L’arquitectura de la pedra en sec. Paisatges singulars de la paciència i la necessitat
Rafael Cebrián Gimeno
Mètode, Núm. 54 (2007)
Universitat de València.
«El relleu de les terres valencianes i la seua altura mitjana ens defineixen com a país de muntanyes predominants que flanquegen estretes planes litorals que vorellen el mític Mediterrani. La geoestructura calcària d’aquesta orografia accidentada, escassament coberta de terra i alterada pels actius geològics, és la gènesi d’un paisatge pedregós. Sobre aquesta epidermis clavillada, la precarietat de sòls fèrtils i la pluviositat exigua i irregular han determinat destins aclaparadors per a l’agricultura de muntanya. L’home, fent de la necessitat virtut, ha utilitzat la sobreabundància de roca en la muntanya mediterrània com a matèria primera exclusiva per a la minimalista i imaginativa arquitectura de la pedra en sec, sense argamassa de compactació, encaixades les peces amb mestratge i travades pel seu propi pes.»
https://metode.cat/revistes-metode/document/larquitectura-de-la-pedra-en-sec.html
