Com s’ha mostrat ja en l’entrada que fa referència a la llengua en l’Estatut, es pot veure clarament que reconeix el valencià com la llengua oficial de la comunitat, a l’igual que el castellà. S’ha de garantir l’ensenyament, el coneixement i la formació en ambdós llengües, per igual, sense discriminació de ninguna de les dos. Bé, aquesta és la qüestió que m’agradaria comentar, la del respecte entre llengües i la no-discriminació per raons lingüístiques.
Hui dia, i accentuat per les retallades, s’ha posat de manifest una certa discriminació del valencià, i de aquells que fan ús del seu dret a usar-lo de manera lliure. S’han suprimit en molts llocs les línies d’ensenyament en valencià, privant així a innombrables alumnes del seu dret a rebre educació en el seu idioma i fent cas omís a l’obligació de les institucions a respectar, protegir i recuperar la llengua pròpia. També hi ha molta discriminació del valencià entre els parlants, fins i tot arribar a insults, però no sols per part de castellanoparlants, sinó també de valencianoparltants. Pense que aquestos problemes no existirien si la gent se n’adonara que una persona, un país o una regió no es pot jutjar per la llengua que parla, sinó per com és en realitat. S’ha de respectar totes les llengües, perquè tot el món té el dret de poder parlar, escriure, llegir, en la seua llengua o en la llengua que vulga, sense ser objectiu de discriminació, burla o censura, que per desgràcia en la nostra societat hui dia hi ha. Tota llengua, per minoritària que siga, és important, rica i aporta identitat a les persones, i dic tota llengua, fins les llengües mortes mereixen el nostre respecte i la nostra protecció, perquè si ens parem a pensar, la majoria de les llengües provenen d’aquestes. Però pareix ser que la societat no vol adonar-se’n, en el cas del castellà i el valencià, que les dos llengües provenen d’una sola, del llatí. El castellà i el valencià són la mateixa llengua, parlada en diferents llocs.
Venim de la mateixa llengua, tenim les mateixes arrels, els mateixos drets. No més lluites.
Deixa un comentari