A l’hora de les postres, a dinar, apareixen a taula una gran plata de crema cremada i un pa de pessic delici\u00f3s, flonjo, daurat, amb un polsim de sucre ingr\u00e0vid.<\/p>\n
A l’hora de les postres, a dinar, apareixen a taula una gran plata de crema cremada i un pa de pessic delici\u00f3s, flonjo, daurat, amb un polsim de sucre ingr\u00e0vid.<\/p>\n
La meva mare no sembla pas estar tan nerviosa com sol habitualment. Com que en aquest pa\u00eds nom\u00e9s se celebren els sants, la pres\u00e8ncia del pa de pessic i de la crema em fan malfiar.<\/p>\n
Aquest retoc \u2014penso\u2014 \u00e9s tan natural!<\/p>\n
No fa gens d’aire. El cel \u00e9s gris i baix.<\/p>\n
Fa una fressa sorda i llunyana \u2014com la del mar a l’hivern.<\/p>\n
Sobre aquesta sons\u00f2nia, hi veig flotar la meva obsessi\u00f3 del dia: vint-i-un anys!<\/p>\n
No s\u00e9 qu\u00e8 fer. Hauria, \u00e9s evident, d’estudiar, de repassar els llibres de text, per treure’m de sobre aquesta pesada carrera d’advocat.<\/p>\n
Si sovint no puc resistir la temptaci\u00f3 de llegir els papers que trobo pels carrers, davant d’aquesta classe de llibres la curiositat se’m tanca amb pany i clau.<\/p>\n
La meva mare \u00e9s una senyora molt neta dominada per l’obsessi\u00f3 de mantenir la casa en un ordre gebrat.<\/p>\n
Pla \u00e9s el nom del mas Pla de Llofriu, llogarret insignificant del terme de Palafrugell amb parr\u00f2quia pr\u00f2pia. \u00c9s un poblet silenci\u00f3s, de terres de sec\u00e0, pobre, amb una gent conformada, tancada, de poques il\u00b7lusions.<\/p>\n
Els meus avantpassats foren pagesos molt pobres, que visqueren, sobretot, del conreu de la vinya.<\/p>\n
Un oncle-avi, el doctor Vilar, germ\u00e0 de la Marieta Vilar, la meva \u00e0via paterna (Maria Vilar Colom), s’hi establ\u00ed de metge, exactament a la Barceloneta. Pol\u00edticament, el doctor Vilar fou un exaltat i profess\u00e0 un cientificisme de mat\u00eds materialista i ateu.<\/p>\n
La cavalleria del general Savalls era acampada sota dels pins. La qui despr\u00e9s fou la meva \u00e0via arrib\u00e0 a casa esglaiada, amb un color a la galta trencat, tremolant.<\/p>\n
Quan li hagueren afluixat una mica la cotilla, i ja estesa al sof\u00e0, la retornaren matant una gallina i a c\u00f2pia de tasses de brou.<\/p>\n
El record d’aquest esglai, l’ha conservat l’\u00e0via Marieta tota la vida, i encara, no fa gaire, vaig sentir que deia a un pag\u00e8s que se li queixava de la inseguretat dels temps:<\/p>\n
El fet no \u00e9s pas excepcional en les fam\u00edlies del pa\u00eds: les branques riques, o tan sols benestants, solen \u00e9sser cat\u00f2liques i convencionals; les pobres, anarquistes i estripades.<\/p>\n
L’\u00e0via materna, Gr\u00e0cia Llac i Serra, segons un daguerreotip que se’n conserva a casa, fou una persona de molta suavitat, amb una clenxa sobre el front perfecte i un punt de dol\u00e7or sobre les faccions obertes i ben dibuixades.<\/p>\n
Ara, les criatures, les pesen molt sovint, i a les farm\u00e0cies hi ha, de fa poc, balances amb un bressol, per a pesar-les.<\/p>\n
La meva mare em solia contar que quan ella o la mainadera em treien, amb el cotxet, a passejar, les parelles d’enamorats que trobaven s’embadalien davant les meves galtes.<\/p>\n
\u00c9s molt possible que l’afecci\u00f3 que he sentit sempre per les coses ordenades i ben endre\u00e7ades \u2014tot i que personalment hagi estat un desordenat\u2014 em pervingui del goig mental que em donava, de petit, la contemplaci\u00f3 d’aquell paisatge de feixes tan ben dibuixades, tan ben regades, tan perfectament ben girades.<\/p>\n
\u00c9s molt possible que l’afecci\u00f3 que he sentit sempre per les coses ordenades i ben endre\u00e7ades \u2014tot i que personalment hagi estat un desordenat\u2014 em pervingui del goig mental que em donava, de petit, la contemplaci\u00f3 d’aquell paisatge de feixes tan ben dibuixades, tan ben regades, tan perfectament ben girades.<\/p>\n
Essent una criatura de bolquers, degu\u00ed viure dins una dol\u00e7or extasiada.<\/p>\n
Els dos records seg\u00fcents s\u00f3n de l’olfacte: l’olor de suro cremat, una mica acre, que sempre flota a l’aire de Palafrugell i que d\u00f3na als forasters de nas fi la sensaci\u00f3 d’un incendi tot just acabat d’apagar, i l’olor del vellut dels vestits de la gent \u2014que sempre m’ha estat desagradable i agre.<\/p>\n
Com que les maneres del convers foren t\u00edpicament les del ne\u00f2fit, alg\u00fa insinu\u00e0 que a Cuba havia estat liberal i potser francma\u00e7\u00f3. No ho he pas pogut aclarir mai.<\/p>\n
La tercera part d’aquesta fortuna fou heretada per la seva mitja germana, o sigui per la meva mare. L’avi Pere fou, de jove, esparterista i liberal. Quan el seu fill torn\u00e0 de Cuba, inici\u00e0 una evoluci\u00f3 cap a les formes m\u00e9s \u00f2bvies de la moderaci\u00f3. A mesura que s’an\u00e0 pansint, se subscriv\u00ed al \u00abBrusi\u00bb i tingu\u00e9 una vellesa \u2014ja apagada la fornal\u2014 tranquil\u00b7la i pl\u00e0cida.<\/p>\n
A mesura que s’an\u00e0 pansint, se subscriv\u00ed al \u00abBrusi\u00bb i tingu\u00e9 una vellesa \u2014ja apagada la fornal\u2014 tranquil\u00b7la i pl\u00e0cida. Els Llac v\u00e9nen de la Gavarra, de les muntanyes de Fitor, i el meu besavi d’aquesta branca fou masover a la Cavorca, un mas remot i solitari, entre cel i bosc.<\/p><\/blockquote>\n
En ibooks, en formato epub, marcas y a\u00f1ades notas que luego env\u00edas o compartes en TW o FB o por email. Para aprender vocabulario es estupendo, y el diccionario en linea http:\/\/dlc.iec.cat\/ o la app en el ipod o ipad … Continue reading ![\"20121122-103615.jpg\"](\"https:\/\/blogs.ua.es\/juancarrasco\/files\/2012\/11\/20121122-103615.jpg\")
<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"