L’impremta valenciana al segle XV

VILAPLANA, Silvestre. Les cendres del cavaller. 3a edició. Alzira: Edicions Bromera, 2005. 243 pp. ISBN: 84-7660-078-X.

Joanot li escriu una carta a joan de Galba per a que comprenga el seu llibre, li compta la seua vida degut a que té una resemblanza amb el seu personatge de ficció, ja que ell a l’igual que el Tirant és un orgullós cavaller medieval en una època sense honor, amb un destí obscur marcat per la mala fortuna.

Joanot Martorell comença a tindre problemes quan decideix batir-se en dol per l’honor de la seua germana, la reina Maria no s’ho permitix, Joanot  desafiant a la reina s’en va Anglaterra per a demanar-se’l al rei anglés. Allí s’enamora de una donzella anomenada Elizabeth, el seu amor es correspost però el rei la casa amb un noble anglés. El rei d’Anglaterra el nombra cavaller i li concedeix batir-se en dol, però al tornar a València, qui va deshonrar a la seua germana no vol batir-se en dol i li ofereix una compensació económica.

Martorell se’n va viure a la cort de Barcelona amb Carles de Viana, allí està tranquil i comença a escriure el Tirant. Carles Viana mor de malaltia i Martorell s’entorna a València amb Roís de Corella. En València s’enamora de la jove Isabel de Lloris que era la seua amiga i li recomana publicar el Tirant.

MARTOS,Josep Lluís. El dolç, vulgar e gentil stil de Roís de Corella: la prosa d’art. Les proses mitològiques de Roís de Corella. Primera edició. Barcelona: Institut interuniversitari de filologia valencia i de publicacions de l’Albaida de Montserrat, 2001,pp.36-71. ISBN: 84-8415-279-0

El text comença amb l’anàlisi de la prosa corellana, és a dir el terme de valenciana prosa. El model de prosa que tenia Corella encontra influències en la prosa vulgar de Bocaccio.

En el text també es descriu l’utilització d’un estil de prosa molt llatinitzat. Però Corella partix del text llatí per a formar una nova composició, un estil escrit en llengua vulgar, la valenciana prosa. Amb la lectura de la prosa de Corella s’hi destaquen diverses característiques estilístiques, així com la presència d’epítets, expressions emprades en traduccions medievals, ús reiterat de les formes no personals dels verbs i l’estil artizat.

Per últim, he de destacar que l’ambientacióes caracteritza per descripcions cronològiques mítiques, unes descripcions erigides en procesos metafòrics.

Tirante el Blanco. Dirigida per Vicente ARANDA. ESpanya: Feelmax i Mikado Film, 2006. Espanya, Gran Bretanya i Itàlia: distribuiida per DeaPlaneta.

Tirant és un cavaller al qual l’Emperador Grec li demana que vaja a ajudar-lo perquè el seu fill s’havia mort assasinat i si no l’ajuda perdria el seu Imperi. Tirant, la primera vegada que veu a la filla de l’Emperador s’enamora d’ella. Guanya nombroses batalles amb ingeni i astucia per terra i també per mar. En aquest temps Tirant patix molt per l’amor de Carmesina, punt que reflexa l’importància del amor per a Joanot martorell i la cavalleria.

Cal destacar l’importància d’aquesta obra, en aquest cas en pel.licula perqué és una de les més importants del segle d’or.

Museu de les arts gràfiques. Disponible en: http://www.encajabaja.com/2012/01/el-museo-de-la-imprenta-de-el-puig.html

Aquesta imatge mostra la reproducció de l’impremta que va usar per primera vegada Bernat Fenollar al 1474. Aquesta s’encontra en  El puig, el museu de les arts gràfiques mostra l’evolució d’aquesta impremta fins la actualitat.

El seu funcionament no és gens fàcil i és preou lent, consistix en aplicar a les bandes metàliques, que hi són un molde de cada lletra del abecedari, una capa de tinta oliosa i després aplicar-la al paper.

CARRÉ, Antònia. Aportacions de la lectura literal de l’Espill de Jaume Roig. Llengua i Literatura: Revista anual de la societat catalana. 2007, volumen nº 18, pp. 371-402. ISSN: 0213-6554

En aquest text es fa una lectura més precisa i matisada dels versos de Jaume Roig, una lectura més literal de qual s’havia fet abans.

Analitzant el text amb la nova investigació que fa l’autora, s’adona que hi ha diferents casos que diferixen molt de les interpretacions anteriors. Aquestos dos casos els divideix en dos blocs amb contingut prou extens. Un és l’interpretació l’èxica que s’ha de donar a diferents paraules. Per exemple, “timiama”, “hammins”, “cutibut”, paraules que o bé han sigut malinterpretades o no se les ha donat molta importància. El segon bloc mostra els casos de dicció i puntuació, on l’interpretació subjectiva del text no ha estat molt acertada o ha sigut puntuada amb refeènces històriques dels quals ara se sap més, com és el cas de la postura antifeminista de Jaume Roig.

Per últim, cal destacar que aquest text ha ajudat molt a esfonsar-se més en la lectura de l’Espill de Jaume Roig.

MANZANET, Xavi. Fantasiant d’Ausiàs March. 2011.Consulta: disponible en: http://vimeo.com/25030711

Aquest documental està dirigit per autors amateurs i cal destacar que la realització del documental no disposa dels millors mitjans però el contingut és molt bò.

En ell es parla de la influència de la vida personal de Ausiàs March en la seua composició artística. Des de la seva infància va viure influenciat per les coses que a ell més li agradaven, com el mar i la seva vida en el Palau Ducal. Altre fet important que hi comta el documental és el seu viatge a Itàlia com a cavaller, allí es va contagiar de la literatura italiana, principalment de Dante, i va madurar com autor.

Apartir del viatge a Itàlia, Ausiàs es concient que el seu amor per la seua llengua ha de estar reflexat directament en la seua obra. La música també influeix en les seues composicionsi es recolça d’ella per compondre.

Per últim, prou després del viatge a Itàlia el documental mostra la influència que van exercir les obres d’Ausiàs en el Renaixement.

VILLAMANZO CAMENO, Jesús y J. CHINER GIMENO, Jaime J. Joanot Martorell, Galba i el Tirant, un documento inédito de 1465. Insula 1991, Volúmen 530, pp 4-6.  ISSN 0020-4536,

Aquest dos autors han fet un treball d’investigació sobre Joanot Martorell i van modificar hipòtesis que fins ara eren inqüestionables com el naixement a la villa de Gandia, la relació entre ell i Ausías March i moltes altres.

Però el més important va ser la relació entre Martorell, Joan de Galba i el Tirant. És a dir la redacció i datació de la novel·la per part de Galba.

Mitjaçant un document del Arxiu del regne de València en el qual el germà de Joanot, Galderán Martorell fa una reclamació judicial a Galba sobre la posesió del Tirant.

Gràcies a aquest document podem saber que Martí Joan de Galba no va intervindre en el Tirant ja que el germà de Joanot no el reclamaria si no estaguera acabat, degut al seu interés per vendre-ho.

En conclusió, partim dels documents del Arxiu de Valéncia i el del judidi de Galcerán cal destacar que l’utoria del Tirant és únicament de Joanot i Galba va preparar l’obra per a l’impresió i es va quedar l’original.

GUARNER, Luis. Les trobes en lahors de la Verge Maria / [prólogo de Luis Guarner]. 1era edició. Madrid: Espasa-Calpe, 1974. 118 pp. ISBN: 84-239-6800-6

Aquest llibre és la reproducció del facsímil de la primera obra publicada per l’impremta a València a 1474. Bernat Fenollar que era membre de l’Escola Satírica Valenciana, amb l’arrivada de la primera impremta va ser secretari del certamen poètic del 1474. Fenollar va publicar en la primera obra impresa en la Corona d’Aragò els poemes publicats en aquest certamen, vaig el títol de Obres e trobes en lahors de la Verge Maria.

Bè, en el pròleg de la reproducció, Luis Guarner conta l’importància de l’impremta degut a que posà la lectura a l’abast d’una població més ampla, principalment a la burguesia.

COVES MORA, Maite. Unitat 5 La poesia del segle XV. En: Llengua i Literatura 1 Batxillerat. 1era Edició. Picanya (València). Voramar, 2008, 279 pp. ISBN: 978-84-9807-027-9

Aquest capítol del llibre Llengua i Literatura mostra la poesia utilitzada al segle XV, els seus corrents estètics i els seus autors més destacats. La poesia d’aquest segle trenca amb la concepció teocèntrica de la vida per a reconduir-la a un caràcter més centrat en l’home. La variació d’aquesta poesia pren com influènciada el Renaixement.

El llibre també dona un explicació detallada de l’estil i les obres dels utors més destacables de la poesia del segle XV a la Corona d’Aragó, Jordi de Sant Jordi, Ausiás Marc, Jaume Roig i Roís de Corella.

COVES MORA, Maite. Unitat 4 La prosa del segle XV. En: Llengua i Literatura 1 Batxillerat. 1era Edició. Picanya (València). Voramar, 2008, 279 pp. ISBN: 978-84-9807-027-9

En aquest capítol del llibre  Llengua i Literatura es fa una explicació de la prosa emprada durant el segle XV principalment a la corona d’Aragó. En el context de l’últim segle de l’edat mitjana i concretament amb els problemes de succesió de la corona d’aragó, el Compromís de Casp, el gran desenvolupament del Regne de València i el cisma d’occident. 

Aquest llibre també dona una explicació de la ruptura amb la narrativa cavalleresca i l’entrada a l’estil humanista. A més a més dona a conèixer als principals autors de la prosa valenciana, Joanot Martorell, sor Isabel de Villena i Roís de Corella.