\u00f3 del m\u00f2dul lunar Eagle<\/em> i, abans de posar el peu sobre la superf\u00edcie de la lluna, va dir: \u00ab\u00a0A\u00e7\u00f2 \u00e9s un petit pas per a un home, per\u00f2 un gran salt per a la humanitat.\u00a0\u00bb \"Un<\/a>Els salts que ha fet la ci\u00e8ncia i, sobretot, la tecnologia en els decennis seg\u00fcents han restat a aquell esdeveniment molta de la import\u00e0ncia que hom li donava aleshores: cal tenir en compte que la cursa espacial<\/a> s\u2019inscriu en la guerra freda<\/a>. El t\u00f2pic period\u00edstic aplicable \u00e9s que va \u201cmarcar un abans i un despr\u00e9s\u201d; ara b\u00e9, el ritme del progr\u00e9s cient\u00edfico-tecnol\u00f2gic va fent cada vegada m\u00e9s espesses aquestes marques d\u2019un abans i d\u2019un despr\u00e9s, i aix\u00f2 ha anat deslluint la gesta de l\u2019arribada a la Lluna. Avui, amb m\u00e9s perspectiva, podr\u00edem valorar si la frase que en aquella sa\u00f3 profer\u00ed l\u2019astronauta no era una miqueta presumptuosa. Uns quants segles abans, un grec de Milet, segurament amb menys orat\u00f2ria que Armstrong, sense els guionistes de la NASA i sense cronistes, havia tingut la pensada que la realitat s\u2019havia de poder explicar sense rec\u00f3rrer al mite. La tradici\u00f3 atribueix a Tales de Milet<\/a> d\u2019haver fet el petit pas amb qu\u00e8 prenia naixement el pensament cient\u00edfic, reivindicant el seu lloc a costa del pensament m\u00e0gic, que fins aleshores havia imperat sense compet\u00e8ncia. I de llavors en\u00e7\u00e0 no ha deixat de guanyar-li terreny.<\/p>\n

Els progressos de la ci\u00e8ncia, que ha anat donant cada vegada explicacions m\u00e9s satisfact\u00f2ries dels fen\u00f2mens del m\u00f3n, i l\u2019expansi\u00f3 del seu camp d\u2019acci\u00f3, que deixa com m\u00e9s va menys marge a la irracionalitat, podrien fer pensar que aquesta es bat en retirada i que el mite ja no \u00e9s sin\u00f3 un g\u00e8nere literari. Res m\u00e9s lluny de la realitat. En una \u00e8poca en qu\u00e8 plantes i animals, lleng\u00fces i cultures viuen sota l\u2019amena\u00e7a d\u2019una extinci\u00f3 imminent, les religions, lluny d\u2019extingir-se, prosperen m\u00e9s que mai.<\/p>\n

La ci\u00e8ncia moderna ha canviat el m\u00f3n en qu\u00e8 varen apar\u00e8ixer les religions tradicionals, i progressivament ha desmentit una rere l\u2019altra les afirmacions m\u00edtiques en qu\u00e8 aquestes recolzaven; aix\u00f2 ha fet que el camp per a les intervencions divines s\u2019hagi anat restringint a mesura que el radi d\u2019acci\u00f3 de la ci\u00e8ncia s\u2019eixamplava. Tanmateix les religions s\u2019adapten als nous temps: si b\u00e9 les religions organitzades tradicionals poden tenir algun problema per a reclutar nous clergues \u2014 el que s\u2019anomena \u201ccrisi de vocacions<\/a>\u201d \u2014, el creient de peu ha trobat en l\u2019eclecticisme<\/a> la manera de mantenir la religiositat en la seva vida quotidiana. Avui en dia no \u00e9s estrany trobar gent que no veu cap contradicci\u00f3, per exemple, en el fet de votar per un partit dit d\u2019esquerra, practicar algun ritu cat\u00f2lic i creure en un c\u00f2ctel fet d\u2019astrologia i literatura evang\u00e8lica, de filosofies orientals i conceptes de la f\u00edsica de part\u00edcules mal compresos. \u00c9s l\u2019era de la religi\u00f3 a la carta.<\/p>\n

\"BernardBernard Haisch<\/a> \u00e9s un astrof\u00edsic de primer\u00edssima fila (podeu veure ac\u00ed el seu curr\u00edculum<\/a>) que s\u2019ha prove\u00eft d\u2019unes creences religioses adaptades a les seves necessitats \u2014 com fa tothom qui encara no hagi renunciat a tota creen\u00e7a religiosa. Per\u00f2 el cas de Haisch \u00e9s interessant perqu\u00e8 la seva formaci\u00f3 est\u00e0 per damunt de la mitjana, molt per damunt. Bernard Haisch nasqu\u00e9 en un entorn cat\u00f2lic i arrib\u00e0 a ingressar en un seminari abans de dedicar-se plenament als estudis cient\u00edfics. Davant el problema d\u2019haver de fer compatible el que creu amb el que sap, s\u2019ha fet la seva religi\u00f3 a la carta agafant de la religi\u00f3 oficial nom\u00e9s aquells elements que (encara) no estiguin en franca contradicci\u00f3 amb els coneixements cient\u00edfics actuals. Per a Haisch, hi ha hagut un Big Bang<\/a> i una evoluci\u00f3 de les esp\u00e8cies<\/a>, per\u00f2 l\u2019univers \u00e9s fruit d\u2019una creaci\u00f3 deliberada d\u2019una consci\u00e8ncia pr\u00e8via. En la seva visi\u00f3, el fet que de l\u2019energia s\u2019hagi format mat\u00e8ria, que de la mat\u00e8ria hagi nascut vida i que la vida hagi pres consci\u00e8ncia \u00e9s un progr\u00e9s que el fa hipotetitzar que abans de l\u2019energia ja hi havia la consci\u00e8ncia, i que, amb la decisi\u00f3 d\u2019aquesta de posar-se a prova, va donar lloc a \u201cla creaci\u00f3\u201d.<\/p>\n

La idea \u00e9s suggestiva, per\u00f2 interpreta la successi\u00f3 temporal com una relaci\u00f3 de causalitat \u2014 sense cap ra\u00f3 que ho justifiqui. D\u00f3na una imatge conjunta de la visi\u00f3 cient\u00edfica amb algun reble m\u00edtic per a tapar-ne els forats. Tanmateix, encara que no sigui vera, sempre podem dir el que S\u00f2crates<\/a> als seus deixebles a l\u2019explicar-los, tot just abans de morir, com imaginava ell la vida d\u2019ultratomba: \u00ab\u00a0Potser creure-hi no s\u2019adiu a un home de seny, per\u00f2 en compensaci\u00f3 proporciona un gran benestar interior…\u00a0\u00bb. Les hodiernes religions a la carta s\u00f3n personals i adaptables al gust de cadasc\u00fa; una qualitat que les fa diferents de les religions organitzades, sobretot les totalit\u00e0ries com el cristianisme o l\u2019islam, que es pretenen id\u00f2nies per a regir la societat fins al m\u00ednim detall i aplicables a totes les societats.
\n\"La<\/a>Bernard Haisch, malgrat que \u00e9s un dels cient\u00edfics m\u00e9s brillants del nostre temps, en realitat no ha renunciat mai al mite. Ha publicat un llibre de divulgaci\u00f3 en qu\u00e8 exposa les seves creences: La teoria de d\u00e9u<\/em><\/a>. Haisch \u00e9s un almog\u00e0ver<\/a> d\u2019aquells que guarden les fronteres de la ci\u00e8ncia: gr\u00e0cies al treball d\u2019ell i d\u2019altres com ell, aquesta avan\u00e7a, ad\u00e9s uns quants pams, ad\u00e9s unes quantes passes. Per\u00f2 com els cabdills guerrers de les zones frontereres, \u00e9s un mercenari que tant pot lluitar en un b\u00e0ndol com en l\u2019altre. En La teoria de d\u00e9u <\/em>Haisch exposa la incomoditat que sent trobant-se dissident en el m\u00f3n cient\u00edfic, que \u00e9s materialista<\/a>. Aquesta \u00e9s la vella disputa entre epicuris<\/a> i estoics<\/a> sobre si l\u2019univers \u00e9s fruit de l\u2019atzar o del designi: la ci\u00e8ncia \u00e9s epic\u00faria, mentre que la religi\u00f3 \u00e9s estoica.<\/p>\n

Haisch empra un llenguatge dur\u00edssim, totalment injustificat \u2014 des del nostre punt de vista \u2014, contra la ci\u00e8ncia. El seu llibre \u00e9s crivellat de dicteris contra aquesta; el lector es fatiga de llegir aplicats a la ci\u00e8ncia termes que pareixerien m\u00e9s a propiats a la religi\u00f3 \u2014 de fet, es crearen en l’\u00e0mbit religi\u00f3s \u2014: segons Haisch, la ci\u00e8ncia \u00e9s \u201cdogm\u00e0tica\u201d i \u201cfonamentalista\u201d. Ell contraposa al \u201creduccionisme materialista\u201d, al \u201ccientifisme fonamentalista\u201d, una \u201cvisi\u00f3 espiritual del m\u00f3n\u201d, que, a parer seu, \u00e9s combatuda per la ci\u00e8ncia.<\/p>\n

L\u2019oposici\u00f3 a tal visi\u00f3 espiritual del m\u00f3n per part dels cient\u00edfics de la ci\u00e8ncia oficial \u00e9s immediata i vehement, per motius tant racionals com irracionals. De fet, la disc\u00f2rdia entre la ci\u00e8ncia i l\u2019espiritualitat \u00e9s arrelada profundament en la repressi\u00f3 intel\u00b7lectual perpetrada en els segles passats per la religi\u00f3 organitzada. La religi\u00f3 ha estat responsable, de manera paradoxal i inconscient, de grans matances, destruccions i horrors per tot el m\u00f3n i al llarg de la major part de la hist\u00f2ria registrada, inclosa, per desgr\u00e0cia, l\u2019\u00e8poca actual.<\/p><\/blockquote>\n

Aquest par\u00e0graf \u00e9s l\u2019\u00fanic fragment del llibre que recorda al lector com ha anat la hist\u00f2ria \u2014 i encara va \u2014 en realitat. Si el suprim\u00edem, el lector quedaria amb la impressi\u00f3 que tots els mals que afligeixen la humanitat s\u00f3n culpa de la ci\u00e8ncia \u2014 i encara sort que ens queda el consol de la religi\u00f3.\u00a0 De tota manera, \u00e9s curi\u00f3s que malgrat el que diu contra la ci\u00e8ncia i malgrat el \u201cfervor\u201d que sent pel mite, utilitza aquest com a font d\u2019inspiraci\u00f3 per a fer avan\u00e7ar aquella. Recorda l\u2019actitud d\u2019aquell personatge de Calders<\/a> que, immersos en una situaci\u00f3 extraordin\u00e0ria, quan un altre li rebat la hip\u00f2tesi que l\u2019explicaria, li replica:<\/p>\n

Ja hi he pensat, en aix\u00f2 que dius. Deu tractar-se de la forma m\u00e9s \u00f2bvia de considerar l\u2019assumpte, perqu\u00e8 respon a la manera humana de rebaixar-ho tot a la nostra mida. Els fets s\u2019han d\u2019ajustar a les coses que sabem i no a les que ignorem, oblidant que aquesta darrera actitud ens obriria un m\u00f3n molt m\u00e9s ample.<\/p><\/blockquote>\n

Haisch, com el jove soldat d\u2019\u201cEl batall\u00f3 perdut\u201d, voldria basar-se en el que ignorem per descobrir nous aspectes de la realitat.<\/p>\n

El desafiament de la ci\u00e8ncia consisteix a alliberar les eines, els experiments, les observacions i la l\u00f2gica del m\u00e8tode cient\u00edfic de les cadenes de la ideologia reduccionista, que no \u00e9s capa\u00e7 de tolerar el concepte d\u2019una consci\u00e8ncia real i prim\u00e0ria; per tant, no epifenom\u00e8nica<\/a>.<\/p><\/blockquote>\n

\"El<\/a>Ell rebutja les \u00ab\u00a0construccions miraculoses a partir del no-res que tant agraden als fonamentalistes [es refereix als cient\u00edfics]\u00a0\u00bb per a reivindicar l\u2019acci\u00f3 d\u2019\u00ab\u00a0una intel\u00b7lig\u00e8ncia infinida\u00a0\u00bb que \u00ab\u00a0somia una diversitat infinida de lleis i de valors de les constants f\u00edsiques, i deixa despr\u00e9s que aquestes lleis i valors evolucionin\u00a0\u00bb.\u00a0 Aix\u00f2 \u00e9s el somni del Rei Vermell, de Lewis Carroll<\/a>. En A trav\u00e9s de l\u2019espill<\/em><\/a>, Pataplim i Pataplam porten Al\u00edcia a veure dormir el Rei Vermell i li diuen que ella existeix perqu\u00e8 ell la somia. Uns quants cap\u00edtols m\u00e9s endavant, admirada de les coses estranyes que ha vist, Al\u00edcia pensa:<\/p>\n

No ho he somiat, doncs; si no \u00e9s… que tothom ac\u00ed formi part del mateix somni. Espero que sigui el meu somni, i no el del Rei Vermell! No m\u2019agrada pert\u00e0nyer al somni d\u2019una altra persona.<\/p><\/blockquote>\n

La ci\u00e8ncia intenta d\u2019explicar la realitat, per\u00f2 com que aquesta explicaci\u00f3 es basa en la realitat mateixa, arriba a un punt a partir del qual s\u2019ha d\u2019aturar (provis\u00f2riament). El pensament m\u00edtic, en canvi, t\u00e9 l\u2019avantatge que pot prescindir de la realitat i, per tant, conjecturar sup\u00f2sits que pretenen de donar un sentit a la realitat, entenent per sentit un prop\u00f2sit centrat en la nostra esp\u00e8cie que ens resulti tranquil\u00b7litzador i afalagador alhora. Totes les religions, tant les tradicionals com les new age<\/em><\/a>, tenen en com\u00fa que fan de la nostra esp\u00e8cie el centre de la \u201ccreaci\u00f3\u201d. La ci\u00e8ncia, contr\u00e0riament, ens recorda la nostra posici\u00f3 m\u00e9s que modesta en l\u2019univers. L\u2019astrof\u00edsic Haisch de tant en tant fa un par\u00e8ntesi en la seva activitat cient\u00edfica i s\u2019abandona aquesta altra modalitat de pensament.<\/p>\n

Per mitj\u00e0 de la creaci\u00f3, una consci\u00e8ncia infinida es proporciona a si mateixa una mena de terreny de jocs. Havent fet aix\u00f2, s\u2019encarna en forma d\u2019\u00e9ssers individuals \u2014 de plantes, d\u2019animals, d\u2019\u00e9ssers humans, d\u2019extraterrestres \u2014 i aix\u00ed experimenta la diversitat i games immenses de complexitat.<\/p><\/blockquote>\n

Aix\u00f2 \u00e9s el resum de la \u201cteoria de d\u00e9u\u201d: la consci\u00e8ncia iniciadora crea el m\u00f3n per evolucionar i desenvolupar-se, o potser tan sols per diversi\u00f3.\u00a0 M\u00e9s interessant \u00e9s l\u2019enfocament que Haisch d\u00f3na a l\u2019estudi sobre la mat\u00e8ria, en general, i en particular sobre la in\u00e8rcia, que segons ell \u00ab\u00a0\u00e9s una de les propietats m\u00e9s fonamentals de la mat\u00e8ria\u00a0\u00bb.\u00a0 La ci\u00e8ncia moderna assegura que la mat\u00e8ria \u00e9s constitu\u00efda per petits corpuscles (\u00e0toms<\/a>, quarks<\/a>) en moviment, de massa infinitesimal, separats entre si per dist\u00e0ncies astron\u00f2miques \u2014 en relaci\u00f3 a llur massa \u2014; en canvi, a nosaltres ens fa la impressi\u00f3 de solidesa i estabilitat. Segons Haisch, aix\u00f2 \u00e9s degut a la \u201cpressi\u00f3\u201d que exerceix l\u2019energia del punt zero<\/a> sobre la mat\u00e8ria. Aquesta no es resisteix a l\u2019acceleraci\u00f3 pel fet que estigui dotada d\u2019una propietat innata anomenada in\u00e8rcia, sin\u00f3 perqu\u00e8 el camp del punt zero exerceix una for\u00e7a sempre que es produeix una acceleraci\u00f3. L\u2019efecte d\u2019aquesta llum qu\u00e0ntica \u00e9s el que fa de la mat\u00e8ria la subst\u00e0ncia aparentment s\u00f2lida i estable de qu\u00e8 es compon el nostre m\u00f3n i nosaltres mateixos. I aix\u00f2 no passa nom\u00e9s quan es d\u00f3na una acceleraci\u00f3, sin\u00f3 que el m\u00f3n s\u00f2lid i estable de la mat\u00e8ria \u00e9s sustentat a cada instant per aqueix mar subjacent de llum qu\u00e0ntica.<\/p>\n

\"Haggad\u00e0<\/a>Les noves disciplines cient\u00edfiques, doncs, presenten la mat\u00e8ria, l\u2019energia i l\u2019espai-temps com una aparen\u00e7a que amaga una realitat que per a nosaltres \u00e9s inaccessible; no \u00e9s estrany que es puguin fer paral\u00b7lelismes amb certes visions m\u00edstiques. Haisch conta en el llibre que va trobar un passatge de la Haggad\u00e0<\/a> que explicava l\u2019aparent contradicci\u00f3 del primer cap\u00edtol del llibre del G\u00e8nesi, segons el qual D\u00e9u cre\u00e0 la llum el primer dia<\/a>, per\u00f2 no cre\u00e0 el sol, la lluna i els estels fins al quart<\/a>.<\/p>\n

La llum creada al principi mateix no \u00e9s pas la mateixa llum que emeten el sol, la lluna i els estels, que nom\u00e9s aparegueren el quart dia. [\u2026] Per\u00f2 us he de dir que hi ha una llum diferent. [\u2026] La llum del primer dia era d\u2019una mena que haguera perm\u00e8s a l\u2019home de veure el m\u00f3n d\u2019un cap a l\u2019altre d\u2019una sola mirada. D\u00e9u va preveure la maldat de les generacions pecadores del diluvi i de la torre de Babel, que eren indignes de gaudir de la benedicci\u00f3 d\u2019aqueixa llum, i la va ocultar; per\u00f2 en el m\u00f3n esdevenidor s\u2019apareixer\u00e0 als piadosos amb tota la seva gl\u00f2ria primig\u00e8nia.<\/p><\/blockquote>\n

Haisch interpreta que l\u2019autor antic es refereix a l\u2019energia del camp del punt zero.<\/p>\n

El la\u00efcisme<\/a> naix d\u2019un canvi en la cultura europea que t\u00e9 lloc en el segle XVII, en qu\u00e8 la veritat passa d\u2019\u00e9sser revelada a \u00e9sser experimental i cient\u00edfica. La fi de l\u2019empirisme<\/a>, per\u00f2, ens ha tornat a un estadi anterior de la f\u00edsica en qu\u00e8 recobra import\u00e0ncia l\u2019especulaci\u00f3. L\u2019empirisme ens ha valgut en una etapa, per\u00f2 la ra\u00f3 \u00e9s l\u2019\u00fanic instrument amb qu\u00e8 sempre hem comptat i comptarem. I ja sab\u00edem l\u2019inconvenient de la ci\u00e8ncia especulativa: que d\u00f3na acc\u00e9s als irracionalistes a manipular i a confondre. En aquests temps de desconcert cal que estiguem atents a les mistificacions de la ci\u00e8ncia i no ens deixem seduir per cants de sirena, car ning\u00fa, ni l\u2019astrof\u00edsic m\u00e9s llorejat, est\u00e0 lliure de caure en la confusi\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 20 de juliol de 1969, Neil Armstrong, comandant de l\u2019Apollo 11, es va aturar en el darrer escal\u00f3 del m\u00f2dul lunar Eagle i, abans de posar el peu sobre la superf\u00edcie de la lluna, va dir: \u00ab\u00a0A\u00e7\u00f2 \u00e9s un petit pas per a un home, per\u00f2 un gran salt per a la humanitat.\u00a0\u00bb Els […]<\/p>\n","protected":false},"author":571,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[897],"tags":[],"class_list":["post-108","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ciencia-i-pseudociencia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/108","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/users\/571"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=108"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/108\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":125,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/108\/revisions\/125"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=108"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=108"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=108"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}