Com hem vist a les darreres entrades, la filosofia moral de Kant pretén demostrar l’existència d’una moral objectiva i absoluta que resideix en tots nosaltres com a conseqüència necessària d’estar dotats d’una raó autònoma regida per unes lleis diferents a les naturals, és a dir, per estar dotats de llibertat. Quines són les implicacions socials d’aquesta afirmació? Crec que en podem destacar dues, i crec que totes dues apunten cap al mateix lloc.
Primer de tot, Kant afirma que la llei moral està repartida equitativament entre tots els éssers racionals. És a dir, planteja una ètica que no reconeix més distinció que la existent entre els éssers racionals i els irracionals, trencant qualsevol tipus de superioritat moral d’uns humans sobre els altres. Ni l’ordre social ni el nivell cultural, la raça, el gènere, la religió o qualsevol altra diferència intrahumana atorguen, per se, més autoritat moral a una persona que a la resta. Només la síntesi de la dialèctica establerta entre la raó i la natura, entre el món intel•ligible i el món sensible, diferent a cada ésser racional, distingeix el valor moral dels individus. Però, en principi, tots tenen la possibilitat de ser membres legisladors del regne dels fins o, dit d’una altra manera, tots poden definir moralment el seu comportament sense cap imposició externa. Això dinamita les concepcions autoritàries de la moral i, dut fins les seues últimes conseqüències, la mateixa raó d’ésser de l’Estat.
Però també s’ha de destacar un altre punt: l’èmfasi que fa el filòsof en la llibertat com a requisit imprescindible per l’existència de la moral. A Kant, la llibertat no és un concepte eteri vagament definit, ni tampoc no és la capacitat dels humans a satisfer els seus desitjos i impulsos, sinó que és la possibilitat dels éssers dotats de raó de desobeir les lleis de la natura i obeir-ne les racionals. És a dir, lluny de ser quelcom perillós o susceptible de ser limitat perquè la convivència siga possible, la llibertat és justament la facultat humana que permet actuar conforme a les lleis morals. Aquest punt distancia Kant de la majoria de filòsofs i teòrics de l’origen de l’estat, que el presenten com una necessària limitació de la llibertat per mantenir un comportament ètic.
Cap a on apunten aquestes dues idees? Crec que ens encaminen, inevitablement, a la destrucció de l’estat contemporani a Kant. Això és, la destrucció de l’estat absolutista i autoritari. Per substituir-lo per què? Per un estat que no limite la llibertat de les persones, que autoritze a cadascú ser amo de sí mateix i relacionar-se amb la resta de persones guiat per la llibertat i no per imposicions estatals. Per un estat, en definitiva, liberal-burgès.