La Guerra de Successió, Drets de Nova planta i abolició dels furs

Referència: La guerra de successió, de Animar Ballester,  Universitat Jaume I

La Guerra de Successió Espanyola (1701-1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional, provocat la mort de Carles II, rei d’Espanya. El 1700, Carles II de Castella i d’Aragó va morir reconeixent com a hereu universal Felip de Borbó, duc d’Anjou, nét de Lluís XIV de França, qui, d’aquesta manera, esdevingué Felip V de Castella i IV d’Aragó. La guerra va començar perquè l’emperador Leopold I va reivindicar els drets de la seva nissaga a les corones hispàniques; Aquestos conflictes van arribar al sud de València. El regne de València donaven el suport a l’emperador Leopold I, ja que aquest va prometre mantindre els furts i els drets del poble valencià.  La batalla d’Almansa va ser la derrota decisiva per a la conquesta del regne de València, amb aquesta derrota el monarca va emprendre una profunda reforma administrativa de l’Estat de caràcter centralista, les línies més significatives de la qual van ser l’enfortiment del Consell de Castella i al 1716 el Decret de Nova Planta a la Corona d’Aragó, pel qual dissolia les seues principals institucions i reduïa al mínim (o més bé eliminava) la seva autonomia. La victòria felipista a Almansa significà un gran pas en la consolidació de la dominació d’Espanya pels Borbons.