{"id":187,"date":"2010-08-23T22:50:16","date_gmt":"2010-08-23T20:50:16","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/?p=187"},"modified":"2010-09-07T12:13:02","modified_gmt":"2010-09-07T10:13:02","slug":"roma-no-paga-traidors","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/2010\/08\/23\/roma-no-paga-traidors\/","title":{"rendered":"Roma no paga tra\u00efdors"},"content":{"rendered":"

Diu la llegenda que Marc Pompil\u00b7li Lenes<\/a>, c\u00f2nsol rom\u00e0, va prometre a \u00c0udax, Ditalc i Minur, emissaris de Viriat<\/a>, que els recompensaria si mataven aquest, i els infeli\u00e7os, en tornar al campament de Viriat i sorprendre\u2019l dormint, el van matar. Quan tornaren al campament rom\u00e0 per reclamar la recompensa, van trobar el c\u00f2nsol Quint Servili Cepi\u00f3<\/a>, que els va fer executar. En aquella sa\u00f3 \u00e9s quan sembla que aquell profer\u00ed la c\u00e8lebre frase \u00ab\u00a0Roma no paga tra\u00efdors.\u00a0\u00bb Aquesta llegenda no l\u2019avala cap historiador, per\u00f2 \u00e9s interessant, car la hist\u00f2ria, a m\u00e9s d\u2019\u00e9sser la propaganda dels vencedors, \u00e9s tamb\u00e9 la mem\u00f2ria dels pobles. I la mem\u00f2ria \u00e9s molt selectiva i sol anar enriquint-se progressivament amb detalls que nom\u00e9s pot aportar la dist\u00e0ncia. Aix\u00f2 \u00e9s el que ens diu l\u2019aforisme fusteri\u00e0<\/a> \u00ab\u00a0Si l\u2019home adult enyora la seva inf\u00e0ncia, \u00e9s perqu\u00e8 no se\u2019n recorda, o perqu\u00e8 se\u2019n recorda malament.\u00a0\u00bb La llegenda sobre els assassins de Viriat interessa, m\u00e9s que per la seva possible veritat hist\u00f2rica, per la moralitat que cont\u00e9.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la mort de Franco<\/a>, els partits i sindicats de l\u2019anomenada \u201coposici\u00f3 democr\u00e0tica antifranquista\u201d eren necessaris per a neutralitzar, desmobilitzar i desintegrar l\u2019associacionisme i les organitzacions populars, i els franquistes els van utilitzar per a perpetuar-se en el poder. Franquistes i pseudoantifranquistes pactaren una \u201ctransici\u00f3 sense ruptura\u201d estudiant qu\u00e8 canviarien perqu\u00e8 tot pogu\u00e9s continuar com fins aleshores. Ara, una vegada acomplida llur missi\u00f3, els foten el puntell\u00f3 al cul als qui ja no s\u00f3n necessaris: Roma no paga tra\u00efdors. Els bur\u00f2crates dels sindicats dits majoritaris, que l\u2019any 1978 s\u2019avingueren a uns pactes vergonyosos<\/a> ara veuen perillar la possibilitat de negociaci\u00f3 laboral col\u00b7lectiva; i si no n\u2019hi ha, ja em direu per a qu\u00e8 serveixen aqueixos sindicats oficials. Els regionalistes quadriprovincians que tamb\u00e9 hi van participar volenterosament per por que la cosa no an\u00e9s massa lluny massa de pressa<\/a>, ara veuen com Espanya trenca aquells pactes i posa en evid\u00e8ncia els pol\u00edtics que els signaren, els quals havien fet creure a la seva parr\u00f2quia que una quota important de poder es podia exercir des de Barcelona.<\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 de l\u2019Estatut i el t\u00e0ndem format per franquistes i jacobins deixa amb el cul a l\u2019aire els pol\u00edtics regionalistes de CiU, PSC, ERC i tutti quanti<\/em>, que havien pactat amb aquells i que durant m\u00e9s de trenta anys han jugat a fer pol\u00edtica com si les institucions que regien tinguessin poder real. La farsa s\u2019ha mantingut molt de temps, per\u00f2 la pol\u00e8mica sobre l\u2019Estatut palesa que l\u2019anomenada \u201ctransici\u00f3 a la democr\u00e0cia\u201d fou un frac\u00e0s i que la nostra societat ha perdut un ter\u00e7 de segle fingint una normalitat democr\u00e0tica que no ha existit mai. I encara n\u2019hi ha que s\u2019admiren del descr\u00e8dit dels partits pol\u00edtics i dels sindicats.<\/p>\n

\"Juan<\/a>
Juan Antonio Samaranch, aleshores president de la Diputaci\u00f3, i Rodolfo Mart\u00edn Villa, aleshores governador civil, durant la celebraci\u00f3 del 18 de juliol de 1974 a Barcelona (Foto: S\u00e0piens)<\/figcaption><\/figure>\n

La classe pol\u00edtica principatina, que ara veu perillar la seva menjadora, es mobilitza per salvar el que es pugui de l\u2019Estatut, per\u00f2 els funerals de Samaranch<\/a> i el tractament \u201cinformatiu\u201d que en donaren els mitjans controlats pels partits del r\u00e8gim mostren clarament que aquella mant\u00e9 el pacte amb el franquisme que l\u2019ha tinguda en les institucions els darrers trenta anys. Samaranch \u2014 conv\u00e9 recordar-ho \u2014 fou el pol\u00edtic franquista que va modificar els estatuts del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional perqu\u00e8 cap naci\u00f3 sense estat pogu\u00e9s tenir delegaci\u00f3 pr\u00f2pia en els jocs. A la seva mort, el govern del tripartit li ret homenatge, i Puigcerc\u00f3s<\/a> es pensa que polemitzant amb el tema de la independ\u00e8ncia durant unes quantes setmanes encara podr\u00e0 tornar a entabanar els votants. Darrerament hem sentit de boca de Jordi Pujol<\/a> declaracions molt abrandades, fins fa poc inaudites. Ja passa que els pol\u00edtics, una vegada retirats, deixen anar declaracions sorprenents. Quan governaven no podien expressar opinions pr\u00f2pies, sin\u00f3 les del seu amo, i despr\u00e9s de retirar-se tenen moltes ganes d\u2019esbravar-se. Per\u00f2 llurs opinions ja no interessen ning\u00fa ara que ells ja no representen res. De fet, llurs opinions personals no han interessat mai ning\u00fa; ells nom\u00e9s eren importants com a m\u00e8diums de poders superiors.<\/p>\n

Els utopistes de l\u2019encaix no es volen adonar \u2014 i, sobretot, no volen que ens adonem \u2014 que Catalunya i Espanya s\u00f3n dos projectes antag\u00f2nics: Espanya no pot permetre el progr\u00e9s de Catalunya perqu\u00e8 aix\u00f2 implicaria la seva pr\u00f2pia ru\u00efna. \u00c9s en inter\u00e8s d\u2019Espanya i en contra de Catalunya que l\u2019AP-7, que recorre la columna vertebral del nostre pa\u00eds, \u00e9s l\u2019autopista de pagament m\u00e9s cara d\u2019Europa; \u00e9s en inter\u00e8s d\u2019Espanya i en contra de Catalunya que el projecte de conexi\u00f3 f\u00e8rria d\u2019alta velocitat entre Val\u00e8ncia i Barcelona s\u2019eternitza en esferes burocr\u00e0tiques; \u00e9s en inter\u00e8s d\u2019Espanya i en contra de Catalunya que l\u2019ample de via del sud dels Pirineus difereix del del nord: per obligar els productors catalans a exportar exclusivament a Espanya. L\u2019any 1957, Serra i Moret<\/a> ja ens advertia de l\u2019error de certs catalans, que es pensaven que podien fer negoci amb Espanya:<\/p>\n

A vegades, catalans encongits i domesticats, satisfets d\u2019ells mateixos, han tingut l\u2019acudit que el desllustre nacional era un joc de mans per a explotar un mercat de ganduls i de cotorres desplomades. No es pot demanar un contrasentit m\u00e9s evident: explotar una gent que no treballa i que, si conv\u00e9, no paga, i que quan paga ho fa amb els mateixos diners que abans us ha sostret, \u00e9s realment una idea inaudita.<\/p><\/blockquote>\n

La s\u00edndrome d\u2019Estocolm<\/a> que patim els catalans fa que sovint ens demanem com \u00e9s que els espanyols ens odien a nosaltres m\u00e9s que als bascos, si aquests es rebel\u00b7len i nosaltres, en canvi, fem tot el que volen. Ser\u00e0, per ventura, a causa de l\u2019accent que tenim parlant en llur llengua? La setmana passada Catalunya R\u00e0dio va emetre, dins el programa Converses<\/em>, una entrevista<\/a> amb l\u2019escriptor Ferran Torrent<\/a>. En l\u2019entrevista, que dura uns 53 minuts, hi ha moments en qu\u00e8 l\u2019entrevistador, Jordi Garcia-Soler<\/a>, la sap guiar de manera que l\u2019entrevistat avali les seves idees preconcebudes sobre el Pa\u00eds Valenci\u00e0 \u2014 idees preconcebudes que coincideixen, val a dir, amb els prejudicis oficiosos de la Corporaci\u00f3 Catalana de Mitjans Audiovisuals<\/a>.<\/p>\n

En transcrivim uns fragments que tenen lloc a partir del minut 35. La podeu sentir sencera ac\u00ed<\/a>.<\/p>\n

Jordi Garcia-Soler:<\/strong> Els sectors catalanistes del Pa\u00eds Valenci\u00e0 han com\u00e8s molts errors.<\/em>
\nFerran Torrent: <\/strong>Molts, molts! \u00c9s m\u00e9s, el sector catalanista, afortunadament, ha desaparegut, i queda el valencianista, que \u00e9s lo que ha de ser. I despr\u00e9s ja en parlarem. Aix\u00f2 s\u00f3n processos, o sia, lo que no se pot passar \u00e9s del feudalisme a la revoluci\u00f3 sovi\u00e8tica. Doncs aix\u00f2 \u00e9s aixina. No se pot passar del feudalisme a la\u2026, a l\u2019aix\u00f2. Ha d\u2019haver un proc\u00e9s: \u00e9s un pa\u00eds espanyol, l\u2019hem de valencianitzar, i despr\u00e9s ja en parlarem; per\u00f2 primer valencianitza, home!
\nJ. G.-S.: <\/strong>No parlem m\u00e9s de Pa\u00efsos Catalans, all\u00e0.<\/em>
\nF. T.: <\/strong>No. \u00c9s contraproduent, \u00e9s contraproduent. Li d\u00f3nes armes a la dreta amb aix\u00f2.
\nJ. G.-S.: <\/strong>[\u2026] Ernest Lluch deia que cada vegada que es parlava de Pa\u00efsos Catalans a Val\u00e8ncia sorgien\u2026 deu\u2026<\/em>
\nF. T.: <\/strong>Molt b\u00e9! Estic absolutament d\u2019acord.
\nJ. G.-S.: <\/strong>\u2026 espanyolistes m\u00e9s al Pa\u00eds Valenci\u00e0, i que, quan qui ho deia era un radical, en sortien cent.<\/em>
\nF. T.: <\/strong>\u00c9s veritat. I \u00e9s una batalla en qu\u00e8 nosaltres hem patit molt\u00edssim, perqu\u00e8 hem perdut vint, vint-i-cinc anys.
\nJ. G.-S.: <\/strong>Els colonialismes no agraden mai.<\/em><\/p><\/blockquote>\n

La reivindicaci\u00f3 pol\u00edtica m\u00e9s antiga que conec del regionalisme quadriprovinci\u00e0 data de mitjan decenni dels vint del segle passat. La va fer des de la pres\u00f3 un \u201cnacionalista\u201d que disfressa el seu regionalisme d\u2019antiimperialisme, contra l\u2019imperialisme catal\u00e0 de Prat de la Riba<\/a>. Emili Granier Barrera<\/a>, jove militant de La Bandera Negra<\/a>, organitzaci\u00f3 armada vinculada a Estat Catal\u00e0<\/a>, havia estat detingut acusat de participar en el complot de Garraf<\/a> contra Alfons XIII. En l\u2019article \u201cL\u2019imperialisme catal\u00e0\u201d, publicat l\u2019octubre de 1926 dins la revista Ressorgiment<\/em><\/a>, de Buenos Aires, es demanava a prop\u00f2sit dels valencians: \u00ab Ja sabem si els nostres germans volen la llibertat?\u00a0\u00bb, i ell mateix es responia: \u00ab\u00a0La plenitud nacional d\u2019un poble rau en el seu sentit d\u2019independ\u00e8ncia i en el respecte al lliure albir dels pobles aliens, i fins i tot dels pobles germans.\u00a0\u00bb Els catalans del nord de l\u2019Albera o del sud de la S\u00e9nia, per a Granier Barrera, no s\u00f3n pas catalans, no passen de \u00ab\u00a0pobles germans\u00a0\u00bb, per\u00f2 al capdavall \u00ab\u00a0pobles aliens\u00a0\u00bb. I aix\u00f2 ho pensava, no sols al final de la seva vida, que militava en el PSC, sin\u00f3 ja quan era un jovencell exaltat dispost a matar el rei d\u2019Espanya.<\/p>\n

\"\"<\/a>D\u2019Espanya estant, en canvi, la integritat nacional, tant la de Catalunya com la del Pa\u00eds Basc, s\u2019aprecia amb total nitidesa; per aix\u00f2 els espanyols descarreguen tot llur armament contra Navarra i contra el Pa\u00eds Valenci\u00e0. L\u2019esquerra abertzale<\/em>, que \u00e9s conscient d\u2019aix\u00f2, reconeix la import\u00e0ncia de Pamplona i de Navarra en el proc\u00e9s d\u2019alliberament nacional i hi centra la defensa de la naci\u00f3 basca. En el nostre cas, Josep Guia<\/a> tamb\u00e9 ha advertit m\u00e9s d\u2019una vegada que \u00ab\u00a0Catalunya t\u00e9 forma de paella, i Val\u00e8ncia n\u2019\u00e9s el m\u00e0nec, i qui t\u00e9 el m\u00e0nec t\u00e9 la paella.\u00a0\u00bb Navarra i el Pa\u00eds Valenci\u00e0 han tingut una hist\u00f2ria recent paral\u00b7lela. En les primeres eleccions despr\u00e9s de la mort de Franco hi ha una majoria d\u2019esquerres, per\u00f2 la gestiona un partit espanyolista, el PsoE, que fa el llit a la dreta; i una vegada aquesta ha tornat al govern investida de justificaci\u00f3 democr\u00e0tica \u2014 al govern<\/em>, perqu\u00e8 el poder no l\u2019ha arribat a perdre mai \u2014, els progres<\/em> s\u2019han retirat a un discret segon pla. El conflicte colonial ja el gestiona prou b\u00e9 la dreta, per als interessos de \u201cl\u2019esquerra\u201d espanyola. Tant a Pamplona com a Val\u00e8ncia es f\u00e9u necessari jugar la carta d\u2019un particularisme de signe espanyolista, Uni\u00f3n del Pueblo Navarro i Uni\u00f3 Valenciana, respectivament; aix\u00f2 s\u00ed, amb solucions diferents per a no dividir el vot antibasc o anticatal\u00e0: en el primer cas la dreta local ha absorbit el PP, mentre que en el segon \u00e9s el PP el qui ha absorbit el partit blaver. Una altra difer\u00e8ncia entre Navarra i el Pa\u00eds Valenci\u00e0 \u00e9s que aquella ofereix un magn\u00edfic campus universitari a les larves de l\u2019oligarquia espanyola, mentre que aquest els proporciona espl\u00e8ndids espais d\u2019oci. Per\u00f2 la difer\u00e8ncia m\u00e9s important entre Navarra i el Pa\u00eds Valenci\u00e0 \u00e9s que els bascs de les Provincias Vascongadas senten Navarra com a part integrant de llur naci\u00f3, mentre que els catalans de les quatre prov\u00edncies consideren el Pa\u00eds Valenci\u00e0 un pes mort, en el millor dels casos; al m\u00e9s sovint, una regi\u00f3 espanyola. Els quadriprovincians, que de tan solidaris com s\u00f3n, s\u2019ofereixen a \u201cregenerar Espanya\u201d neguen el pa i la sal als vers catalans del sud de la S\u00e9nia. El que val per als espanyols (\u201cajudem-los a regenerar-se, pobrets, que ells tots sols no se\u2019n sortiran\u201d) no val per als sud-catalans (\u201cja s\u2019ho faran si volen\u201d). Abandonem els valencians a la deriva, no fos cas que entre tots bast\u00edssim aquell projecte col\u00b7lectiu que ens faria tant de vertigen. El \u201ccatalanisme\u201d no ha evolucionat en els darrers cent anys, durant els quals tantes nacions han accedit a la independ\u00e8ncia; Catalunya no s\u2019ha sabut escapar del remol\u00ed en qu\u00e8 s\u2019ofega, repetint una vegada i una altra els mateixos errors.<\/p>\n

\"Manifestaci\u00f3<\/a>
Manifestaci\u00f3 a Barcelona, 24 d\u2019abril 1932<\/figcaption><\/figure>\n

Sense una visi\u00f3 nacional dif\u00edcilment es podr\u00e0 assolir cap projecte de redre\u00e7ament nacional. Aix\u00f2 no ha passat enlloc en cap cas d\u2019emancipaci\u00f3 nacional. L\u2019historiador Nicolau d\u2019Olwer<\/a> veia en la falta d\u2019unitat pol\u00edtica en el moment d\u2019esplendor de la naci\u00f3 catalana l\u2019origen de les desgr\u00e0cies presents:<\/p>\n

Catalunya, poble mediterrani, troba a la Mediterr\u00e0nia la font de la seva puixan\u00e7a; \u00e9s gran mentre la seva pol\u00edtica va d\u2019acord amb el seu inter\u00e8s comercial; m\u00e9s n\u2019hauria estat i potser n\u2019hauria tret reserves per [a] travessar els segles d\u2019aplanament si la unitat del poble catal\u00e0 \u2014 de tots els qui parlaven \u201clo bell catalanesc\u201d, com diu En Muntaner \u2014, llavors tan \u00edntimament sentida, hagu\u00e9s encarnat en una s\u00f2lida estructura.<\/p><\/blockquote>\n

Per\u00f2, segons els regionalistes, \u00e9s el \u201cpancatalanisme\u201d el culpable del frac\u00e0s pol\u00edtic del valencianisme. La colonitzaci\u00f3, l\u2019espanyolisme, la catalanof\u00f2bia, els ocupants, els botiflers, els castellanoparlants disfressats de \u201cvalencianistes\u201d\u2026, tots aqueixos handicaps els pareixen naturals i innocus. A parer d\u2019ells, tot \u00e9s culpa del \u201cpancatalanisme\u201d, que estimula la demag\u00f2gia. La lluita genera repressi\u00f3, i els regionalistes, segrestats per la s\u00edndrome d\u2019Estocolm, en comptes de solidaritzar-se amb l\u2019oprimit, se solidaritzen amb l\u2019opressor. I quant a la demag\u00f2gia, \u00e9s una arma que en els darrers quaranta anys ha donat molt bon resultat a l\u2019espanyolisme a Val\u00e8ncia; \u00e9s l\u00f2gic que se\u2019n continu\u00ef servint. Si b\u00e9 la demag\u00f2gia \u00e9s, segons Bertrand Russell<\/a>, l\u2019art de fer populars les causes antipopulars, no podem oblidar el profund pensament d\u2019un altre fil\u00f2sof, el fil\u00f2sof nord-americ\u00e0 m\u00e9s important del segle XX, que afirma que per a mentir fan falta dos, un que menteixi i un que escolti<\/a>. Ning\u00fa no \u00e9s del tot innocent de la seva credulitat. Que les mentides evidents de l\u2019oligarquia siguin cregudes per una part dels valencians diu \u2014 \u00e8ticament \u2014 molt poc a favor d\u2019aqueixos \u201cvalencians\u201d.<\/p>\n

El catal\u00e0 \u00e9s un poble covard, que enc\u00e9n la metxa i quan veu que la flama corre s\u2019apressa a tirar-li aigua. Ells [els espanyols] ho saben i per aix\u00f2 se\u2019n foten de nosaltres sempre que els ve de gust. [\u2026] En qu\u00e8 est\u00e0 quedant l\u2019\u00e8xit de la manifestaci\u00f3 del 10J? En una metxa encesa pel poble catal\u00e0 i apagada pels seus pol\u00edtics.<\/p><\/blockquote>\n

Toni Cucarella t\u00e9 molt bon ull per a l\u2019an\u00e0lisi pol\u00edtica. Aix\u00f2<\/a> ho deia el 19 d\u2019agost de 2010, per\u00f2 fa vora tres anys ja deia a\u00e7\u00f2<\/a>:<\/p>\n

Puc entendre \u2014 i hi done suport \u2014 la proposta que qui primer puga que se\u2019n vaja d\u2019Espanya. Puc entendre, per tant, \u2014 i hi done suport \u2014 una estrat\u00e8gia que propicie com a pas m\u00e9s factible assolir primerament la independ\u00e8ncia del [Principat de] Catalunya. Per\u00f2 no puc entendre que l\u2019aspiraci\u00f3 d\u2019aquesta fita haja de comportar la ren\u00fancia expressa als Pa\u00efsos Catalans.
\n\u00c9s evident que cal una estrat\u00e8gia pr\u00f2pia per a cada territori, \u201cregionalitzada\u201d, perqu\u00e8 les realitats pol\u00edtiques s\u00f3n diferents. Per\u00f2 cal que aquesta estrat\u00e8gia singular s\u2019emmarque en una de comuna d\u2019abast complet. Proposar una estrat\u00e8gia \u201cfragmentadora\u201d em sembla que \u00e9s jugar al vent dels espanyols. [\u2026] I vull que s\u2019entenga [\u2026] l\u2019argument: que tinguem clar que ara com ara solament [el Principat de] Catalunya est\u00e0 en condicions d\u2019iniciar un proc\u00e9s cap a la independ\u00e8ncia a curt termini, no ha de suposar menysprear, ocultar, rebutjar un projecte, amb tempos i ritmes diferents, per al conjunt dels Pa\u00efsos Catalans. No s\u2019ha de menysprear, ocultar, rebutjar ni en l\u2019estrat\u00e8gia ni en el discurs.
\n[\u2026]
\nDiuen [els regionalistes quadriprovincians] que no han d\u2019imposar res. I no es tracta d\u2019imposar res, que prou imposici\u00f3 tenim amb Espanya. Es tracta de tenir un projecte nacional pensat al complet i sense complexos: Catalunya [=les quatre prov\u00edncies] no \u00e9s la naci\u00f3, la naci\u00f3 s\u00f3n els Pa\u00efsos Catalans. Usar l\u2019argument de \u201cla imposici\u00f3\u201d per a eludir els Pa\u00efsos Catalans suposa assumir l\u2019estrat\u00e8gia \u2014 per no dir els arguments \u2014 de l\u2019agressi\u00f3 espanyola.<\/p><\/blockquote>\n

Contra la luciditat de Toni Cucarella es dre\u00e7a la totxesa de regionalistes com Ferran Torrent, que posen la seva esperan\u00e7a en el fet que un dia el m\u00edtic sector \u201cnacionalista\u201d que alguns volen creure que hi ha dins el PsoE se n\u2019escindir\u00e0 per unir-se als neoblavers del Bloc i algun dels residus supervivents d\u2019Esquerra Unida. Llavors, reconciliats tots els progres<\/em> valencians, entraran agafadets de la m\u00e0 per la porta gran a les Corts valencianes. El que no sabem exactament \u00e9s per a fer qu\u00e8.<\/p>\n

Francesc Camb\u00f3<\/a>, aquell gran campi\u00f3 de l\u2019encaix en el seu moment, recorda en les seves mem\u00f2ries una pulla que li llan\u00e7\u00e0 Alcal\u00e1-Zamora<\/a> l\u2019any 1918 en el curs d\u2019una sessi\u00f3 parlament\u00e0ria en qu\u00e8 es debatia l\u2019etern problema catal\u00e1n<\/em>. \u00ab\u00a0Cal que trieu entre \u00e9sser el Bol\u00edvar<\/a> de Catalunya o el Bismarck<\/a> d\u2019Espanya, per\u00f2 \u00e9s impossible que vulgueu \u00e9sser totes dues coses al mateix temps.\u00a0\u00bb Els catalans que irriten m\u00e9s els espanyols no som pas els independentistes, s\u00f3n els negros amigos<\/em>, que sempre tenen a la boca la d\u00e8ria quixotesca d\u2019adobar Espanya. Els espanyols no consideren que Espanya es pugui millorar, els agrada tal com se l\u2019han fabricada i no volen que ning\u00fa els la canvi\u00ef.<\/p>\n

\"\u00ab\u00a0Esto<\/a>
\u00ab Esto es Espa\u00f1a, y al que no le guste que se vaya. \u00bb (Foto: Osona.com)<\/figcaption><\/figure>\n

La llegenda de la bufanda que mostren els hooligans<\/em> de la foto diu: \u00ab\u00a0Esto es Espa\u00f1a, y al que no le guste que se vaya\u00a0\u00bb; en realitat, vol dir: \u00ab\u00a0Espa\u00f1a es as\u00ed, y al que no le guste que se vaya.\u00a0\u00bb Senyors aut(onom)istes, a veure si ho enteneu d\u2019una vegada: als espanyols els encanta Espanya tal com est\u00e0; si volem una societat millor haurem de fer via pel nostre compte.<\/p>\n

I mentre els catalans estem capficats cercant la manera de regenerar Espanya, els progres<\/em> espanyols c\u00ednicament fingeixen estupor davant el fet que la Falange sigui legal o s\u2019escandalitzen hip\u00f2critament perqu\u00e8 el pseudosindicat feixista Manos Limpias hagi pogut presentar una querella contra aquell palad\u00ed de la just\u00edcia i de la democr\u00e0cia que \u00e9s Baltasar Garz\u00f3n<\/a>. Curiosament, el mateix partit feixista que els poders de l\u2019estat no hesitaren a utilitzar com a tropa de xoc a Arenys de Munt el dia que hi tenia lloc la primera consulta per la independ\u00e8ncia<\/a> i, curiosament tamb\u00e9, el mateix pseudosindicat feixista que va presentar el recurs que permet\u00e9 condemnar Juan Mari Atutxa, Kontxi Bilbao i Gorka Kn\u00f6rr<\/a>, antics membres de la mesa del Parlament Basc. Dic curiosament perqu\u00e8 no recordo que aleshores la progressia espanyola trob\u00e9s que hi hagu\u00e9s cap ra\u00f3 per a manifestacions de solidaritat amb les v\u00edctimes d\u2019aquella conxorxa ultra amb c\u00f2mplices dins l\u2019alta judicatura. Per acabar-ho d\u2019adobar, el 1r de maig, Jos\u00e9 Bono<\/a>, fill d\u2019alcalde falangista, inaugurava el pavell\u00f3 espanyol a l\u2019exposici\u00f3 a Xangai<\/a> amb una frase molt oportuna: \u00ab\u00a0puestos de cara al sol<\/a> \u00bb.<\/p>\n

[kml_flashembed movie=\"http:\/\/www.youtube.com\/v\/OQRSf5f95_Y\" width=\"425\" height=\"350\" wmode=\"transparent\" \/]<\/code><\/p>\n

Els espanyols pretenen donar lli\u00e7ons de democr\u00e0cia al m\u00f3n cofois com estan de llur model de transici\u00f3 pac\u00edfica a la democr\u00e0cia; un model en qu\u00e8 als assassins de masses hom no solament no els ha demanat comptes, sin\u00f3 que fins els ha dedicat carrers; un model en qu\u00e8 el cap d\u2019estat designat com a successor pel dictador est\u00e0 blindat per una constituci\u00f3 que el col\u00b7loca per sobre de la llei i per un codi penal que el posa fora de l\u2019abast de tota cr\u00edtica; un model en qu\u00e8 l\u2019ex\u00e8rcit que t\u00e9 el r\u00e8cord de connacionals civils morts en temps de pau \u00e9s el garant constitucional de la unitat de l\u2019estat. N\u2019estan tan pagats, de llur model de transici\u00f3 a la democr\u00e0cia, que organitzen reunions de Tupperware<\/a> amb la pretensi\u00f3 d\u2019exportar-lo a altres r\u00e8gims igual d\u2019impresentables. I encara es vanten del fet que en la hist\u00f2ria d\u2019Espanya no hi ha hagut mai un per\u00edode de \u201cdemocr\u00e0cia\u201d tan llarg com l\u2019actual: aix\u00f2 ens hauria de fer pensar en la qualitat d\u2019aqueixa \u201cdemocr\u00e0cia\u201d. Als altres pa\u00efsos del nostre entorn, la democr\u00e0cia no \u00e9s gaire menys formal i superficial, per\u00f2 hi t\u00e9 m\u00e9s tradici\u00f3 el sentit del rid\u00edcul.<\/p>\n

Els membres del Tribunal Constitucional espanyol, tant els \u201cconservadors\u201d com els \u201cprogressistes\u201d \u2014 eufemismes amb qu\u00e8 els propagandistes del r\u00e8gim es refereixen als franquistes del PP i als jacobins del PsoE, respectivament \u2014, han tingut molts problemes per a acordar una sent\u00e8ncia contra l\u2019Estatut d\u2019autonomia de les quatre prov\u00edncies, per\u00f2 tots estan d\u2019acord, tanmateix, en el fet que l\u2019autonomia de Catalunya prov\u00e9 de la Constituci\u00f3 espanyola de 1978. Ignorant la legalitat anterior al 18 de juliol 1936, els jutges revaliden el r\u00e8gim genocida de Franco.<\/p>\n

En la sent\u00e8ncia<\/a> d\u2019aqueix tribunal contra l\u2019Estatut, els jutges insisteixen que el terme naci\u00f3<\/em> en el pre\u00e0mbul no t\u00e9 valor jur\u00eddic i reiteren fins a vuit vegades la \u201cunitat indivisible d\u2019Espanya\u201d. Per\u00f2 una altra sent\u00e8ncia m\u00e9s recent, la sent\u00e8ncia sobre la independ\u00e8ncia de Kosov\u00eb<\/a>, d\u2019un tribunal de rang superior, el Tribunal Internacional de Just\u00edcia, invalida totes llurs argumentacions. Si el terme naci\u00f3<\/em> no t\u00e9 valor jur\u00eddic, segons el Constitucional espanyol, tampoc no en tenen ni la integritat territorial, ni la inviolabilitat de les fronteres, ni la indissoluble unitat, segons el Tribunal Internacional. En els par\u00e0grafs 79-84 de la sent\u00e8ncia s\u2019exposen els principis d\u2019aplicaci\u00f3 general, \u00e7o \u00e9s aquells que no concerneixen solament Kosov\u00eb.<\/p>\n

\"\"<\/a>Segons el par\u00e0graf 80 d\u2019aquesta sent\u00e8ncia, el principi de salvaguarda de la integritat territorial d\u2019un estat es restringeix exclusivament a les relacions entre estats, per\u00f2 no es pot pas invocar per a impedir un proc\u00e9s d\u2019independ\u00e8ncia. El par\u00e0graf 81 especifica que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides no ha considerat mai il\u00b7legal una declaraci\u00f3 d\u2019independ\u00e8ncia pel mer fet d\u2019\u00e9sser unilateral. I, finalment, en el par\u00e0graf 84, el Tribunal considera que la legislaci\u00f3 internacional no cont\u00e9 cap prohibici\u00f3 contra les declaracions d\u2019independ\u00e8ncia \u2014 les declaracions<\/strong><\/em> d\u2019independ\u00e8ncia<\/em> en general, no solament la declaraci\u00f3<\/em> d\u2019independ\u00e8ncia de Kosov\u00eb.<\/p>\n

I acceptem que Catalunya no \u00e9s Kosov\u00eb, malgrat tot el que Espanya i S\u00e8rbia tenen en com\u00fa: Kosov\u00eb \u00e9s un pa\u00eds pobre, i Catalunya \u2014 els Pa\u00efsos Catalans \u2014 \u00e9s la locomotriu de l\u2019Europa mediterr\u00e0nia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Diu la llegenda que Marc Pompil\u00b7li Lenes, c\u00f2nsol rom\u00e0, va prometre a \u00c0udax, Ditalc i Minur, emissaris de Viriat, que els recompensaria si mataven aquest, i els infeli\u00e7os, en tornar al campament de Viriat i sorprendre\u2019l dormint, el van matar. Quan tornaren al campament rom\u00e0 per reclamar la recompensa, van trobar el c\u00f2nsol Quint Servili […]<\/p>\n","protected":false},"author":571,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[7153,2490,7154,7155],"class_list":["post-187","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-catalunya","tag-democracia","tag-espanya","tag-sindrome-destocolm"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/187","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/users\/571"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=187"}],"version-history":[{"count":36,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/187\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":212,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/187\/revisions\/212"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=187"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=187"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=187"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}