Los orígenes de la fiesta de la Santíssima Sang

Una de las fiestas más representativas hoy en día de la ciudad de Denia es la celebración de la Santíssima Sang.

Sus inicios se remontan a 1587, año en el que, en la Calle Loreto –donde años más tarde el Marqués de Denia instituiría el Convento de las Agustinas-, se fundó la Cofradía de la Santíssima Sang. Pero la celebración tuvo su consolidación en el año 1633 de la mano del dianense Fray Pere Esteve (1583-1658), el “Pare Pere”. En dicho año, la gran mayoría de los vecinos de Denia padecían la enfermedad del cólera. El Pare Pere, al conocer esta situación, decidió volver a su ciudad natal y una vez allí hizo una misa en la que bendijo unos panes que repartió entre los enfermos y sacó en procesión la imagen de la Santíssima Sang. La tradición cuenta que, tras ello, la población sanó milagrosamente de la epidemia.

Hoy en día, la fiesta está representada por la Cofradía de la Santíssima Sang. Sus mayorales y mayoralesas se encargan de organizar las actividades religiosas en honor a la Santíssima Sang de Crist.

Cristo de la Santísima Sangre
Cristo de la Santísima Sangre

A continuación, os dejamos un fragmento de un cómico diálogo rimado de 1920 acerca del origen de la fiesta:

 [Comença el més menut]

PEPICO: Escolta, digues, Juanito, ¿Per qué está tan apañat este carrer de les Mónches? ¿Quina festa es la qu’es fá?

JUANITO: Parexes bobo, Pepico. ¿Es de veres que no ú saps? Pues mira, así’s fá la festa de la Santíssima Sang.

PEPICO: No tan devaes ma màre, este matí, ma mudat, y ma posat el sombrero qu’el meu padri ma comprat; i a les monches Agustines ma dit qu’habiem d’anar; pero q’avans túvolies un rato en mi rahonar.

JUANITO: Sí, Pepico, asi chuntets. Ara te vaig a relatar lo qu’al pàre els seus agüelos diu que le vaen contar.

PEPICO: ¿Qué’sta festa es molt antiga? Digues ¿cuánt s’escomensá?

JUANITO: No’m troves fentme preguntes que poch a poch o sabrás. Después qu’els moros pergueren y Don Jaume va guañar, D. Jaume el Conqueridor, aquell valent sense igual (qu’els moritos trembolaben sols al vore el seu caball), vingué molta chent cristiana a poblar esta siutat.

PEPICO: ¿Qu’els moros asi vivien?

JUANITO: Vaya! Y ben enamorats que estaben en estes terres y dels nostres fértils camps. Als pobrets els va costar plorar molt cuan sen anaren.

PEPICO: Pues mon pàre me va dir qu’asò era un Marquesat del siñor Duque de Lerma, del rey Felip gran Privat.

JUANITO: Pero axò va ser después…Despues de pasats molts añs. Exe Siñor que tú dihus va ser el que va comprar una ermita, que asi habia, de la Sma. Sang. Y, chunt en la de Loreto, a les monches va donar pera que fora la iglesia del convent que se fundá, obsequiant al rey Felipe qu’en la fundasió va estar.

→ Extraído de SESER PÉREZ, Rosa, El Convent de les Agustines de Dénia i la Santíssima Sang: 400 anys de presència a Dénia, Ed. Ajuntament de Dénia, 2005, Jávea, p. 267.


Posted

in

by

Comments

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *