Els seg\u00fcents materials audio-visuals els farem servir com a complementaris per algunes de les activitats pr\u00e0ctiques.<\/p>\n
ADIOS, BARBIANA<\/strong><\/p>\n A Barbiana, una pedania rural italiana, va haver una escola dirigida per un cura que impartia una doc\u00e8ncia molt caracter\u00edstica. Com organitzava les classes, la relaci\u00f3 que mantenia amb els seus alumnes, com facilitava la integraci\u00f3 de tots i cadascun d’ells, com els motivava per a aprendre, es tot un exemple per a qualsevol docent, siga qual siga el nivell educatiu del que participe.<\/p>\n Barbiana<\/strong><\/a><\/p>\n —<\/p>\n El caso de Gennie<\/strong><\/p>\n A finals del segle passat, este va ser un cas molt sonat. Jenny va ser trobada per una treballadora social tancada a una habitaci\u00f3, esta apenes vocalitzava cap paraula, li costava mantrindr\u00e9s de peu, caminar, presentava el desenvolupament cognitiu d’un xiquet de no m\u00e9s de dos anys. Les darreres investigacions van obrir el debat de si existix en el desenvolupament hum\u00e0 un “per\u00edode critic”, en el que han de donar-se una serie d’aprenentatges, que superat mencionat per\u00edode s’assoliran amb molt\u00edssima dificultat i mai amb el mateix nivell de desenvolupament. A este cap\u00edtol de Documentos TV es presenta tota l’evoluci\u00f3 de Jenny des de ser alliberada de la seua fam\u00edlia.<\/p>\n Gennie<\/strong><\/a><\/p>\n —<\/p>\n L’adolescencia<\/strong><\/p>\n L’adolesc\u00e8ncia, que sabem d’ella? quan es dona i per a qu\u00e8? que em de tindre en compte per a treballar amb adolescents? quines son les claus dels canvis entre xiquets i adolescents? Amb aquest documental, Tres14 presenta una visi\u00f3 de l’adolesc\u00e8ncia des de els aspectes m\u00e9s socials.<\/p>\n Documental —<\/p>\n Aprenentatge<\/strong><\/p>\n Present i passat de l’educaci\u00f3. Perspectives a prop del que entenem per aprenentatge, per educaci\u00f3 i com ha de progressar esta per a adaptar-se a les exig\u00e8ncies del\u00a0 m\u00f3n actual. Este documental de Tres14 ens fa reflexionar a prop de com la neurodid\u00e0ctica, la pedagogia i les noves tecnologies guanyen una gran import\u00e0ncia com a punta de llan\u00e7a dels canvis m\u00e9s que necessaris , que presenta una educaci\u00f3 tradicional en plena obsolesc\u00e8ncia.<\/p>\n Documental<\/a><\/strong><\/p>\n —<\/p>\n Pensant en els altres<\/strong><\/p>\n Es possible el treball de l’intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional des de l’escola, sense deixar de treballar els aspectes m\u00e9s acad\u00e8mics? Si hi han proves evidents de que un adult competent, a m\u00e9s de coneiximents te\u00f2rics i t\u00e8cnics, ha de mostrar compet\u00e8ncies emocionals\u00a0 per a treballar, aprendre i progressar amb els dem\u00e9s, per qu\u00e8 no es sistematitza l’estimulaci\u00f3 de la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional a les nostres escoles? Per a comen\u00e7ar un projecte com este, fa falta un formaci\u00f3 especial per part dels professional intervinents? Este documental pot donar resposta a algunes d’aquestes preguntes, a m\u00e9s de ajudar-nos a formular altres q\u00fcestions al respecte.<\/p>\n Documental<\/strong><\/a><\/p>\n —<\/p>\n O’Pelouro<\/strong><\/p>\n O’Pelouro es una escola singular, que no hem d’entendre-la com l’escola ordin\u00e0ria que podem extreure del nostre ideari. Es una escola que ha aconseguit trencar amb l’educaci\u00f3 estandarditzada, homog\u00e8nia, com\u00fa del nostre sistema educatiu. L’objectiu pel que lluiten des de O’Pelouro es el de mostrar que es viable que l’escola es convertisca en la clau per a que els alumnes visquen experi\u00e8ncies educatives enriquidores, alliberada de estigmes classistes, on es promulga una educaci\u00f3 igualit\u00e0ria, des de el respecte i evitant les alienacions d’un sistema educatiu uniforme.<\/p>\n Todos diferentes, todos iguales<\/strong><\/a><\/p>\n —<\/p>\n Las escuelas matan la creatividad<\/strong><\/p>\n Sir Ken Robins participa a trav\u00e9s d’una breu confer\u00e8ncia al congres internacional d’educaci\u00f3 a Calif\u00f2rnia. En aquest presenta la seua percepci\u00f3 de com els sistemes educatius poden fer perillar el desenvolupament de la creativitat en els nostres alumnes. A partir d’un discurs din\u00e0mic i fins i tot c\u00f2mic, podem reflexionar a prop de la rigidesa que en ocasions planteja el nostre curr\u00edculum escolar, a m\u00e9s ens dona una bona l’oportunitat de replantejar-nos opcions valides per a fomentar la creativitat a les nostres aules.<\/p>\n Pon\u00e8ncia<\/strong><\/a><\/p>\n —<\/p>\n Mentes Peligrosas La pel\u00b7l\u00edcula Mentes Peligrosas pot suposar un bon exemple d’aula, on l’aplicaci\u00f3 d’unes estrat\u00e8gies adequades per a modificar l’actitud i millorar la implicaci\u00f3 en l’aprenentatge d’un grup d’alumnes, es fonamental per a la millora del seu rendiment. Esta ens servir\u00e0 com a cas pr\u00e0ctic, a partir de la qual plantejar com posar en pr\u00e0ctica els continguts treballats al llarg de l’assignatura.<\/p>\n Material audiovisual<\/a><\/strong><\/p>\n —<\/strong><\/p>\n Jos\u00e9 Mar\u00eda Toro ens oferix una visi\u00f3 distinta del que ell ent\u00e9n per educaci\u00f3, de com deurien de funcionar les escoles i de quin es el paper que juguen els docents en eixe canvi. Per a ell, educar es molt m\u00e9s que aprendre continguts, es molt m\u00e9s que assolir objectius curriculars, es cr\u00e9ixer com a \u00e9ssers humans. Per aconseguir aquest lloable objectiu, els docents necessiten una formaci\u00f3 molt m\u00e9s complexa de la que reben, no nom\u00e9s a nivell t\u00e8cnic, sin\u00f3 a nivell motivacional. Els docents de l’actual societat han de sentir-se implicats amb la seua tasca, han d’assumir la seua responsabilitat amb la societat i les noves generacions.<\/p>\n Educar con el Co-Raz\u00f3n<\/a><\/strong><\/p>\n La Clase<\/strong><\/p>\n La classe es una pel\u00b7l\u00edcula que presenta des de una perspectiva molt realista, com els docents de secundaria han de lidiar amb la diversitat cultural, d’interessos, d’implicaci\u00f3, preocupacions, etc. que poden trobar-se al aula. La realitat dels nostres centres, demana docents amb amplis coneixements en pedagogia, ja que ara mateix el docent que nom\u00e9s es un contenidor de coneixements i no sap arribar als seus alumnes, t\u00e9 poques possibilitats de triomfar com a professional de l’educaci\u00f3.<\/p>\n La Clase<\/a><\/strong><\/p>\n —<\/p>\n Rebeli\u00f3n en las aulas<\/strong><\/p>\n Thackeray, enginyer de color que hi es a l\u2019atur, accepta un treball com a professor de secundaria a un curs d\u2019estudiants blancs i rebels, en una escola de la perif\u00e8ria, als barris baixos de Londres. Fent-li un primer cop d\u2019ull als seus alumnes, son un grup de xics desordenats, insolents i grossers, encara que al con\u00e8ixer-los descobreix quer es tracta de joves amb bons sentiments que, no son entesos pels adults i de igual manera no entenen el que els adults esperen d\u2019ells. En un principi, Thackeray intenta imposar-se com a docent utilitzant el m\u00e8todes tradicionals que ell mateix ha viscut, per\u00f2 no tard\u00e0 molt en adonar-se de que no son efectius i canvia d\u2019estrat\u00e8gia per aconseguir motivar-los, implicar-los en el treball que fan al aula i fer pinya entre tot l\u2019alumnat i ell.<\/p>\n Rebeli\u00f3n en las aulas<\/strong><\/a><\/p>\n —<\/p>\n Diario de la calle<\/strong><\/p>\n La hist\u00f2ria de com una jove professora, sense experi\u00e8ncia per\u00f2 molt implicada i somiadora, \u00e9s capa\u00e7 de motivar per l’estudi de la literatura a un grup d’alumnes considerats dif\u00edcils i conflictius. El seu argument presenta molt\u00edssimes similituds amb “Rebeli\u00f3n en las Aulas”, \u00fanicament que aquesta pel\u00b7licula es m\u00e9s actual.<\/p>\n Diario de la calle<\/a><\/strong><\/p>\n —<\/p>\n Programa: Para todos la 2<\/strong><\/p>\n Se plantea el programa con una cuesti\u00f3n inicial: \u00bfUno es inteligencia desde que nace hasta que muere? Se explica la Teor\u00eda de la Inteligencia M\u00faltiples de Howard Gardner. Se explica el modelo de inteligencia y aprendizaje seg\u00fan el modelo de desarrollo de la 8 inteligencias: Inteligencia ling\u00fc\u00edstica, Inteligencia l\u00f3gico-matem\u00e1tica, inteligencia espacial-kinest\u00e9sica, inteligencia visual-espacial, Inteligencia musical, Inteligencia naturalista, Inteligencia Interpersonal e Inteligencia intrapersonal. Debat a prop de les intel\u00b7lig\u00e8ncies m\u00faltiples<\/a><\/strong><\/p>\n —<\/p>\n El documento recoge momentos de una entrevista con Howard Gardner (Profesor de Cognici\u00f3n y Educaci\u00f3n en la Universidad de Harvard). Se trata de un coloquio centrado en la concepci\u00f3n de inteligencia, las estrategias para su evaluaci\u00f3n, la evaluaci\u00f3n de la misma como algo modificable y mejorable con el trabajo y desarrollo. Se aborda desde la \u00f3ptica del modelo de las inteligencias m\u00faltiple dise\u00f1ado por Gardner y su equipo. Dicho modelo tiene una clara implicaci\u00f3n en la metodolog\u00eda educativa, en la manera de entender el aprendizaje a lo largo de toda la vida teniendo en cuenta que si todos somos distintos hay que dar una formaci\u00f3n distinta a cada uno y utilizar todos los recursos humanos y tecnol\u00f3gicos que nos sirven de ayuda.<\/p>\n REDES: Entrevista a Howard Gardner<\/a><\/strong><\/p>\n —<\/p>\n Documental Intel\u00b7lig\u00e8ncia Emocional<\/strong><\/p>\n Import\u00e0ncia del treball en Intel\u00b7lig\u00e8ncia Emocional. Aportacions de diversos experts en el tema. Programa de Canal Sud. Durada 8,26 ‘<\/p>\n Aportacions d’experts en el tema sobre la import\u00e0ncia del desenvolupament en l’etapa formativa de la Intel\u00b7lig\u00e8ncia Emociona. Es recullen reflexions sobre la transcend\u00e8ncia en l’adaptaci\u00f3 de l’individu als diferents entorns socials, acad\u00e8mics i professionals.<\/p>\n
\n<\/a><\/strong><\/p>\n
\n<\/strong><\/p>\n
\n—<\/strong><\/p>\n
\nAdem\u00e1s nos permite observa a modo de ejemplo la aplicaci\u00f3n en un Centro educativo en sus diferentes niveles (Infantil, Primaria y Secundaria).
\nSe plantea el programa con una cuesti\u00f3n inicial: \u00bfUno es inteligencia desde que nace hasta que muere? Se explica la Teor\u00eda de la Inteligencia M\u00faltiples de Howard Gardner. Se explica el modelo de inteligencia y aprendizaje seg\u00fan el modelo de desarrollo de la 8 inteligencias: Inteligencia ling\u00fc\u00edstica, Inteligencia l\u00f3gico-matem\u00e1tica, inteligencia espacial-kinest\u00e9sica, inteligencia visual-espacial, Inteligencia musical, Inteligencia naturalista, Inteligencia Interpersonal e Inteligencia intrapersonal.
\nAdem\u00e1s nos permite observa a modo de ejemplo la aplicaci\u00f3n en un Centro educativo en sus diferentes niveles (Infantil, Primaria y Secundaria).<\/p>\n