El municipi de Muro pertany a la comarca del Comtat de Cocentaina, localitzat geogràficament en la depressió de les valls prebètiques d’ Alcoi, encara que, als seus voltants també trobem distints barris i pedaníes; trobem barris i pedaníes com l’ Alquería Jordá, Benámer, Setla de Núnyes, Turballos o el Poblet de Senabre; a més, pel seu territori passa el riu Agres i uneix les seves aigües amb el riu Serpis, en la mateixa plana de Muro.
Pel que fa a la demografía del municipi, Muro actualment conta amb 9.010 habitants i, gràcies a les dades arreplegades per l’ INE (Institut Nacional d’ Estadística), des de 1.875 fins al 2012, observem que el creixement demogràfic ha sigut considerablement augmentat.
El municipi de Muro, no solament té com a base econòmica la activitat agrària, sinó que també, a causa de la influència dels municipis de Cocentaina i d’ Alcoi, el municipi de Muro, també té com a base econòmica una activitat empresarial bàsicament tèxtil. Axí, junt a l’ activitat tèxtil, la fabricació a mà de guitarres, de marcs i de moldures, es conforma l’ activitat econòmica del municipi de Muro.
Pel que fa a l’ aspecte cultural, el municipi de Muro posseeix distints monuments i localitzacions d’ interés tant artístic com cultural. Trobem:
– L’ Església de ‘San Juan Bautista’: església datada del segle XVIII i d’ estil neoclàssic, va ser construïda sobre les restes d’ una antiga mesquita islàmica.
– Monument al ‘Tío Pep’: aquest monument es conegut per tot el municipi i els municipis propers, ja que esta relacionat amb la cançó del ‘Tío Pep’. Aquest monument suposa tot un orgull per al poble. Aquest monument es localitza a l’ Avinguda de València, just a l’ entrada al poble.
– Turballos: aquesta pedanía, es troba a cinc minuts en cotxe, i en recorda l’ aspecte d’ allò tradicional, d’ allò casolà; eixa sensació que de vegades, amb el nostre estil de vida, se’ ns sol oblidar.
– Font de Sant Roc: aquesta font esta datada de fa més de 300 anys, més exactament, esta datada al 1707 i, aquesta font, ens porta aigua natural directa de la Serra de Mariola.
– ‘Cueva Beneito’: es tracata d’ un jaciment arqueològic, on es troben restes datades del Paleolític.
Al municipi de Muro, no sols trobem aquestos llocs, també podem trobar el Palau de la Senyoria, l’ Ermita de la Verge dels Desemparats, l’ Ermita de Sant Antoni, l’ antigua Estació de Tren…
I ara, les festes! – Has dit festes? – Sí! Entre les celebracions a nivell municipal, trobem que el carnaval de Muro és un dels tres millors de tota la Comunitat Valenciana! – Si homeee?!
A més, també trobem que es celebra la Fira de Sant Antoni, en conmemoració al sant, celebrada des de l’ any 1738. També es celebren les Fogueres de Sant Josep, que conserven el Muro l’ esperit ancestral de les festes de primavera, cremant tot llò que es vell e inútil, per a així renéixer sense lligams amb la nova estació.
I per últim… trrrrrrr… LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS!!
Segurament son les festes que més agraden als seus habitants, després del seu volgut carnaval, es clar.. però es que es aplegar la primavera i ja es nota en l’ aire l’ ambient i les ganes de festes que ténen tant ancians com menuts.
I es que les festes de Moros i Cristians de Muro són en honos a la Verge dels Desemprats, podríem dir que els habitants están tot el mes de maig en festes, però és el segon cap de setmana el que concentra tots els actes, com les entrades mores i cristianes, el trasllat de la Verge des de la seva ermita fins al temple parroquial, on s’ allotjarà una setmana per a la seva veneració, la processó general, el día dels trons així com la representació de les Ambaixaes Mora i Cristiana pel domini del castell i del territori i, finalment, amb molta pena per als seus habitants, es podueix ‘La Pujà’ – i que és ‘La Pujà’ us preguntareu- molt bona pregunta, sí senyor!- ‘La Pujà’ es una altra vegada el trasllat de la Verge, però esta vegada, cap a la seva ermita on aguardará les festes de l’ any que ve.
I per últim, però no menys important, la gastronomia. La gastronomia del municipi de Muro es compartida per molt pobles de les muntanyes, es tracta d’ una gastronomia de ‘casa llauradora’. En aquesta gatronomia de ‘casa llauradora‘, trobem plats típics com la ‘borreta’, el ‘blat picat’ o les ‘bajoques farcides’ i també, cal parlar dels embutits amanits amb herbes aromátiques, trobades prop de la Serra de Mariola.
Encara que el mes volgut i apreciat plat, es la famosa ‘pericana’, preparada amb una varietat de pebrots assecats durants setmanes, típics se la zona.
Pel que fa als licors, son típics els licors realitzats amb herbes de la Serra de Mariola, encara que també, al municipi de Muro s’ aprecia molt el ‘ Café Licor’ que, resulta ser molt apreciat també en els municipis d’ Alcoi i Cocentaina.