{"id":198,"date":"2012-02-07T11:23:08","date_gmt":"2012-02-07T10:23:08","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/jjrr2011\/?p=198"},"modified":"2012-02-29T17:27:25","modified_gmt":"2012-02-29T16:27:25","slug":"tema-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/jjrr2011\/2012\/02\/07\/tema-2\/","title":{"rendered":"TEMA 2. Vectors lliscants"},"content":{"rendered":"

Les magnituds vectorials<\/strong> tenen un paper molt important en la f\u00edsica i, per extensi\u00f3, en la t\u00e8cnica. D’entre totes les magnituds vectorials de la f\u00edsica, se’n poden destacar dues: la for\u00e7a<\/strong> i el moment d’una for\u00e7a<\/strong>, dos ens que tenen un paper b\u00e0sic en la labor de l’enginyer i en la de l’arquitecte. Per aix\u00f2, \u00e9s absolutament imprescindible<\/strong> per a un t\u00e8cnic con\u00e8ixer i dominar l’\u00e0lgebra de les magnituds vectorials<\/strong>.<\/p>\n

D’entre tots els tipus de vectors, hem de destacar els vectors lliscants, \u00e9s a dir, les magnituds f\u00edsiques de car\u00e0cter vectorial, l’efecte de les quals no varia si el punt d’aplicaci\u00f3 es mou al llarg de la seua l\u00ednia d’acci\u00f3 o recta suport. En particular, una for\u00e7a<\/strong> es defineix no solament per les seues components<\/strong>, sin\u00f3 que, a m\u00e9s, s’ha de saber les coordenades d’un punt d’aplicaci\u00f3 de la seua l\u00ednia d’acci\u00f3<\/strong>.<\/p>\n

En aquest tema s’estudia els conceptes de vector lliscant i del moment d’un vector lliscant. Aquesta \u00e9s la base per entendre el proc\u00e9s de reducci\u00f3 d’un sistema de vectors lliscants<\/strong> i la seua classificaci\u00f3<\/strong>. Per tant, entendre el concepte de tor\u00e7or<\/strong> i els invariants<\/strong> s\u00f3n fonamentals per a la resoluci\u00f3 d’exercicis aplicats a elements estructurals.<\/p>\n

Un altre apartat de gran import\u00e0ncia \u00e9s l’obtenci\u00f3 de l’eix central d’un sistema de vectors lliscants. S’analitzen exercicis amb cables, estructures de formig\u00f3, etc., explicant clarament el procediment general de la resoluci\u00f3 d’aquests. El cap\u00edtol finalitza amb el teorema de Varignon generalitzat que \u00e9s de molta utilitat pr\u00e0ctica.<\/p>\n

Un document amb un resum del bloc tem\u00e0tic de vectors lliscants es pot descarregar des de l’adre\u00e7a electr\u00f2nica del Repositori Institucional de la Universitat d’Alacant: http:\/\/rua.ua.es\/dspace\/handle\/10045\/19106<\/a>. Podeu consultar la presentaci\u00f3 corresponent a la sessi\u00f3 de teoria de vectors lliscants en l’adre\u00e7a electr\u00f2nica http:\/\/hdl.handle.net\/10045\/20609<\/a>.<\/p>\n

Els v\u00eddeos expliquen la gran import\u00e0ncia de les magnituds vectorials i les seues operacions.<\/p>\n

[kml_flashembed movie=\"http:\/\/www.youtube.com\/v\/t35HjAI6psY\" width=\"396\" height=\"297\" wmode=\"transparent\" \/]<\/code><\/p>\n

[kml_flashembed movie=\"http:\/\/www.youtube.com\/v\/jFe7Ghg03jY\" width=\"396\" height=\"297\" wmode=\"transparent\" \/]<\/code><\/p>\n

Bibliografia<\/strong><\/p>\n

Rodes Roca, J. J., Dur\u00e1 Dom\u00e9nech, A. i Vera Guarinos, J., Fonaments f\u00edsics de les construccions arquitect\u00f2niques<\/em> (Publicacions de la Universitat d’Alacant, Alacant, 2011). Cap\u00edtol 3.<\/p>\n

Rodes Roca, J. J., Exercicis i problemes dels fonaments f\u00edsics d’arquitectura. I. Vectors lliscants i geometria de masses<\/em> (ECU, Alacant, 2009)<\/p>\n

Tipler, P. A. i Mosca, G., F\u00edsica per a la ci\u00e8ncia i la tecnologia, Volum 1 (Revert\u00e9, Barcelona, 2010). Cap\u00edtols 1 i 12,\u00a0 ap\u00e8ndixs A i B, Guia de matem\u00e0tiques.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les magnituds vectorials tenen un paper molt important en la f\u00edsica i, per extensi\u00f3, en la t\u00e8cnica. D’entre totes les magnituds vectorials de la f\u00edsica, se’n poden destacar dues: la for\u00e7a i el moment d’una for\u00e7a, dos ens que tenen un paper b\u00e0sic en la labor de l’enginyer i en la de l’arquitecte. Per aix\u00f2, […]<\/p>\n","protected":false},"author":2285,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[82858,82859,676],"tags":[82856,82857,91078],"class_list":["post-198","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-assignatura-2","category-objectius","category-sin-categoria","tag-assignatura","tag-grau","tag-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jjrr2011\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/198","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jjrr2011\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jjrr2011\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jjrr2011\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2285"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jjrr2011\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=198"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jjrr2011\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/198\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":265,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jjrr2011\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/198\/revisions\/265"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jjrr2011\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=198"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jjrr2011\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=198"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/jjrr2011\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=198"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}