Garantia i suspensió de drets i llibertats

Referència bibliogràfica: MARTOS NAVARRO, Fernando i GUERRERO ARROYO Juan Antonio.  Derechos y deberes fundamentales. En: Administración Especial de la Generalitat Valenciana. Grupo B. Temario Volumen I. Primera edició. Alcalá de Guadaira (Sevilla). Editorial MAD, mayo de 2005. 320 pp. ISBN: 84-665-0175-4.

Al llibre de Martos Navarro i Juan Antonio Guerrero Arroyo trobem un repàs dels principals reglaments, institucions i figures polítiques que regeixen la nostra comunitat, i es troben a l’estatut d’autonomia valencià. El llibre esta disponible en Google Llibres. Aquesta eina de Google et permet d’un cop d’ull veure el llibre i cercar la informació necessària. No obstant, cal remarcar que aquest llibre, i altres que he consultat en Google Llibres, no es troben disponibles de manera completa, i falten pàgines per digitalitzar, fent que moltes vegades la informació que es troba siga incoherent.

L’actual estatut d’autonomia de la nostra comunitat regula una sèrie de drets i  llibertats que també apareixen i estan acceptats a la Constitució Espanyola. No obstant, aquestos drets poden ser suprimits individual o col·lectivament. De manera individual poden desaparèixer per diverses causes, especialment en les relacionades amb el terrorisme o pertinença a bandes armades, però col·lectivament només poden limitar-se o prohibir-se drets en determinats estats i durant un temps limitat. Son els estats d’alarma, d’excepció i de siti. El primer estat, no suposa una supressió de drets, sinó una limitació dels mateixos, però els següents comporten desaparició de drets i la necessitat del consens parcial o total del Congres dels Diputats. Aquestos estats, per la seua peculiaritat tenen una duració limitada en el temps, o en el pitjor dels casos, determinada pel Congrés. Cal destacar que aquestos estats son de caràcter excepcional, i l’administració autonòmica no te competències assumides per a actuar unilateralment. A Espanya, només una volta es va posar en marxa l’estat d’alarma des-de que es va restablir la democràcia, va ser en desembre de 2010 amb motiu de la vaga de controladors aeris. A la imatge que adjunte, extreta del llibre abans esmentat, es veuen quins drets constitucionals es vulneren en aquestes situacions excepcionals, sense que les autonomies puguen fer res per evitar-ho, la qual cosa no em sembla correcta, ja que eixes situacions especials, no es donen mai de la mateixa manera i amb la mateixa intensitat en tot el territori, i pense que els estatuts i les autonomies deurien de tindre més capacitat legislativa en aquestos assumptes.