El Campus d’Alcoi de la Universitat d’Alacant, en col·laboració amb Fundación Mutua Levante, l’Aula de Cinema de la Universitat d’Alacant, el col·lectiu 8 de març i Dones i l’Ajuntament d’Alcoi, ha organitzat un Cicle de Cinema de Dones directores. Les pel·lícules es projectaran a l’ Auditori Fundación Mutua Levante (Plaça d’Espanya 16, Alcoi).
Es denomina sostre de cristall a la limitació vetlada de l’ascens laboral de les dones a l’interior de les organitzacions. Es tracta d’un sostre que limita les seues carreres professionals, que els impedeix continuar avançant i que també afecta al setè art. La direcció cinematogràfica ha sigut tradicionalment un exemple d’això. Per exemple, el Premi Óscar a Millor Direcció es lliura des de l’any 1927, però no va ser concedit a una dona fins a 2009 (82 anys després), concretament, a l’estatunidenca Kathryn Bigelow per En terra hostil (The Hurt Locker, 2009). Aquest guardó ha tornat a recaure en una directora en dues ocasions més: la xinesa Chloé Zhao per Nomadland (2020) i la neozelandesa Jane Campion pel Poder del gos (The Power of the Dog, 2021). Precisament, Jane Campion és una de les protagonistes d’aquest cicle de pel·lícules que pretén homenatjar i visibilitzar a totes aquelles dones que, amb el seu treball, han demostrat que el cinema, com tota expressió artística, és més gran gràcies a elles.
Una altra de les directores presents en aquest cicle, Icíar Bollaín, va ser la segona dona (després de Pilar Miró pel Perro del Hortelano en 1986) a guanyar un premi Goya a la millor direcció. I ho va fer precisament per Te doy mis ojos, en 2003, la segona pel·lícula d’aquest cicle i que es projecta com a part de les activitats del 25 N, el Dia Internacional per l’Eliminació de la violència contra les dones.
Greta Gerwig, de recent actualitat per l’èxit de la seua pel·lícula Barbie, va ser nominada al premi Oscar a la millor direcció per Ladybird, pel·lícula que inicia aquest cicle. Per part seua, en 2004, Sofia Coppola va ser nominada als Oscar a millor direcció i millor guió per Lost in translation, rebent el del guió.
Intèrprets: Saoirse Ronan, Laurie Metcalf, Tracy Letts, Lucas Hedges, Timothée Chalamet, Beanie Feldstein, Stephen McKinley Henderson i Lois Smith.
Sinopsi: Christine (Saoirse Ronan), que es fa cridar “Lady Bird”, és una adolescent de Sagrament en el seu últim any d’institut. La jove, amb inclinacions artístiques i que somia amb viure en la costa Est, tracta a la seua manera de trobar el seu propi camí i definir-se fora de l’ombra protectora de la seua mare (Laurie Metcalf)
Intèrprets: Laia Marull, Luis Tosar, Candela Peña, Rosa María Sardá.
Sinopsi: Una nit d’hivern, Pilar ix fugint de la seua casa. Porta amb si a penes quatre coses i al seu fill Juan. Escapa d’Antonio, un marit que la maltracta i amb el qual porta 9 anys casada. Antonio no tarda a anar a cercar-la. Pilar és el seu sol, diu, i a més, “li ha donat els seus ulls”.
Intèrprets: Holly Hunter, Harvey Keitel, Sam Neill i Anna Paquin.
Sinopsi: Any 1851. Ada, que és muda des de xiqueta, acaba d’enviduar. Un matrimoni concertat l’obliga a deixar el seu Escòcia natal i viatjar a Nova Zelanda, acompanyada de la seua filla i del seu piano. Allí coneix al seu futur marit, un pròsper granger que es nega a portar a casa el piano. Abandonat a la platja, l’instrument serà rescatat per un veí que estableix un estrany pacte amb Ada: ell la deixarà usar el seu piano a canvi que ella es deixe tocar.
Lost in translation (1993), de Sofia Coppola
Intèrprets: Bill Murray, Scarlett Johansson, Giovanni Ribisi, Anna Faris, Fumihiro Hayashi.
Sinopsi: Bob Harris, un actor nord-americà en decadència, accepta una oferta per a fer un anunci de whisky japonès a Tòquio. Està travessant una aguda crisi i passa gran part del temps lliure en el bar de l’hotel. I, precisament allí, coneix a Charlotte, una jove casada amb un fotògraf que ha anat a Tòquio a fer un reportatge; però mentre ell treballa, la seua dona s’avorreix mortalment. A més de l’atordiment que els produeixen les imatges i els sons de la immensa ciutat, Bob i Charlotte comparteixen també el buit de les seues vides. A poc a poc es fan amics i, a mesura que exploren la ciutat junts, comencen a preguntar-se si la seua amistat podria transformar-se en alguna cosa més.
