Deixant les reflexions més generals i tornant a Kant, vull posar un exemple del fenomen d’atribució d’idees pròpies a un altre al que m’he referit abans, encara que en podria posar molts més. Com hem vist, fóra o no la seua voluntat, Kant serveix per legitimar la pressa del poder per part de la burgesia i la destrucció de l’estat aristocràtic. És a dir, els burgesos creen una sèrie d’idees destinades a defensar els seus interessos i les atribueixen a Rousseau, Voltaire o Kant. Hi haurà qui puga argumentar que realment aquestos autors pretenien defensar el liberalisme burgés, i potser té raó. No seré jo qui pretenga donar respota a esta qüestió tan, en la meua opinió, supèrflua.
Però, curiosament, Kant també ha sigut reivindicat pels anarcocolectivistes, seguidors del pensament de Bakunin, com a precursor de la seua ideologia (com podem vora a l’article Kant i Bakunin d’Elena Sánchez Gómez publicat al número 1 de la Revista d’Estudis Llibertaris Germinal http://acracia.org/Acracia/Germinal1.html). Tot i les acusacions des del marxisme cap a l’anarquisme d’ésser un moviment petit-burgés, en contextos d’enfrontament entre les dues ideologies, considere que el anarquisme sobre tot ha servit a la defensa del proletariat. És a dir, tenim dues classes socials diferents i antagòniques que reivindiquen un mateix pensament com a seu.
Com és això possible? Només ho pot ser si reconeixem que, en realitat, tant la burgesia com el proletariat prenen les característiques formals del pensament d’una determinada persona, però ho reomplen, segons els seus interessos, amb un contingut social totalment diferent. I allò menys important és què volia dir Kant als seus llibres…
