Entrevista 1

QUÈ RECORDES DE LA POSTGUERRA?
El meu pare en temps de guerra va estar en la presó. De aquells moments recorde el que hem van dir les meues germanes. Jo vaig néixer en el 33. Si que recorde una cosa, sempre m´han dit que vaig anar a veure al meu pare a la presó, i recorde quan ell va tornar. Després relativament bé. Treballava el meu pare i dintre de com estaven les coses, bé.
COM SE VIVIEN LES RELACIONS DE PARELLA?
Les meues germanes si que van tardar més. No eren de les que anaven a tota pressa.No eren de les que tenien als 15 anys ‘novio’, si no que van tardar.I jo sobretot, després encara més. La meua germana major si que el va tindre llarg perque va començar vora els 16 i després se va casar als 25. Aleshores si que eren festejos llargs. Però les altres germanes no van tindre ‘noviatjes’ tan llargs. Això és segons cada persona.
LA CONCEPCIÓ DE LA FAMILIA.
Hui es diferent. Abans la familia estava molt més unida. Però n’havien de totes les classes. Nosaltres si que estavem units.
Treballava la dona, n´havien que no. Havien families que si que estaven be i altres on havia violencia. La gent quan falta o es més pobra pareix també que hi ha més violencia. Ara es d’una altra classe, però abans era més be la necesitat. I aleshores si que havia violencia en algunes families.
LA FIGURA DE LA DONA
La dona en casa i a treballar. I el home en la casa res. No. El home en aquell temps no. Treballava però en casa no. Açò ha sigut després. Era com una obligació. La dona tenia l’obligació d’estar en casa. Ocupar-se dels fills i de la casa. Tu ho veies ja en casa i … a no ser que estudiares.
CANVIS EN LES LLIBERTATS DE LES DONES
Ja se començava a estudiar fora. Jo el que he viscut no es que fora molta obligació. Però en general sí. Però nosaltres, les meues germanes, estudiavem i no teniem l’obligació de la casa. Segons en que familia. En general, ja començavem a estudiar i pareix que això ja era més normal. Per a que una xica fora mes lliure d’exir fora i estudiar. No sempre la casa, hi havia més llibertat. En general, havia mes llibertat. Els pares també van canviar un poquet el ‘chip’. Ja no era eixa restrinció que hi havia abans.
LA FORMA DE VIURE
Com ja estavem estudiant, ja teniem mes llibertat les dones. Per exemple havia més llibertat per a eixir de casa. Inclús ja podíes anar de viatje… jo mateixa vaig anar al extranger i encara se día. Però ja no criticaven tant. No se criticava el fet de viatjar, sino el fet d’ixir. El que tingueres més llibertat de poder eixir. Havia una societat que ho criticava perque pensaven encara que la dona tenia que estar en casa. Després de la guerra va començar a haver més treball- No se guanyava molt, pero el fet de estar treballant i de que poguera entrar un ‘sueldo’ a casa va fer que la economía millorara. Totes les persones van començar a tindre un poc de diners i tenien més llibertat. Clar abans había molta pobrea i la gent va començar a treballar quan van ixir les fabriques, havien més tendes…. Aleshores la gent ja podía treballar i ja tenia més mitjos, més posibilitats.
COM SE VA VIURE LA TRANSICIÓ
Va ser una época en la que se parlava molt i no se sabia que fer. Havia un poc de por per no saber capo n anaven a tirar totes les coses. Pero be, en els pobles en tranquil·itat.
La democracia si que va ser positiva perque havia mes llibertat.