SEMINARI D’ESTUDIS QUEER 2024

2 maig 2024

El passat 2 de maig de 2024 va tenir lloc la primera edició del Seminari d’Estudis Queer de la Universitat d’Alacant a l’edifici Germà Bernàcer. Aquest seminari naix del Fòrum de 2023 de l’Intitut d’Investigació en Estudis de Gènere, dedicat a la diversitat sexoafectiva i de gènere. La inauguració va anar a càrrec de la directora de l’Institut, Alejandra Hernández, i del degà de la Facultat de Filosofia i Lletres, José M. Ferri. Després, van intervenir els directors, Benito García i Toni Maestre.

La primera de les intervencions la va fer José Parra, professor d’arquitectura de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat d’Alacant, que va abordar la relació entre espai domèstic i sexualitat gai en la Califòrnia dels anys trenta i quaranta, en plena època daurada de Hollywood. El professor Parra va explicar com els homes gais d’una certa posició social construïen les seues cases per desenvolupar les seues relacions sexuals i, alhora, mantenir-les en l’anonimat, en unes cases destinades a aquests efectes.

Tot seguit, José Martínez Rubio, professor titular de literatura espanyola de la Universitat de València, va glossar la vida i l’obra d’Álvaro Retana, posant l’accent en la censura que el franquisme va exercir sobre els llibres de l’autor. Després d’una producció prolífica abans de la dictadura, Retana va patir l’ostracisme sota el franquisme a causa de l’equiparació de l’estètica literària amb qüestions de moralitat. També va indicar la influència de la classe social en la difusió de l’obra d’escriptors homosexuals: mentre que J. Gil de Biedma va poder publicar sense gaires problemes, en canvi els censors van prohibir la majoria d’obres de Retana.

Més tard, Javier Fernández Galeano, becari postdoctoral en història contemporània de la Universitat de València, va analitzar els expedients de condemna dels homes homosexuals valencians que van ser detinguts durant el franquisme en llocs on es practicava “cruising”. L’investigador va subratllar la manera com els informes policials construeixen la figura de l’autòmat que descriu un comportament sexual mecànic que nega el desig sexual; en altres paraules, intenten utilitzar un llenguatge presumptament neutral i asèptic per a descriure uns fets delictius que oculten qualsevol traça de desig (i, per tant, d’humanitat) entre homes.

Després d’un breu descans, vam reprendre la sessió amb la intervenció de Juan Gil, becari predoctoral de la Universitat Jaume I. Gil va analitzar diferents obres literàries valencianes sobre la identitat trans: les novel·les d’Isa Tròlec i Joan Vila i Vila. Les novel·les representen dues aproximacions diferents del fet trans: una que opta per transicionar d’un gènere fix a un gènere fluid, no binari, i una altra que reemplaça un gènere per un altre.

Laura Sellés, becària predoctoral de la Universitat d’Alacant, va analitzar la figura de l’emmerdeuse de les novel·les de la francesa Amélie Nothomb en Boulder (2020), la novel·la d’Eva Baltasar. Aquest prototip és afí al de la feminist killjoy de la crítica Sara Ahmed (la feminista aixafaguitarres); totes dues al·ludeixen als personatges femenins antipàtics que creen incomoditat en els altres i suposen una reacció contra el tòpic de la dona afable, simpàtica i afectuosa predominant en la nostra societat.

Last but not least, l’estudiant del màster en estudis anglesos de la Universitat d’Alacant Pilar Maroten va examinar el documental recent de Paul B. Preciado, Orlando, mi biografia política (2023), basat en la famosa novel·la de Virginia Woolf Orlando (1928).

En definitiva, va ser una jornada amb un alt nivell acadèmic per a iniciar un seminari que volem que tinga moltes més edicions. Des d’aquí fem una crida a tota la comunitat universitària per animar-los a introduir l’estudi de la sexualitat en els seus treballs com una de les perspectives fonamentals per a comprendre la ciència, la cultura i la societat de totes les èpoques.