Carlos Esplá: Periodista y Politic Alacantí.

Carlos Esplá .WiKipedia [en línea] . Última actualización 6 de agosto de 2012, a las 16:47. [consulta: 25 enero 2013]. Disponible en: http://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_Espl%C3%A1

Va néixer en el si d’una família de la petita burgesia alacantina, d’orientació republicana. En 1916 va anar desenvolupant la seva vocació periodística, en el periòdic blasquista El Poble, entrant en contacte amb figures rellevants del republicanisme. A València es va integrar plenament en el moviment republicà local escrivint articles contra els germanófilos durant la Gran Guerra, oposant-se a l’aventura colonial al Marroc, defensant l’escola única i la justícia social.

En 1925, va començar a col·laborar amb els periòdics madrilenys L’Herald de Madrid i El Liberal. Posteriorment seria també corresponsal del diari madrileny El Sol, la qual cosa li va permetre viatjar per tota Europa. En 1930 va ser nomenat, en Ginebra, vicepresident de l’Associació Internacional de Periodistes, entitat que agrupava als corresponsals destacats davant la Societat de Nacions. La nòmina dels periòdics amb els quals va col·laborar durant el seu període parisenc és enorme: a part dels ja citats, La Veu, La Vanguardia, La Publicitat, El Poble, El Lluitador o el Diari d’Alacant. També va col·laborar intensament amb Fulles Lliures, el periòdic opositor a Cosí de Rivera que dirigia a Hendaia Eduardo Ortega i Gasset. La marxa de Nicolás María d’Urgoiti com a propietari del Sol li va fer abandonar aquest periòdic a principis de 1931. Al març va decidir tornar a Espanya per col·laborar en l’esforç de la Conjunció Republicà-Socialista per a les eleccions municipals d’abril. Celebrades les eleccions l’11 d’aquest mes, el 14 a la tarda, Carlos Esplá proclamava oficialment la república al govern civil alacantí.Després de la proclamació de la Segona República, va ocupar diversos càrrecs en la naixent administració republicana: va ser per uns dies governador civil d’Alacant a petició d’Indalecio Prieto i Marcelino Domingo cap de l’oficina de premsa en el Ministeri d’Estat; i governador civil de Barcelona, en substitució de Lluís Companys. Va dimitir per presentar-se a les eleccions constituents de juny de 1931 per Alacant, com a republicà independent dins de la candidatura republicà-socialista, Esquerra Republicana Socialista (que incloïa només a socialistes, radical-socialistes i independents), sent el candidat més votat a la ciutat d’Alacant i resultant triat diputat. Poc després es va integrar en Acció Republicana, el partit de Manuel Azaña. En fer-se càrrec Azaña de la prefectura del govern, Esplá va ser nomenat sotssecretari de Governació, càrrec que va ocupar fins a poc abans de les eleccions de 1933 i des del qual va ser testimoni d’un període d’efervescència revolucionària i contrarrevolucionaria, amb successos com els de Cases Velles, Arnedo, Epila, Castilblanco, o la Sanjurjada. Va ser també president de la Comissió de Transferències de l’Estatut de Catalunya. El desastre del republicanisme d’esquerres en les eleccions de 1933 va provocar que no pogués revalidar la seva acta de diputat. Esplá va ser el candidat més votat en la primera volta a la ciutat d’Alacant, dins de la candidata d’Esquerres Republicanes (Acció Republicana i Partit Radical Socialista Independent), que va anar globalment la triumfadora en aquesta primera volta a la capital, si bé el triomf va correspondre a la candidatura dretana a la província. El seu treball en Governació li va servir per entaular una íntima amistat amb Azaña, que sempre li va tenir com a persona de màxima confiança. Durant el bienni radical-cedista es va allunyar de la primera línia de l’activitat política, però no del tot: va col·laborar amb Azaña en la creació d’Esquerra Republicana i va estar involucrat en la creació de Política, el periòdic azañista. Al febrer de 1936 va ser candidat per Esquerra Republicana en la candidatura del Front Popular, novament per Alacant. El triomf frentepopulista a la província va ser clar, amb Esplá com a candidat més votat a la província, de manera que va obtenir la seva acta de diputat. Després de la constitució del primer govern Azaña, aquest li va oferir a Esplá la sotssecretaria de Presidència, que va ser rebutjada. En els primers estadis de la Guerra Civil Esplá va ser nomenat per José Giral sotssecretari de Presidència. En constituir-se el primer govern de Largo Caballero, al setembre de 1936, va ser nomenat secretari general del Consell de Ministres, centrant-se en labors diplomàtiques com a membre de la delegació espanyola en la Societat de Nacions. Al segon govern de Largo Caballero (5 de novembre de 1936), immediatament traslladat a València, va ser nomenat ministre de Propaganda, ministeri de nova creació al front de la qual va romandre fins als successos de maig de 1937, que van desembocar en la dimissió de Llarg Caballero i el nomenament de Negrín com a president del govern. La seva labor com a ministre va consistir a promocionar fora d’Espanya la causa de la República, buscant el respatller dels intel·lectuals de tothom.
Malgrat el canvi de govern, Esplá va seguir al capdavant de les activitats de Propaganda, però dins del ministeri d’Estat, del com Negrín li va nomenar sotssecretari. Allí es va encarregar també de racionalitzar el servei diplomàtic de la República, al mateix temps que maniobrava en la Societat de Nacions en favor de l’Espanya republicana.. No obstant això, Esplá va perdre la fe en el triomf en la guerra i es va allunyar del doctor Negrín i de la seva política de resistència a ultrança, per la qual cosa va dimitir a l’abril de 1938.
En finalitzar la Guerra Civil, es va instal·lar inicialment a París, com a corresponsal d’una publicació argentina. A Espanya havia estat condemnat pel Tribunal per a la Repressió del Maçoneria i el Comunisme a trenta anys de presó. A París, va col·laborar amb el SERE de Juan Negrín. A l’agost de 1940 es va exiliar a Mèxic, després d’un breu pas per Argentina, on va ser secretari de la Junta d’Auxili als Republicans Espanyols (JARE) i administrador dels fons de la República en l’exili amb l’objectiu d’ajudar als exiliats republicans espanyols. Després de la dissolució de la JARE al desembre de 1942, va continuar la seva labor en la CAFARE.
Durant la seva estada a Mèxic (1940-1950), la seva activitat política va ser molt intensa. Va promoure la fundació d’Acció Republicana Espanyola,.

 

This entry was posted in Pàgines web, Recursos electrònics and tagged , , , . Bookmark the permalink.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *