Llibre del Consolat del Mar

La secular tradició comercial i marítima dels regnes costaners de la Corona d’Aragó va impulsar una expansió cap a tots els racons del Mediterrani i més enllà, arribant fins a l’Atlántico (segle X)[cita requerida]. Aquesta expansió va donar com resultat una sèrie de rutes que partien del port de Barcelona cap a tots els ports coneguts (segle XIII. Encara que les rutes en diverses, les cinc principals eren:

-La ruta del nord d’Àfrica (Tunísia, Alger, Trípoli) amb el transport d’or i esclaus.

-La ruta de les illes (Mallorca, Sicília, Sardenya…), amb el transport de sal i blat.

-La ruta de *Bizancio (fins a Constantinoble), amb el transport del cotó, espècies i esclaus.

-La ruta d’Ultramar (Xipre, Tir, Damasc, Alexandria), era la gran ruta de les espècies.

-La ruta d’Occident (fins a Bruixes) des d’on es distribuïen els productes orientals a tota Europa.

Aquesta activitats tan complexes i amb tants interessos comercials, van fer créixer als òrgans rectors de defensa i resolució de litigis, des de l’agrupació de comerciants i armadors per a la defensa del port fins al dret de les mercaderies, naus, rutes, ports, sou dels mariners, assegurances, naufragis…. amb l’afegit d’assegurar el trànsit de les naus per les rutes comercials, freqüentades per pirates sarraïns o corsaris genovesos i venecians.