VICENTE ROJO, José. Artículo 6. En: Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana. 1ª Edició. Madrid : Tébar Flores, (2006), 276 pp.
ISBN: 84-7360-199-8
La qüestió de la llengua sempre ha sigut motiu de conflicte en qualsevol país o regió, inclús dins de les mateixes comunitats ha conduït a moltes disputes. Per tal d’aclarir aquestes diferències i intentar evitar conflictes, el tema de la llengua esta estipulat en el nostre Estatut d’Autonomia.
En l’article nº6 està reflexat que la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià, i és l’oficial, a l’igual que el castellà, que és l’oficial de l’Estat espanyol. Un aport molt important és que tots tenen dret de conéixer-los i usar-los i de rebre educació en ambdues llengües. És més, les institucions tenen l’obligació de posar els mitjans necessaris perquè això siga així, cosa que actualment està posant-se en qüestió, per les retallades en educació i en l’ensenyament en valencià. La Generalitat ha d’assegurar-se que tots tenen el coneixement de les dos llengües. NINGÚ pot ser discriminat per parlar una llengua o un altra.
El valencià s’ha de cuidar i respectar, així com que s’ha de garantir la seua recuperació, i no la seua desaparició, i s’ha d’incloure en l’Administració i en l’ensenyament.
També es diferenciaran les zones en què l’us del valencià és minoritari, i en alguns casos no serà necessari la seua aplicació en l’ensenyament.
Finalment, totes les lleis hauran de ser promulgades pel rei i pel President de la CV en els dos idiomes oficials de la comunitat.
Com tota llengua, el valencià està regit per una institució, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Deixa un comentari