{"id":18,"date":"2008-04-16T17:35:42","date_gmt":"2008-04-16T15:35:42","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/2008\/04\/16\/la-lletra-xeix\/"},"modified":"2008-04-16T17:35:42","modified_gmt":"2008-04-16T15:35:42","slug":"la-lletra-xeix","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/2008\/04\/16\/la-lletra-xeix\/","title":{"rendered":"La lletra xeix"},"content":{"rendered":"

No \u00e9s un fet estrany al catal\u00e0 \u2014 ni a les lleng\u00fces rom\u00e0niques en general \u2014 que una mateixa lletra pugui representar sons diferents; aix\u00ed, per exemple, la g<\/em> de garra<\/em> no \u00e9s la mateixa que la de gerra<\/em> o la s<\/em> de sac<\/em> no \u00e9s la mateixa que la de casa<\/em>. En aquests casos el context aclareix com s\u2019ha de pronunciar (si la g<\/em> va seguida de e<\/em> o de i<\/em> o b\u00e9 d\u2019una altra vocal; si la s<\/em> \u00e9s inicial o va entre vocals). El cas de la xeix, per\u00f2, \u00e9s una mica diferent, ja que el context no \u00e9s pas sempre prou aclaridor.<\/p>\n

El gram\u00e0tic Josep Ullastre<\/a> a mitjan segle XVIII va proposar d\u2019usar una x<\/em> trencada per al valor de consonant doble que t\u00e9 la xeix en mots com fixar<\/em> [ks] o examen<\/em> [gz], diferent de la x<\/em> simple, que proposava de mantenir nom\u00e9s per al valor que t\u00e9 en mots com caixa<\/em> [\u222b] o cotxe<\/em> [t\u222b]. Els normativitzadors moderns del catal\u00e0, que s\u00ed que consideraren convenient de distingir entre c<\/em> i \u00e7<\/em> i entre ll<\/em> i l\u00b7l<\/em>, desestimaren la innovaci\u00f3 d\u2019Ullastre, per\u00f2 en contradicci\u00f3 amb aix\u00f2 introdu\u00efren, al costat del nom tradicional de la lletra xeix, el gal\u00b7licisme ics<\/em>, desconegut abans de 1917, com donant a entendre que no consideraven apte el nom catal\u00e0 de la lletra per als casos en qu\u00e8 aquesta representa la consonant doble. Albert Rossich va estudiar la p\u00e8rdua dels noms tradicionals de les lletres en l\u2019\u00e8poca de la codificaci\u00f3 moderna del catal\u00e0 i public\u00e0 les seves conclusions en l\u2019article titulat \u201cEl nom de les lletres\u201d<\/a>.<\/p>\n

Entre les moltes classificacions de paraules que fan els estudiosos de la llengua, n\u2019hi ha una t\u00e9 inter\u00e8s per a la q\u00fcesti\u00f3 que ens ocupa. Els ling\u00fcistes anomenen hereditaris<\/em> o patrimonials<\/em> aquells mots que han seguit una evoluci\u00f3 al llarg de la hist\u00f2ria de la llengua (per exemple, metge<\/em>, que ve del llat\u00ed medicus<\/em>, o eixam<\/em>, que ve del llat\u00ed examen<\/em>), mentre que anomen cultismes<\/em><\/a> aquells altres que han estat presos modernament del llat\u00ed o del grec amb poques modificacions (per exemple, medicina<\/em> o examen<\/em>). Doncs b\u00e9, la xeix es pronuncia [\u222b] (o [t\u222b]) en els mots hereditaris, mentre que es pronuncia [ks] (o [gz]) en els cultismes. Pel que es veu, els normativitzadors de la primeria del segle XX pensaven que aquesta distinci\u00f3 de mots cultes i hereditaris era ja prou clara perqu\u00e8 calgu\u00e9s afegir cap diacr\u00edtic a la xeix. I si pensaven aix\u00f2, m\u2019inclino a creure que era perqu\u00e8 el nivell de coneixements dels usuaris de la llengua escrita ho permetia.<\/p>\n

En els darrers cent anys es veu que aqueix nivell ha baixat, i les persones que han d\u2019ensenyar llengua ara intenten de reduir les quatre pron\u00fancies possibles de la xeix a f\u00f3rmules que les facin dependre del context. Debades, perqu\u00e8 la xeix de pixar<\/em> [\u222b] t\u00e9 el mateix context que la de fixar<\/em> [ks]; la de marxar<\/em> [(t)\u222b], el mateix que la de marxisme<\/em> [ks]; les de rauxa<\/em> o disbauxa<\/em> [\u222b], el mateix que les de auxili<\/em> o bauxita<\/em> [ks]; les de xarxa<\/em> [(t)\u222b], el mateix que les de Xerxes<\/em> [ks]; etc\u00e8tera.<\/p>\n

Aquests intents de simplificaci\u00f3 han donat com a resultat el fet que ara \u00e9s freq\u00fcent de sentir pronunciada [\u222b] la xeix inicial dels cultismes (xenof\u00f2bia<\/em> pronunciat *[\u222benof\u00f2bia] en comptes de [ksenof\u00f2bia], per exemple). De fet, aqueixa pron\u00fancia em sembla que \u00e9s l\u2019\u00fanica que he sentit en boca dels periodistes \u2014 fins i tot en mitjans en espanyol! Diu que a Barcelona hi ha una pr\u00f2spera f\u00e0brica de periodistes que en produeix prou per a abastir tots els mitjans del nostre pa\u00eds i gran part dels del ve\u00ed. Doncs b\u00e9, pel que sembla, aqueixos periodistes que treballen en la llengua del pa\u00eds ve\u00ed no tenen escr\u00fapol a pronunciar *[\u222benof\u00f3bia], quan, atesa la proverbial incapacitat dels hispans per a pronunciar grups conson\u00e0ntics, tothom sap que l\u2019\u00fanica pron\u00fancia possible de xenofobia<\/em> \u00e9s [senof\u00f3bia] (igual que diuen \u2014 i ara tamb\u00e9 escriuen \u2014 sicolog\u00eda<\/em>).<\/p>\n

Dissortadament, la confusi\u00f3 de les pron\u00fancies de la xeix no es redueix als estralls que causa aqueix flagell del nostre temps que \u00e9s la casta dels periodistes. El virus tamb\u00e9 s\u2019escampa entre les noves promocions de llicenciats en filologia, que pareix que es pensen que la categoria de cultisme \u00e9s provisional, transit\u00f2ria, amb data de caducitat, despr\u00e9s de la qual el mot que fins llavors era culte entra amb tots els honors en la categoria de mot hereditari.<\/p>\n

I aix\u00f2 no passa solament entre els indocumentats. L\u2019any 1979 l\u2019Enciclop\u00e8dia Catalana publicava el Diccionari catal\u00e0-franc\u00e8s <\/em>dels germans Castellanos<\/a>. Aquest diccionari d\u00f3na una indicaci\u00f3 resumida de la pron\u00fancia dels mots quan l\u2019ortografia no \u00e9s inequ\u00edvoca; aix\u00ed indica el grau d’obertura de les vocals e<\/em> i o<\/em> t\u00f2niques quan no porten accent gr\u00e0fic i la pron\u00fancia de la xeix quan fa de consonant doble. En aquest diccionari la x<\/em> inicial dels cultismes (xen\u00f2fob<\/em>, xil\u00f2fon<\/em>, &c.) \u00e9s sistem\u00e0ticament transcrita per [ks]. Onze anys despr\u00e9s la mateixa Enciclop\u00e8dia Catalana public\u00e0 el Diccionari ortogr\u00e0fic i de pron\u00fancia <\/em>de Jordi Bruguera<\/a>, que transcriu per [\u222b] totes les x<\/em> inicials.<\/p>\n

Tractant-se d’una editorial de la solv\u00e8ncia de l’Enciclop\u00e8dia Catalana i d’un autor del prestigi de Jordi Bruguera, la introducci\u00f3 d’un canvi en la pron\u00fancia que va contra la tradici\u00f3 no pot \u00e9sser fruit d’una badada. Qu\u00e8 havia canviat entre 1979 i 1990? Per ventura els professionals de la llengua introdu\u00efen una modificaci\u00f3 que creien necess\u00e0ria de feia temps i que no havien gosat emprendre abans? Potser pretenien “simplificar” cedint a una realitat amb qu\u00e8 no tenien coratge d’enfrontar-se? En qualsevol cas, podem fixar en el decenni dels vuitanta del segle passat el moment en qu\u00e8 els fil\u00f2legs deixaren d\u2019entendre \u2014 o donaven per perdut \u2014 aquest punt elemental de la normativa. Havia comen\u00e7at la desnormativitzaci\u00f3 del catal\u00e0.<\/p>\n


\n<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No \u00e9s un fet estrany al catal\u00e0 \u2014 ni a les lleng\u00fces rom\u00e0niques en general \u2014 que una mateixa lletra pugui representar sons diferents; aix\u00ed, per exemple, la g de garra no \u00e9s la mateixa que la de gerra o la s de sac no \u00e9s la mateixa que la de casa. En aquests casos […]<\/p>\n","protected":false},"author":571,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1278],"tags":[],"class_list":["post-18","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/users\/571"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}