{"id":373,"date":"2013-12-12T10:14:33","date_gmt":"2013-12-12T09:14:33","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/?p=373"},"modified":"2013-12-14T02:45:26","modified_gmt":"2013-12-14T01:45:26","slug":"el-cami-de-la-revolta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/2013\/12\/12\/el-cami-de-la-revolta\/","title":{"rendered":"El cam\u00ed de la revolta"},"content":{"rendered":"

El dijous 5 de desembre M\u00f2nica Terribas va entrevistar Rodolfo Mart\u00edn Villa en el programa El mat\u00ed de Catalunya R\u00e0dio<\/em><\/a>. Rodolfo Mart\u00edn Villa<\/a> va pujar al cotxe oficial l\u2019any 1962 com a cap nacional del Sindicato Espa\u00f1ol Universitario; de llavors en\u00e7\u00e0 ha exercit diversos c\u00e0rrecs, entre d\u2019altres, com a ocupant a casa nostra, primer, de delegat provincial de sindicats a Barcelona (1965) i de governador civil i cap provincial del Movimiento a Barcelona (1974); ha estat procurador a Corts o diputat al Parlament d\u2019Espanya m\u00faltiples vegades (1964\u20131977, 1979\u20131983, 1989\u20131997); i ministre en diversos governs de la monarquia \u2014 de Relacions Sindicals (1975\u20131976), de Governaci\u00f3 (1976\u20131979), d\u2019Administraci\u00f3 Territorial (1980\u20131981), vice-president primer (1981\u20131982). Tamb\u00e9 ha estat, entre 1997 i 2002, president de diverses empreses, entre les quals destaca Endesa. L\u2019any 2003 fou nomenat comissionat del govern per a la cat\u00e0strofe del Prestige<\/em>. Des de 2006 \u00e9s president d\u2019honor d\u2019Endesa, i des del mateix any fins avui \u00e9s president de Sogecable. Personatge clau de l\u2019anomenada Transici\u00f3, reflecteix i representa tan b\u00e9 com la corona la continu\u00eftat entre la dictadura i la monarquia, entre el franquisme i la suposada democr\u00e0cia.<\/p>\n

\"Rodolfo<\/a>
Rodolfo Mart\u00edn Villa, aleshores governador civil, i Juan Antonio Samaranch, aleshores president de la Diputaci\u00f3, durant la celebraci\u00f3 del 18 de juliol de 1974 a Barcelona (Foto: S\u00e0piens)<\/figcaption><\/figure>
\n
\nTerribas va demanar a Mart\u00edn Villa la seva opini\u00f3 sobre la reivindicaci\u00f3 del fet nacional catal\u00e0, i ell va fer una gradaci\u00f3 d\u2019actituds que recorda les tend\u00e8ncies que es donaven en els anys seixanta entre els afroamericans dels Estats Units de Nord-am\u00e8rica. Mart\u00edn Villa diu que aprova el catalanisme, que es podria transigir amb el nacionalisme i que cal \u00e9sser intransigent amb l\u2019independentisme.<\/p>\n

L\u2019escriptor francotunisi\u00e0 Albert Memmi<\/a> en el primer cap\u00edtol (\u201cLes chemins de la r\u00e9volte\u201d) de L\u2019homme domin\u00e9: Le noir, le colonis\u00e9, le prol\u00e9taire, le juif, la femme, le domestique<\/em> (Par\u00eds: Gallimard, 1968) comenta un programa d\u2019una televisi\u00f3 de Boston en qu\u00e8 hom demanava a tres dirigents afroamericans d\u2019explicar-se sobre el sentit de la revolta negra i proposar-hi les seves solucions: James Baldwin<\/a>, Malcolm X<\/a> i Martin Luther King<\/a>. Memmi destaca el fet que la televisi\u00f3 americana mostra prefer\u00e8ncia per King; per aix\u00f2 el deixa per al final, com a conclusi\u00f3 de les diverses tend\u00e8ncies; i ell q\u00fcestiona, entre altres coses, l\u2019ordre en qu\u00e8 aquella televisi\u00f3 presentava les tres intervencions. L\u2019ordre l\u00f2gic i cronol\u00f2gic de la revolta, segons Memmi, seria un altre: \u00ab La hist\u00f2ria ja ens ho ha ensenyat llargament i durament; hi ha un ritme de la revolta, i \u00e9s aquest<\/em>: King, o Baldwin, per\u00f2 sens dubte despr\u00e9s, Malcolm X. \u00bb Aquesta gradaci\u00f3 \u00e9s la mateixa que planteja Mart\u00edn Villa per a la revolta dels negres de l\u2019estat espanyol, que som els catalans: catalanisme inocu, nacionalisme aigualit i independentisme conseq\u00fcent.<\/p>\n

Memmi diu:<\/p>\n

D\u2019aqueixos tres homes, nom\u00e9s n\u2019he tractat un, Baldwin, per\u00f2 no necessito esfor\u00e7ar-me per imaginar-me\u2019ls: la colonitzaci\u00f3 m\u2019ha fet con\u00e8ixer cadascun d\u2019aqueixos tipus d\u2019oprimits a desenes d\u2019exemplars. King \u00e9s el moderat, que sap donar confian\u00e7a als seus adversaris, fer esperar les seves tropes, i trobar-se aliats; en resum, home pol\u00edtic ja ara, i potser futur ministre, aquell a qui hom confiar\u00e0 el primer lloc dirigent, i que no hi restar\u00e0 probablement, car el seu ministeri ser\u00e0 de transici\u00f3.<\/p>\n

Baldwin \u00e9s l\u2019inte\u0140lectual, emotiu i sincer, \u00e9s a dir afligit, inte\u0140ligent i apassionat, que ho compr\u00e8n tot i perdona molt, que t\u00e9 amics en el camp contrari, que no podr\u00e0 abandonar les seves amistats, els seus amors, per\u00f2 que sap que les seves amistats, els seus amors s\u00f3n ja condemnats i impossibles. Car ha compr\u00e8s tamb\u00e9 que els moderats estan equivocats, que la moderaci\u00f3 i la comprensi\u00f3 han estat superades, negades per la viol\u00e8ncia que creix i s\u2019organitza espantosament en tots dos camps.<\/p>\n

B\u00e9, la viol\u00e8ncia \u00e9s Malcolm X; amb ell s\u2019ha acabat tot: Malcolm ja no compr\u00e8n ni vol comprendre ning\u00fa. No t\u00e9 amics a l\u2019altra banda i potser no n\u2019hi ha tinguts mai; en tot cas, rebutjaria de tenir-ne, ja que per a ell el combat ha comen\u00e7at, cosa que preval per sobre de tot, i no es pacta amb l\u2019enemic. L\u2019home de la viol\u00e8ncia acusa, condemna, exclou encara m\u00e9s entre els seus, car un negre que no lluita amb totes les seves forces \u00e9s pitjor que un adversari, \u00e9s un tra\u00efdor; \u00e9s a dir un \u00e9sser nociu i vil, m\u00e9s perill\u00f3s que l\u2019enemic exterior, puix que \u00e9s sorneguer i engany\u00f3s.<\/p><\/blockquote>\n

\"Malcolm<\/a><\/p>\n

Per\u00f2 no es tracta de tend\u00e8ncies divergents sin\u00f3 d\u2019etapes que es van succeint:<\/p>\n

I tanmateix, King, Baldwin, Malcom X no s\u00f3n tres solucions hist\u00f2riques possibles al problema negre, entre les quals els americans podrien triar. No hi ha diverses menes d\u2019oprimits; l\u2019una, conciliadora, i de bona companyia; l\u2019altra, esteta, disposta al di\u00e0leg malgrat tot, i que espera encara \u00e0vidament conv\u00e8ncer; la tercera, desesperada, que no creu m\u00e9s que en el combat. Nom\u00e9s n\u2019hi ha una de sola, que canvia, que es transforma lentament de l\u2019estranyesa dolorosa i encara plena d\u2019esperan\u00e7a, a l\u2019odi i a la viol\u00e8ncia, al desig d\u2019occisi\u00f3 i de destrucci\u00f3. King, Baldwin i Malcolm X jalonen el mateix i implacable itinerari de la revolta, del qual \u00e9s rar que el ressort, una vegada engegat, no s\u2019aturi fins al final.<\/p>\n

[\u2026]<\/p>\n

\u00c9s exacte que la paren\u00e7a del revoltat \u00e9s m\u00e9s esfere\u00efdora que la de l\u2019oprimit que encara fa bona lliga aparent amb el seu opressor. El negre que empr\u00e8n la revolta \u00e9s certament menys simp\u00e0tic que l\u2019anomenat bon negre, enllustrador de sabates o criat de palau, encara que estigui decidit a manifestar-se sota el guiatge de King.
\nSolament cal comprendre, en fi, que es tracta del mateix personatge<\/em>. De la mateixa din\u00e0mica de la revolta en diferents moments del seu itinerari.<\/p>\n

[\u2026]<\/p>\n

El relleu entre les dues actituds no \u00e9s solament lineal, consecutiu, \u00e9s d\u2019una rigorosa l\u00f2gica interna: aqueix doble moviment de rebuig de l\u2019opressor i d\u2019afirmaci\u00f3 de si, que inaugura des d\u2019ara la revolta, \u00e9s el revers exacte de l\u2019actitud habitual de l\u2019oprimit, que \u00e9s rebuig de si i valoraci\u00f3 de l\u2019opressor.<\/p>\n

[\u2026]<\/p>\n

Malgrat les seves exageracions i els seus falsos c\u00e0lculs demag\u00f2gics, Malcolm X \u00e9s un revoltat aut\u00e8ntic, l\u2019expressi\u00f3 adequada de la revolta negra americana, de la qual t\u00e9 la justa intu\u00efci\u00f3 i de la qual tradueix les aspiracions, m\u00e9s o menys confuses encara, per\u00f2 que s\u2019aniran precisant probablement en el sentit que ell indica.<\/p><\/blockquote>\n

Memmi recapitula l\u2019antagonisme de les posicions de King i de Malcolm X: \u00ab En definitiva, mentre que tota la filosofia de King es resumeix en la integraci\u00f3, la de Malcolm prepara ja la independ\u00e8ncia. \u00bb I conclou amb \u00e8mfasi: \u00ab la revolta \u00e9s d\u2019antuvi la constataci\u00f3 d\u2019una situaci\u00f3 impossible.<\/em> \u00bb Els catalans, doncs, farem b\u00e9 de no deixar-nos seduir pel que Mart\u00edn Villa ens pugui aconsellar.<\/p>\n

Nota. \u2014 Albert Memmi va escriure L\u2019homme domin\u00e9<\/em> abans que Malcolm X i Martin Luther King fossin assassinats. James Baldwin va seguir la seva evoluci\u00f3 ideol\u00f2gica en el sentit que Memmi havia previst.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El dijous 5 de desembre M\u00f2nica Terribas va entrevistar Rodolfo Mart\u00edn Villa en el programa El mat\u00ed de Catalunya R\u00e0dio. Rodolfo Mart\u00edn Villa va pujar al cotxe oficial l\u2019any 1962 com a cap nacional del Sindicato Espa\u00f1ol Universitario; de llavors en\u00e7\u00e0 ha exercit diversos c\u00e0rrecs, entre d\u2019altres, com a ocupant a casa nostra, primer, de […]<\/p>\n","protected":false},"author":571,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1137],"tags":[10760,391274,7153,2490,7154,568,7155,193055],"class_list":["post-373","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llibertat-i-poder","tag-autoestima","tag-casta-parasita","tag-catalunya","tag-democracia","tag-espanya","tag-politica","tag-sindrome-destocolm","tag-transicio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/373","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/users\/571"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=373"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/373\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":397,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/373\/revisions\/397"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=373"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=373"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jepibo\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=373"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}