{"id":14,"date":"2008-03-12T13:20:20","date_gmt":"2008-03-12T12:20:20","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/2008\/03\/12\/gennaro-bellavista-la-llibertat-i-el-poder\/"},"modified":"2008-03-12T13:20:20","modified_gmt":"2008-03-12T12:20:20","slug":"gennaro-bellavista-la-llibertat-i-el-poder","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/2008\/03\/12\/gennaro-bellavista-la-llibertat-i-el-poder\/","title":{"rendered":"Gennaro Bellavista: la llibertat i el poder"},"content":{"rendered":"

Luciano De Crescenzo<\/a> \u00e9s un intel\u00b7lectual itali\u00e0 autor d’una amen\u00edssima Hist\u00f2ria de la filosofia grega<\/em> en qu\u00e8, despr\u00e9s de descriure les doctrines de cada fil\u00f2sof o escola, afegeix, a tall d’esbargiment entre cap\u00edtols, una esp\u00e8cie d’ep\u00edleg en qu\u00e8 les exemplifica en la persona d’un napolit\u00e0 del nostre temps. Fa de mal dir si aquests personatges s\u00f3n reals o creats per la imaginaci\u00f3 de De Crescenzo, per\u00f2 en tot cas resulten molt versemblants.<\/p>\n

El t\u00edtol d’Hist\u00f2ria de la filosofia grega<\/em> \u00e9s engany\u00f3s, no pel que diu, sin\u00f3 pel que suggereix: esperar\u00edem una obra avorrida i pesada. Des del pr\u00f2leg, De Crescenzo combat, en la teoria i en la pr\u00e0ctica, el t\u00f2pic segons el qual la cultura ha d’\u00e9sser avorrida, per\u00f2 sense caure en el vici de fer-ne un n\u00famero de circ. Ell no \u00e9s de cap manera un pedant.<\/p>\n

En el cap\u00edtol que dedica a Pit\u00e0gores<\/a>, parlant del car\u00e0cter llegendari de les an\u00e8cdotes que ens ha llegat la tradici\u00f3, justifica la tria que ell n’ha fet.<\/p>\n

Precisament els historiadors m\u00e9s seriosos s’han estat sempre de reproduir les an\u00e8cdotes que se sol explicar sobre el fil\u00f2sof: De Ruggiero, per exemple, sost\u00e9 que \u00abper a una reconstrucci\u00f3 hist\u00f2rica del pitagorisme, tot aquest material no t\u00e9 cap valor\u00bb, i Adorno confirma que \u00abpoc o gaireb\u00e9 res se sap que sigui hist\u00f2ricament documentable\u00bb. Jo, en canvi, que sempre he mantingut relacions dif\u00edcils amb la serietat, no tinc cap inconvenient a explicar tot el que he llegit i, sobretot, all\u00f2 que m’ha semblat m\u00e9s divertit.<\/p><\/blockquote>\n

En l’ep\u00edgraf titulat “La l\u00f2gica” del cap\u00edtol sobre Arist\u00f2til, despr\u00e9s de definir qu\u00e8 \u00e9s un sil\u00b7logisme<\/a> i de descriure’n molt breument els tipus b\u00e0sics, tanca l’ep\u00edgraf liquidant la q\u00fcesti\u00f3 amb aquest par\u00e0graf \u2014 pareu esment en la frase final:<\/p>\n

Som del parer que con\u00e8ixer a fons el sil\u00b7logisme no \u00e9s pas una cosa indispensable. En general es tracta de raonaments elementals que fan fins i tot els analfabets sense saber que fan un sil\u00b7logisme. Arist\u00f2til, en canvi, hi d\u00f3na molta import\u00e0ncia, tanta que hi dedica moltes obres: els Primers anal\u00edtics<\/em>, que s’ocupen de les diverses figures; els Segons anal\u00edtics<\/em>, que descriuen el sil\u00b7logisme cient\u00edfic; els T\u00f2pics<\/em>, que parlen del sil\u00b7logisme dial\u00e8ctic, i finalment les Confutacions sof\u00edstiques<\/em>. En desaconsellem la lectura.<\/p><\/blockquote>\n

Dels personatges que poblen \u00abl’hora de l’esbarjo\u00bb, el m\u00e9s important \u00e9s, sens dubte, Gennaro Bellavista, que De Crescenzo ha repr\u00e8s en altres obres. De fet, \u00e9s el personatge central de Cos\u00ec parl\u00f2 Bellavista<\/em>. El pensament de Bellavista enlla\u00e7a directament amb la cosmogonia d’Emp\u00e8docles<\/a> i amb l’\u00e8tica d’Epicur<\/a>.<\/p>\n

Segons Bellavista, l’element primordial de l’univers \u00e9s l’energia. Hi ha dos principis actius que hi influeixen, i que Bellavista anomena amor<\/em> i llibertat<\/em>. A difer\u00e8ncia de l’amor i la disc\u00f2rdia d’Emp\u00e8docles, les dues forces bellavistianes, tot i ser antagonistes, resulten totes dues positives i, com a tals aporten efectes vitals. Bellavista sost\u00e9 que l’energia es pot trobar en la natura com a mat\u00e8ria o com a explosi\u00f3 segons prevalgui l’amor o la llibertat en la relaci\u00f3 que hi ha entre protons i neutrons a l’interior de l’\u00e0tom.<\/p>\n

El conflicte amor-llibertat tamb\u00e9 \u00e9s present en l’esperit hum\u00e0. Cadascun de nosaltres, diu Bellavista, est\u00e0 posse\u00eft per dos implulsos oposats: una gran necessitat d’amor, que ens fa desitjar la companyia dels altres \u00e9ssers humans, i un irresistible desig de defensar la nostra privacy<\/em>. La situaci\u00f3 \u00e9s inestable: a vegades patim la solitud i a vegades ens sentim oprimits per la pres\u00e8ncia dels altres. Per exemple, si ens trobem al mig d’un emb\u00f3s de circulaci\u00f3 es produeix en nosaltres una mena d’hostilitat envers tots els altres automobilistes; en canvi, si fa moltes hores que practiquem la vela en mar obert, quan veiem apar\u00e8ixer una altra embarcaci\u00f3 a l’horitz\u00f3 ens falta temps per a saludar amb afecte uns perfectes desconeguts.<\/p>\n

Bellavista representa aquestes dues forces positives com a ortogonals en un pla cartesi\u00e0 on els eixos perpendiculars tenen tamb\u00e9 forma negativa. El contrari de l’amor \u00e9s l’odi; el de la llibertat, el poder. La llibertat Bellavista l’ent\u00e9n com el desig al mateix temps de no \u00e9sser oprimit i de no oprimir els altres.<\/p>\n

En el llibre Cos\u00ec parl\u00f2 Bellavista<\/em>, aquest personatge, voltat de contertulians que l’escolten bocabadats, proposa una classificaci\u00f3 del tarann\u00e0 de les persones segons la combinaci\u00f3 del grau d’amor amb el grau de llibertat. Per\u00f2 al capdavall conclou que quasi ning\u00fa no \u00e9s home de llibertat: aquell a qui agraden els diners \u00e9s home de poder, el qui vol fer carrera \u00e9s home de poder, els egoistes, els gelosos en amor, els extremistes, els consumistes, els qui corren darrere dels objectes s\u00edmbol… \u00abTots els meus amics, tots els meus coneguts es mouen en una zona caracteritzada per modests desigs d’amor i per m\u00e9s consistents desigs de poder.\u00bb<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Luciano De Crescenzo \u00e9s un intel\u00b7lectual itali\u00e0 autor d’una amen\u00edssima Hist\u00f2ria de la filosofia grega en qu\u00e8, despr\u00e9s de descriure les doctrines de cada fil\u00f2sof o escola, afegeix, a tall d’esbargiment entre cap\u00edtols, una esp\u00e8cie d’ep\u00edleg en qu\u00e8 les exemplifica en la persona d’un napolit\u00e0 del nostre temps. Fa de mal dir si aquests personatges […]<\/p>\n","protected":false},"author":571,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1137],"tags":[],"class_list":["post-14","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llibertat-i-poder"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/users\/571"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}