{"id":170,"date":"2010-06-30T14:07:12","date_gmt":"2010-06-30T12:07:12","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/?p=170"},"modified":"2010-06-30T14:07:12","modified_gmt":"2010-06-30T12:07:12","slug":"l%e2%80%99erotica-del-poder","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/2010\/06\/30\/l%e2%80%99erotica-del-poder\/","title":{"rendered":"L\u2019er\u00f2tica del poder"},"content":{"rendered":"

En el darrer cinqu\u00e8 del segle passat, les investigacions d\u2019un equip de neurofisi\u00f2legs de la Universitat de Parma portaren al descobriment de les neurones mirall<\/a>, responsables de l\u2019aprenentatge de nous comportaments per mitj\u00e0 de la imitaci\u00f3<\/a> i de l\u2019empatia<\/a>. El neur\u00f2leg Vilayanur S. Ramachandran<\/a> va dir d\u2019aquest descobriment:<\/p>\n

Les neurones mirall representen per a la psicologia el que l\u2019ADN va significar per a la biologia, ja que proporcionen un marc unificador i ajuden a explicar una s\u00e8rie d\u2019habilitats mentals que fins ara han rom\u00e0s misterioses i inaccessibles als experiments.<\/span><\/span><\/p><\/blockquote>\n

En el transcurs de l\u2019evoluci\u00f3, l\u2019aparici\u00f3 de les neurones mirall va ocasionar un problema: el soroll neural que generen. Si la ment de cadasc\u00fa reflect\u00eds igualment les ments de tothom s\u2019ofegaria en les marees d\u2019empatia que aniria rebent cont\u00ednuament de tot arreu. La biologia va improvisar una soluci\u00f3 a aquest problema: la testosterona<\/a>. Aquesta hormona ajuda a establir categories, \u00e7o \u00e9s una jerarquia. Gr\u00e0cies a la testosterona, una ment actua com a receptor i transmissor principal; les altres s\u2019hi subordinen. L\u2019avantatge \u00e9s que el treball en equip \u00e9s m\u00e9s eficient; l\u2019inconvenient, que de tant en tant cal revalidar la jerarquia, i l\u2019\u00fanica manera \u00e9s per mitj\u00e0 d\u2019exhibicions de for\u00e7a. L\u2019acci\u00f3 d\u2019aquests dos elements \u2014 les neurones mirall i la testosterona \u2014 explica el nostre funcionament en societat: la fascinaci\u00f3 que exerceix el poder.<\/p>\n

\"\"<\/a>A la primeria del decenni dels seixanta, el psic\u00f2leg social Stanley Milgram<\/a> va portar a cap un experiment<\/a> sobre l\u2019abast de l\u2019obedi\u00e8ncia a l\u2019autoritat (\u201cBehavioral study of obedience\u201d, Journal of Abnormal and Social Psychology<\/em> 67, 1963, p.\u00a0391-398). Deman\u00e0 voluntaris per a un estudi sobre l\u2019efic\u00e0cia dels castics en l\u2019aprenentatge. Es formaren parelles amb els voluntaris; se sortejaren entre els membres de cada parella els papers de mestre i deixeble, i s\u2019instal\u00b7laren en sengles cambres contig\u00fces. Des de la seva posici\u00f3, el mestre veia el deixeble, que era lligat a un dispositiu que transmetia desc\u00e0rregues el\u00e8ctriques, i tenia un bot\u00f3 que administrava la desc\u00e0rrega i un comandament giratori per a regular la tensi\u00f3. El mestre havia de llegir una llista de parells de mots; despr\u00e9s nom\u00e9s llegia el primer mot de cada parell i oferia quatre opcions. Si el deixeble l\u2019encertava passaven al parell seg\u00fcent; si no, rebia una desc\u00e0rrega el\u00e8ctrica. La primera desc\u00e0rrega era de 15 volts; si el deixeble continuava errant el mestre havia d\u2019anar augmentar la tensi\u00f3 en fraccions de 15 volts; el m\u00e0xim era de 450 volts. A mesura que l\u2019experiment avan\u00e7ava els crits de dolor del deixeble es feien m\u00e9s intensos. A vegades el mestre dubtava, mirava l\u2019experimentador i manifestava el desig d\u2019interrompre l\u2019experiment, per\u00f2 aquell tenia un repertori de frases estimulants que resultaven sorprenentment eficaces: \u201ccontinueu, si us plau\u201d, \u201cl\u2019experiment requereix que continueu\u201d, \u201c\u00e9s absolutament essencial que continueu\u201d, \u201cno teniu altra opci\u00f3: heu de continuar\u201d. Dos de cada tres subjectes arribaren a augmentar el voltatge fins al m\u00e0xim. Quasi tots mostraren reaccions de forta angoixa; insultaven l\u2019experimentador, tremolaven i suaven. Per\u00f2 obe\u00efren. El paper de deixeble, en realitat, el feia un actor i les desc\u00e0rregues el\u00e8ctriques eren fingides, per\u00f2 aix\u00f2 el mestre no ho sabia.<\/p>\n

Els principals difusors del totalitarisme no s\u00f3n, segons Hannah Arendt<\/a>, ni el poble baix ni l\u2019elit, sin\u00f3 \u201cl\u2019honesta gent\u201d de la classe mitjana, els \u201cfilisteus\u201d que en diu ella.<\/p>\n

El filisteu que es retira a la vida privada, que es consagra exclusivament a la fam\u00edlia i al seu avan\u00e7ament: aqueix fou el darrer producte, ja degenerat, de la creen\u00e7a burgesa en la preemin\u00e8ncia de l\u2019inter\u00e8s privat. El filisteu \u00e9s un burg\u00e8s apartat de la seva pr\u00f2pia classe, un individu atomitzat, producte de l\u2019esfondrament de la classe burgesa. L\u2019home de la massa, que Himmler<\/a> organitz\u00e0 per fer-li cometre els crims massius m\u00e9s monstruosos de la hist\u00f2ria, s\u2019assemblava m\u00e9s al filisteu que a l\u2019home del populatxo; no era altra cosa que el burg\u00e8s que, en les runes del seu univers, es preocupa abans de tot de la seva seguretat personal. [\u2026] \u00c9s P\u00e9guy<\/a>, em sembla, qui va qualificar el pare de fam\u00edlia de \u00ab\u00a0darrer gran aventurer del segle XX\u00a0\u00bb. Va morir massa jove per a veure-hi tamb\u00e9 el gran criminal del segle dispost a abandonar els seus sentiments, el seu honor i la seva dignitat humana per una pensi\u00f3, una asseguran\u00e7a de vida, l\u2019exist\u00e8ncia assegurada de la seva muller i dels seus fills.<\/span><\/span><\/p><\/blockquote>\n

Avui en dia, amb l\u2019abolici\u00f3 de l\u2019anomenat \u201cestat del benestar\u201d, tornem a trobar el mateix tipus hum\u00e0 pul\u00b7lulant entre la corrupci\u00f3 d\u2019una societat que es descompon.<\/p>\n

El psic\u00f2leg Philip G. Zimbardo<\/a> va emprendre l\u2019any 1971 un experiment<\/a> a la Universitat de Stanford (\u201cThe Stanford prison experiment\u201d, Cognition<\/em> 2 (2), 1973, p.\u00a0243-255). De m\u00e9s de setanta candidats que s\u2019havien presentat voluntaris, els experimentadors en van triar una vintena d\u2019entre els que els van semblar m\u00e9s \u201cnormals\u201d \u2014 sigui el que sigui el que aix\u00f2 vulgui dir \u2014, i se sortejaren els papers de pres i de carceller. Per donar m\u00e9s realisme a l\u2019experiment, els presos foren detinguts per la policia a casa seva, d\u2019on els tragueren emmanillats; hom els va escorcollar, despullar, espollar i uniformar. Foren condu\u00efts a les seves cel\u00b7les sota la vigil\u00e0ncia dels carcellers, i els mals tractes comen\u00e7aren de seguida. Els carcellers, hesitants d\u2019antuvi, s\u2019anaren engrescant progressivament; comen\u00e7aren humiliant sistem\u00e0ticament els presos. Malgrat que l\u2019experiment s\u2019havia plantejat per a quinze dies calgu\u00e9 suspendre\u2019l al cap de sis perqu\u00e8 ben prest els castics havien esdevingut tan freq\u00fcents i imaginatius que causaren greus trastorns emocionals en els presos.<\/p>\n

La marina dels Estats Units de Nord-am\u00e8rica havia patrocinat aquest experiment perqu\u00e8 cercava una explicaci\u00f3 als conflictes en el seu sistema de presons i en el cos de marines<\/em>; la seva finalitat era determinar si les presons s\u00f3n llocs horribles perqu\u00e8 hom hi confina gent \u201cdolenta\u201d o si \u00e9s l\u2019entorn horrible el que fa que la gent es torni \u201cdolenta\u201d. El resultat no pogu\u00e9 \u00e9sser menys afalagador per a una esp\u00e8cie com la nostra, tan pagada de si mateixa: a la primera ocasi\u00f3 el vern\u00eds de civilitzaci\u00f3 s\u2019esborra i es transparenta el paleol\u00edtic.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En el darrer cinqu\u00e8 del segle passat, les investigacions d\u2019un equip de neurofisi\u00f2legs de la Universitat de Parma portaren al descobriment de les neurones mirall, responsables de l\u2019aprenentatge de nous comportaments per mitj\u00e0 de la imitaci\u00f3 i de l\u2019empatia. El neur\u00f2leg Vilayanur S. Ramachandran va dir d\u2019aquest descobriment: Les neurones mirall representen per a la […]<\/p>\n","protected":false},"author":571,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4661,1137],"tags":[],"class_list":["post-170","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-etica","category-llibertat-i-poder"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/170","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/users\/571"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=170"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/170\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":177,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/170\/revisions\/177"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=170"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=170"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=170"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}