La Constitució espanyola de 1812, coneguda popularment com La Pepa, va ser promulgada per les Corts Generals d’Espanya el 19 de març de 1812 a Cadis. La importància històrica de la mateixa és gran, es tracta de la primera Constitució promulgada a Espanya, a més de ser una de les més liberals del seu temps. Respecte a l’origen del seu sobrenom, la Pepa, és perquè va ser promulgada el dia de Sant Josep.
Oficialment va estar en vigència dos anys, des de la seva promulgació fins al 19 de març de 1814. Posteriorment va estar vigent durant el Trienni Liberal (1820-1823), així com durant un breu període en 1836-1837, sota el govern progressista que preparava la Constitució de 1837. No obstant això, amb prou feines va entrar en vigor de fet, ja que en el seu període de gestació bona part d’Espanya es trobava en mans del govern pro-francès de José I d’Espanya, la resta en mà de juntes interines més preocupades a organitzar la seva oposició a José I, i la resta dels territoris de la corona espanyola (els virregnats) es trobaven en un estat de confusió i buit de poder causat per la invasió napoleònica.
La constitució establia el sufragi universal masculí indirecte, la sobirania nacional, la monarquia constitucional, la separació de poders, la llibertat d’impremta, acordava el repartiment de terres i la llibertat d’indústria, entre altres coses.
La Constitució de 1812 es va publicar fins a tres vegades a Espanya -1812, 1820 i 1836 -, es va convertir en l’esdeveniment democràtic en la primera meitat el segle XIX, va transcendir a diverses constitucions europees i va impactar en els orígens constitucionals i parlamentaris de la major part dels Estats americans durant i després de la seva independència.
La redacció de l’article 1 constitueix un clar exemple de la importància que per al progrés espanyol va tenir Amèrica. Va ser el primer, i per això, el més important. Aquest és el seu famós text:
– La nació espanyola és la reunió dels espanyols dels dos hemisferis
La construcció queda definida des de paràmetres hispans. La revolució iniciada el 1808 adquiria, en 1812, altres caràcters especials que els purament peninsulars. Al·ludia a unes dimensions geogràfiques que compondrien Espanya, l’americana, l’asiàtica i la peninsular. La Nació espanyola quedava constitucionalment definida.
I finalment el 4 de maig de 1814 el acabat de restaurar rei Fernando VII va decretar la dissolució de les Corts, la derogació de la Constitució.
Deixa un comentari