Mi vida hecha cenizas (Memòries de Carlos Esplà)

ESPLA, Carlos. Mi vida hecha cenizas: Diarios 1920-1965 [en línea]. España: Renacimiento, 2004 [Consulta: 25 de Enero de 2013]. EPUB. Disponible en: http://books.google.es/books?id=McvABCQSncMC&pg=PA2&lpg=PA2&dq=carlos+espla+escritos&source=bl&ots=VCZWbrs6qS&sig=kFjW8gt4pYUApxxez9dRDtEO_M0&hl=es&sa=X&ei=fxcEUd7xLYnJhAfYtoGIDA&ved=0CGcQ6AEwCg#v=onepage&q&f=false

 

Llibre del escriptor Alacantí i republicà Carlos Esplà el qual es repleguen les seues memòries a aquest llibre des de 1920 fins 1965. La majoria d’ aquestes memòries son escrites a Mèxic, on l’ escriptor passà els últims anys de la seua vida i seguí insistint en la seua defensa per la república i els seus ideals polítics. Des de el seu exili sempre va intentar unir als republicans cosa que finalment no va poder aconseguir a causa de la oposició de sectors també del exili.

Posted in Llibres, Recursos electrònics | Tagged , , | Leave a comment

La premsa Alacantina del 11 de Maig del 1931

La prensa alicantina aquel 11 de Mayo de 1931. Alicante vivo [en línea]. 11 de Mayo de 2011 [consulta: 25 de Enero de 2013]. Disponible en: http: http://www.alicantevivo.org/2011/05/la-prensa-alicantina-aquel-11-de-mayo.html

Sempre es recordarà el dia 11 de Maig del 1931 encara que no per una bona causa, aquell dia van tindre lloc assalts i la quema de convents o escoles per un grups anticlericals radicals. Aquesta situació va ser plasmada per els distints periòdics Alacantins dels quals cadascun van mostrar des de un rebuig i crítica als actes fins a altres els quals els van excusar. En aquesta pàgina trobarem com van fer eco de la noticia periòdic per periòdic i podrem veure les seues postures al respecte.

Posted in Articles Periòdics | Tagged , , | Leave a comment

Diario de Alicante

Diario de Alicante. WiKipedia [en línea] . Última actualización 27 de Septiembre de 2012, a las 12:52. [consulta: 25 enero 2013]. Disponible en: http://es.wikipedia.org/wiki/Diario_de_Alicante

 

Interessant descripció del periòdic Alacantí Diario de Alicante, del que llegint aquesta breu explicació coneixerem un poc millor com van ser els seus inicis a 1906 (quan es va crear) en la que en un primer moment va tindre unes postures liberals però que a partir de 1910 va ser adquirit per els polítics del partit Republicà radical i com adopta un canvi radical en la seua ideologia, recolzant ara el republicanisme prou fort, encara que un altra vegada tornaria a canviar de corrent ideològica, amb la adquisició per part de partidaris de dreta republicana afins a Joaquin Chapaprieta. Amb aquell canvi, el periòdic va arribar a vendre fins i tot 6.000 exemplars diaris. Finalment, el 1937 va arribar la seua desaparició.

Posted in Pàgines web | Tagged | Leave a comment

La premsa republicana a la ciutat d’ Alacant (1902-1939)

GARCIA ANDREU Y SANTACRUZ SOLER, M y J.M., Prensa sociedad y política provinciana (1902 – 1939) El caso de Alicante. Anales de la historia contemporánea [en línea]. Alicante: 2005 [consulta: 25 de Enero de 2013]. ISSN 19005-1. Disponible en: http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=3&ved=0CDsQFjAC&url=http%3A%2F%2Frevistas.um.es%2Fanaleshc%2Farticle%2Fview%2F89271%2F86301&ei=euMCUazBG4rPhAf5mIGICQ&usg=AFQjCNH_2tUXsFVQ9hVD_rOUZIl0ETBv2g&bvm=bv.41524429,d.d2k

 

Article prou complet de la revista Anales de la historia contemporanea, del qual ens parla de la premsa republicana des de el 1902 fins el 1939 i de que manera va influir en la societat Alacantina ja que cada un dels periòdics tenien distintes idees polítiques i com els periòdics republicans tenien una clara tendència postura i els monàrquics una totalment oposada, encara que aquestes postures en alguns determinants moments de la història vorem com es neutralitzen o es radicalitzen segons les condicions de eixe determinat moment a causa de la situació política.

A la última pàgina es troba informació en un quadre de tots els periòdics de la ciutat d’ Alacant i podem veure quins adoptaren idees polítiques republicanes, monàrquiques o neutrals. En aquest cas ja que estem parlant de premsa republicana, citarem els periòdics republicans que hi van haver entre 1902 i 1939: La Unión Democràtica, El Diario de Alicante, El Luchador y El Radical.

Posted in Articles de revistes, Recursos electrònics | Tagged , , , | Leave a comment

Carlos Esplá: Periodista y Politic Alacantí.

Carlos Esplá .WiKipedia [en línea] . Última actualización 6 de agosto de 2012, a las 16:47. [consulta: 25 enero 2013]. Disponible en: http://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_Espl%C3%A1

Va néixer en el si d’una família de la petita burgesia alacantina, d’orientació republicana. En 1916 va anar desenvolupant la seva vocació periodística, en el periòdic blasquista El Poble, entrant en contacte amb figures rellevants del republicanisme. A València es va integrar plenament en el moviment republicà local escrivint articles contra els germanófilos durant la Gran Guerra, oposant-se a l’aventura colonial al Marroc, defensant l’escola única i la justícia social.

En 1925, va començar a col·laborar amb els periòdics madrilenys L’Herald de Madrid i El Liberal. Posteriorment seria també corresponsal del diari madrileny El Sol, la qual cosa li va permetre viatjar per tota Europa. En 1930 va ser nomenat, en Ginebra, vicepresident de l’Associació Internacional de Periodistes, entitat que agrupava als corresponsals destacats davant la Societat de Nacions. La nòmina dels periòdics amb els quals va col·laborar durant el seu període parisenc és enorme: a part dels ja citats, La Veu, La Vanguardia, La Publicitat, El Poble, El Lluitador o el Diari d’Alacant. També va col·laborar intensament amb Fulles Lliures, el periòdic opositor a Cosí de Rivera que dirigia a Hendaia Eduardo Ortega i Gasset. La marxa de Nicolás María d’Urgoiti com a propietari del Sol li va fer abandonar aquest periòdic a principis de 1931. Al març va decidir tornar a Espanya per col·laborar en l’esforç de la Conjunció Republicà-Socialista per a les eleccions municipals d’abril. Celebrades les eleccions l’11 d’aquest mes, el 14 a la tarda, Carlos Esplá proclamava oficialment la república al govern civil alacantí.Després de la proclamació de la Segona República, va ocupar diversos càrrecs en la naixent administració republicana: va ser per uns dies governador civil d’Alacant a petició d’Indalecio Prieto i Marcelino Domingo cap de l’oficina de premsa en el Ministeri d’Estat; i governador civil de Barcelona, en substitució de Lluís Companys. Va dimitir per presentar-se a les eleccions constituents de juny de 1931 per Alacant, com a republicà independent dins de la candidatura republicà-socialista, Esquerra Republicana Socialista (que incloïa només a socialistes, radical-socialistes i independents), sent el candidat més votat a la ciutat d’Alacant i resultant triat diputat. Poc després es va integrar en Acció Republicana, el partit de Manuel Azaña. En fer-se càrrec Azaña de la prefectura del govern, Esplá va ser nomenat sotssecretari de Governació, càrrec que va ocupar fins a poc abans de les eleccions de 1933 i des del qual va ser testimoni d’un període d’efervescència revolucionària i contrarrevolucionaria, amb successos com els de Cases Velles, Arnedo, Epila, Castilblanco, o la Sanjurjada. Va ser també president de la Comissió de Transferències de l’Estatut de Catalunya. El desastre del republicanisme d’esquerres en les eleccions de 1933 va provocar que no pogués revalidar la seva acta de diputat. Esplá va ser el candidat més votat en la primera volta a la ciutat d’Alacant, dins de la candidata d’Esquerres Republicanes (Acció Republicana i Partit Radical Socialista Independent), que va anar globalment la triumfadora en aquesta primera volta a la capital, si bé el triomf va correspondre a la candidatura dretana a la província. El seu treball en Governació li va servir per entaular una íntima amistat amb Azaña, que sempre li va tenir com a persona de màxima confiança. Durant el bienni radical-cedista es va allunyar de la primera línia de l’activitat política, però no del tot: va col·laborar amb Azaña en la creació d’Esquerra Republicana i va estar involucrat en la creació de Política, el periòdic azañista. Al febrer de 1936 va ser candidat per Esquerra Republicana en la candidatura del Front Popular, novament per Alacant. El triomf frentepopulista a la província va ser clar, amb Esplá com a candidat més votat a la província, de manera que va obtenir la seva acta de diputat. Després de la constitució del primer govern Azaña, aquest li va oferir a Esplá la sotssecretaria de Presidència, que va ser rebutjada. En els primers estadis de la Guerra Civil Esplá va ser nomenat per José Giral sotssecretari de Presidència. En constituir-se el primer govern de Largo Caballero, al setembre de 1936, va ser nomenat secretari general del Consell de Ministres, centrant-se en labors diplomàtiques com a membre de la delegació espanyola en la Societat de Nacions. Al segon govern de Largo Caballero (5 de novembre de 1936), immediatament traslladat a València, va ser nomenat ministre de Propaganda, ministeri de nova creació al front de la qual va romandre fins als successos de maig de 1937, que van desembocar en la dimissió de Llarg Caballero i el nomenament de Negrín com a president del govern. La seva labor com a ministre va consistir a promocionar fora d’Espanya la causa de la República, buscant el respatller dels intel·lectuals de tothom.
Malgrat el canvi de govern, Esplá va seguir al capdavant de les activitats de Propaganda, però dins del ministeri d’Estat, del com Negrín li va nomenar sotssecretari. Allí es va encarregar també de racionalitzar el servei diplomàtic de la República, al mateix temps que maniobrava en la Societat de Nacions en favor de l’Espanya republicana.. No obstant això, Esplá va perdre la fe en el triomf en la guerra i es va allunyar del doctor Negrín i de la seva política de resistència a ultrança, per la qual cosa va dimitir a l’abril de 1938.
En finalitzar la Guerra Civil, es va instal·lar inicialment a París, com a corresponsal d’una publicació argentina. A Espanya havia estat condemnat pel Tribunal per a la Repressió del Maçoneria i el Comunisme a trenta anys de presó. A París, va col·laborar amb el SERE de Juan Negrín. A l’agost de 1940 es va exiliar a Mèxic, després d’un breu pas per Argentina, on va ser secretari de la Junta d’Auxili als Republicans Espanyols (JARE) i administrador dels fons de la República en l’exili amb l’objectiu d’ajudar als exiliats republicans espanyols. Després de la dissolució de la JARE al desembre de 1942, va continuar la seva labor en la CAFARE.
Durant la seva estada a Mèxic (1940-1950), la seva activitat política va ser molt intensa. Va promoure la fundació d’Acció Republicana Espanyola,.

 

Posted in Pàgines web, Recursos electrònics | Tagged , , , | Leave a comment

La premsa Alacantina en el dia de la sublevació

La prensa alicantina aquel 18 de Julio de 1936. Alicante vivo [en línea]. 18 de Julio de 2010 [consulta: 25 de Enero de 2013]. Disponible en: http://www.alicantevivo.org/2010/07/la-prensa-alicantina-aquel-18-de-julio.html

 

El dia 14 de Abril de l’ any 1936, no va ser una dada més, aquell dia es va produir la sublevació a la República, i els encarregats de informar aquesta situació en aquell moment foren 3 periòdics a la ciutat d’ Alacant:

El luchador (republicà d’ esquerra).

El dia (conservador).

Diario de Alicante (republicà de dreta).

En aquest article, trobarem la publicació de cada un dels periòdics corresponents de aquell dia 18 de Juliol del 1936 a la ciutat d’ Alacant, dia en el qual es va produir la sublevació contra la República, i posteriorment, quines foren les seues conseqüències una vegada conclosa aquesta sublevació, que comportaria el inici de la guerra civil que finalitzada amb la victòria del front nacional, comporta la desaparició total dels periòdics de la ciutat.

 

 

Posted in Pàgines web | Tagged , , | Leave a comment

Premsa Alacantina aquell 14 de Abril de 1931

La prensa alicantina aquel 14 de de Abril de 1931. Alicante vivo [en línea]. 14 de Abril de 2011 [consulta: 25 de Enero de 2013]. Disponible en: http://www.alicantevivo.org/2011/04/la-prensa-alicantina-aquel-14-de-abril.html

 

Molt interessant aquesta publicació a aquesta pagina web, de la qual recorda el 14 de Abril del 1931 i sobretot la premsa a la ciutat d’ Alacant. El article, celebra el 80 aniversari de la II República i vol rememorar la premsa de la ciutat en aquells temps. Es tracta dels periòdics: El Luchador, El Correo, El Tiempo, Diario de Alicante, El Dia, Las noticias, y La Voz de Levante. De tots ells, fa una breu però molt ben explicada i precisa explicació, dels quals podem conèixer la seua ideologia i corrent política.

 

Posted in Pàgines web | Tagged , , , | Leave a comment

El Luchador

MARTINEZ LOPEZ, Manuel. La experiencia republicana y la guerra civil en Alicante [en línea]. C/. Cottolengo, 25, San Vicente (Alicante) Editorial Club Universitario. [Consulta: 25 de Enero de 2013]. Formato (pdf). Disponible en: http:// http://www.editorial-club-universitario.es/pdf/2410.pdf

En aquest llibre, trobem informació de la prensa a la ciutat d’ Alacant, a més de les tendències polítiques i conseqüencies que van patir els periòdics locals durant les etapes de la II Republica i la guerra civil. Encara que ens centrarem principalment en la part que parla de la guerra civil on fa una clara referència al periòdic El Luchador del qual diu que va ser el periòdic republicà que mes va resistir els assalts i la sublevació i va tindre gran importància ja que començada la guerra civil, va ser l’ únic periòdic que va seguir treballant i publicant dia a dia i es avui considerat el periòdic més important a la ciutat d’ Alacant per la informació que ens aporta sobre la etapa de la guerra civil Espanyola.

Posted in Llibres, Recursos electrònics | Tagged , , | Leave a comment