L’expansió i supremacia del comerç català medieval , amb els Consolats de Mar arreu d’Europa, té com a conseqüència que el dret marítim català transcendeixi les fronteres polítiques a tota la Mediterrània i el llevant de l’Atlàntic. El codi jurídic elaborat sobre les bases dels costums marítims deBarcelona, fou compilat entre els anys 1260 i 1270, i aconseguí la seva redacció definitiva l’any 1350. Amb l’arribada de la impremta, a València, el1484, se’n féu la primera edició. Escrit originàriament en català, el Llibre del Consolat de Mar fou traduït a l’italià, el francès, l’anglès, el castellà i a d’altres llengües perquè durant segles fou la base de la legislació mercantil de molts països europeus, fins i tot en temps moderns. Amb els decrets deNova Planta (1707-1716), foren suprimits tots els Consolats de Mar dels Països Catalans, excepte els de Mallorca i de Barcelona, l’últim dels quals, tanmateix, no arribà a actuar normalment per la ingerència borbònica de les lleis pròpies, contra la pròpia previsió que el llibre fa al Capítol 13.
El Llibre del Consolat de Mar estigué vigent a Barcelona fins el 1829, quan fou substituït pel codi de comerç espanyol, inspirat en la legislació francesa.
El Llibre del Consolat de Mar cal considerar-lo, doncs, com una de les aportacions catalanes a la civilització occidental i, fins i tot, del Dret internacional.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Consolat_de_Mar#Conseq.C3.BC.C3.A8ncies
Deja un comentario